Què es carrega la sentència?

Nació, llengua, vegueries, bilateralitat, finançament, dret civil, justícia i immigració.

per Redacció Barcelona , 9 de juliol de 2010 a les 20:55 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juliol de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El Parlament no pot modificar els límits provincials per crear noves vegueries 
 


La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut indica respecte als articles 90 'La vegueria' i 91 'El Consell de Vegueria' en els seus apartats 3 i 4, que el Parlament no podrà regular per llei els límits provincials per implantar les vegueries que proposi. Segons els magistrats del TC la vegueria 'ha de conviure amb la província respecte a la seva autonomia garantida per la Constitució'. La sentència diu que aquests articles recorreguts pel PP són constitucionals perquè la vegueria només podria ser una nova denominació de les províncies de Catalunya. En cap cas però, es deixa la porta oberta al Govern a modificar els límits territorials.

Nega la capacitat de decisió exclusiva sobre el finançament a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals 
 


La resolució nega a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat la capacitat de decidir de manera exclusiva el finançament de Catalunya –aquells tributs procedents de l'Estat- i exigeix que les decisions es prenguin en el sí del Consell de Política Fiscal i Financera on hi participen la resta de comunitats autònomes. La sentència insisteix en què l'Estat té l'última paraula a l'hora de decidir sobre el finançament i que la comissió només és un marc de 'cooperació' i, en cap cas, de 'codecisió. Interpretat en aquests termes, la sentència dóna per vàlids els apartats impugnats de l'article 210.

Restringeix la participació de la Generalitat en la presa de decisions de l'Estat 
 


 La sentència restringeix la participació de la Generalitat en les institucions, els organismes i la presa de decisions de l'Estat. Segons la sentència, aquesta participació haurà d'estar 'regulada' per les lleis de l'Estat i no podrà 'menyscabar' les competències estatals. En aquest sentit, s'especifica que la Generalitat quedarà 'exclosa' dels òrgans decisoris i només se li permet participar en 'òrgans de consulta i assessorament'. Segons la interpretació que fa el TC de l'article 174 de l'Estatut sobre les relacions institucionals, una participació major per part de la Generalitat seria 'pertorbador' en la delimitació d'àmbits competencials.

Assenyala que el terme 'nació' pot originar 'equívocs i controvèrsies' en 'l'ordre propi de la raó política' 
 
Assenyala que el terme 'nació', inclòs en el preàmbul, pot originar 'equívocs i controvèrsies' en 'l'ordre propi de la raó política'. En la resolució, que ja es va saber fa uns dies, es deia que no tenen eficàcia jurídica les referències a 'Catalunya com a nació' i 'la realitat nacional de Catalunya', element que també es recull en els fonaments jurídics de la sentència. A més, es destaca que la interpretació del preàmbul 'mai podrà imposar-se' a 'l'autoritat interpretativa' del TC.


Els drets històrics i els símbols només són constitucionals si s'entenen com els d'una 'nacionalitat' 
 
 La sentència del Tribunal Constitucional (TC) avala la constitucionalitat dels articles 5 i 8 de l'Estatut de Catalunya, sobre els drets històrics i els símbols nacionals, però adverteix que només superen aquest sedàs si s'entén que els drets històrics no fonamenten l'autogovern de Catalunya al marge de la Constitució ni s'equiparen als dels territoris forals, i els símbols es consideren com a propis d'una 'nacionalitat constituïda com a Comunitat Autònoma', i per tant deixant el concepte 'nacional' 'sense eficàcia jurídica'. Els magistrats incorporen a la sentència diverses mencions a la

El català no pot ser l'única llengua vehicular a l'escola, segons el TC  
 
El Tribunal Constitucional (TC) determina que el català no pot ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya. Així ho deixa clar en la sentència sobre l'Estatut, en la interpretació de l'article 35 sobre els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i en l'anàlisi del 6.1. 'El castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament', s'assegura en la resolució. El Constitucional constata que l'estatut 'omet en la seva literalitat tota referència al castellà com a llengua docent', però deixa clar que 'amb la menció del català no es priva el castellà de la condició de la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament'.


El TC sentència que l'Estat podrà legislar sobre competències plenes en matèria de caixes 
 
 L'Estatut diu que la Generalitat té competències 'exclusives' sobre la regulació de l'organització de les caixes i sobre la determinació dels òrgans de govern i rectors. La sentència del TC afirma que el llistat de competències exclusives que inclou l'article 120 de les caixes té un 'abast purament descriptiu' que no impedeix que es legisli des de l'Estat, segons es diu a l'apartat 60 de la sentència. En la mateixa interpretació sobre l'article sobre les caixes, el TC declara inconstitucional que es pugui determinar l'exercici ni les competències exclusives de les lleis estatals i declara inconstitucional que no es digui de manera explícita que la llei catalana s'adaptarà a les lleis estatals.


   
El castellà no és equivalent al català

El Tribunal Constitucional (TC) dóna un valor no equivalent al deure de conèixer el català al de conèixer el castellà. En la sentència sobre l'Estatut, els magistrats consideren que el deure de conèixer el català 'no és jurídicament exigible amb caràcter generalitzat', tal com sí determina del castellà la Constitució, sinó només com un deure 'individualitzat i exigible'. A més, el Constitucional declara inconstitucional que el català sigui 'preferent' en les administracions públiques i els mitjans de comunicació, ja que 'implica la primacia d'una llengua sobre una altra', i 'imposa' així 'el català sobre el castellà, en perjudici de l'equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials'

 

Catalunya no pot establir i regular els tributs dels governs locals  
 
Catalunya pot tenir competències en matèria de fiançament local, però no 'capacitat legislativa per establir i regulars els tributs propis dels governs locals', segons el Tribunal Constitucional. L'Alt Tribunal ha declarat inconstitucional i nul l'apartat 2 de l'article 218 de l'Estatut que contemplava aquest aspecte perquè, segons diu la sentència, la Constitució espanyola atorga potestat exclusiva al legislador estatal per tal de crear tributs locals. Aquesta potestat està basada, segons el TC, en la competència exclusiva sobre Hisenda General, i queda 'vetada' la intervenció de les administracions autonòmiques en la creació i regulació dels tributs propis de les entitats locals.

 

La Generalitat només pot regular la immigració en matèria laboral
 
 La sentència del Tribunal Constitucional (TC) admet que Catalunya té capacitat per autoritzar permisos de treball , però avisa que és l'Estat qui té competències exclusives en matèria d'immigració i estrangeria. Per aquest motiu, la sentència estableix que la Generalitat només pot regular sobre un immigrant a partir de la seva condició de 'treballador a Catalunya', no com a immigrant en sí mateix. És l'argument jurídic del TC a partir del qual afirma que l'article 138 de l'Estatut, que es refereix a la immigració, no és inconstitucional sempre que s'interpreti en aquest sentit. També admet que Catalunya pugui participar en les decisions de l'Estat en aquelles qüestions 'd'especial transcendència'.


La inversió en infraestructures que estableix l'Estatut no vincula l'Estat 
 
 L'Estatut de Catalunya incorpora en el seu redactat la disposició addicional tercera, que en el seu primer apartat, i per primer cop, equipara les inversions de l'estat espanyol en infraestructures al pes relatiu de Catalunya al PIB durant un període de 7 anys. Unes inversions, diu l'Estatut, que podran servir per l'alliberament de peatges, per exemple. Doncs bé, el TC ha considerat que aquesta disposició suposa 'un privilegi contrari a la Constitució', perquè trenca el 'principi de solidaritat' i perquè 'vincula' l'Estat, que és qui té la 'competència exclusiva' de 'decidir sobre la existència i quantia d'aquestes inversions'.


El TC limita les competències catalanes en dret civil a les lleis ja existents en néixer la Constitució 
 
 El Tribunal Constitucional creu que l'article 129 de l'Estatut, que atorga a la Generalitat 'la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix a l'Estat', no és contrari a la Constitució. El problema és que el Tribunal recorda que l'article constitucional citat deixa clar que en dret civil l'Estat té totes les competències. Aquest article constitucional reconeix però que Catalunya, gràcies als seus 'drets històrics', pot 'conservar, modificar i desenvolupar' el codi civil ja existent l'any 78, quan s'aprova la Constitució. És a dir, Catalunya no amplia les seves competències en dret civil amb el nou Estatut.


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació