És evident, però, que el canvi climàtic i els seus efectes faran cada cop més habitual aquesta mena de fenòmens i que ens haurem de preparar millor, ja sigui en forma d'assegurances, de recursos per part de les administracions, de planejaments urbanístics o de mesures d'autoprotecció, que sovint són el principal dèficit. Ara, s'imposa un canvi de mentalitat col·lectiva per gestionar (i en la mesura del possible revertir) els efectes del mal que hem fet al nostre entorn en les darreres dècades. Per no perdre-us res del que ha passat en les darreres hores a l'illa podeu llegir aquesta informació. I per prendre consciència de com n'és de perillós no ser prudents, aquesta informació de Jonathan Oca, que des de Tarragona ens mostra en un vídeo com bombers i veïns van salvar in extremis dues veïnes de ser arrossegades per l'aiguat.
Mirar els comuns i acompanyar les víctimes. La divisió independentista seguia ahir i JxCat i ERC encara no saben com l'han de gestionar. El Govern de Torra vol seguir i intentar blindar-se davant el conflicte estratègic. Per això festegen els comuns per aprovar els pressupostos. Ada Colau demana com a contrapartida que ERC i el PDECat aprovin els de l'Ajuntament i els del govern espanyol, però Torra no s'hi compromet. Sobre el paper dels comuns i l'estratègia de l'executiu per sortir del pas llegiu la crònica de Sara González i de Joan Serra Carné. També l'opinió de Germà Capdevilaa la veu de Nació. Una de les mesures estrella de l'executiu, per cert, és la creació, vinculada a la Vicepresidència, d'una Oficina de Drets Civils i Polítics. La dirigeix Adam Majó, que va ser dirigent de la CUP, i pretén amplificar i acompanyar els denunciants i fer de mitjancer amb el conjunt de les administracions. Pere Fontanals li fa aquesta entrevista, la primera que l'activista manresà concedeix a l'entorn de la seva nova responsabilitat.
Sánchez i Iglesias sí que avancen. Avui hi ha consell de ministres. S'hi aprovarà l'avantprojecte de pressupostos després que ahir a la nit el PSOE i Podem arribessin a un acord. El pacte inclou mesures com l'increment de la pressió fiscal a les rendes altes, afavorir el lloguer o acabar amb el copagament sanitari. L'acord converteix en paper mullat la proposta d'Ada Colau de gran acord entre l'esquerra espanyola i l'independentisme per aprovar els pressupostos de l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Quim Torra tampoc el volia malgrat que, com deia, ansia el vot dels comuns als pressupostos del Govern. Hi haurà, però, pressió a l'independentisme perquè, al Congrés, hi posi els vots que falten malgrat que el govern espanyol no pensa fer cap gest en relació al procés. Pere Aragonès i Joan Tardà ja van dir ahir que, si no n'hi ha de cara al judici de l'1-O, serà impossible parlar-ne i Torra es va expressar en termes similars sense renunciar al diàleg. Veurem si en aquest assumpte actuen coordinats. Algú s'haurà de menjar un gripau o es prorrogaran els comptes de Mariano Rajoy.
Vist i llegit
L’exconseller Santi Vila publicava ahir un article a La Vanguardia titulat Identitats que maten en el qual lamentava que, si bé l’objectiu de l’independentisme era portar Catalunya cap a la "preindependència", l’ha acabat situant a la "preautonomia". Avalava el relat segons el qual la convivència està "tensionada fins a extrems inimaginables" i utilitzava la paraula "empantanats" –títol del llibre publicat per Joan Coscubiela sobre la legislatura passada- per definir la situació governamental. Sí que concedia que l'empresonament dels seus companys de Govern és "injust". De fet tota aquesta estratègia de què ara renega es va covar durant cinc anys, un temps en què va ser conseller. Ho va ser fins el dia abans que tot acabés amb la DUI i el 155.
El passadís
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, és a la corda fluixa. Fa uns dies el van detenir per suposades irregularitats en el finançament de CDC, i aquesta setmana els diputats provincials del seu partit, el PDECat, es van amotinar per demanar-li que deixés el càrrec per no perjudicar-los a les municipals. Segur que és només casualitat, però el cert és que al web corporatiu de la formació neoconvergent Reñé no hi apareix malgrat que és president del PDECat a Lleida. I és que tot apunta que Reñé ha cedit a la pressió i presentarà la dimissió en les properes hores, tal com ha pogut saber NacióDigital. De moment, el també alcalde de la Fondarella ha seguit amb la seva agenda de president de l'ens provincial. Ahir va ser a Maials, a les Garrigues històriques, per comprovar la resposta dels ametllers al reg.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1962 s'iniciava el Concili Vaticà II. L'havia convocat, sorprenent tot el món -i ja no diguem l'Església- el Papa Joan XXIII. Elegit en el conclave de 1958 per succeir l'aristocràtic i conservador Pius XII, Angelo Roncalli era un home proper i senzill a qui molts van menystenir quan va arribar al Vaticà. Als seus 78 anys, ningú li donava molta corda. Però Roncalli va imprimir un segell nou al catolicisme. La seva decisió de convocar un Concili universal va recollir l'esperit dels sectors que volien posar al dia una Església rovellada, i es va produir una obertura en ecumenisme, en llibertat religiosa, en el paper del laics en l'Església i en aspectes de la litúrgia. Joan XXIII va morir poc després, però l'esperit del Papa que va dir "obriu les finestres, que entri aire fresc", va perviure i es fa present ara en algunes declaracions de l'actual Papa Francesc. En aquest vídeo us en podeu fer una idea.
L'aniversari
L'11 d'octubre de 1884 va néixer Eleanor Roosevelt, una de les dones més importants de la història política dels EUA. Activista d'idees progressistes, membre del Partit Demòcrata, es va casar amb Franklin Roosevelt, amb qui estava emparentada llunyanament. Va ser la millor companya de qui fou elegit president el 1932, liderant el seu país per sortir de la depressió econòmica i, més tard, durant la Segona Guerra Mundial. Eleanor no es va limitar a ser una primera dama sinó que va encapçalar campanyes polítiques en defensa de causes d'avantguarda, com la feminista. Va ser una de les persones que es va posicionar en favor de la República durant la Guerra Civil. El seu marit, però, es va mirar el conflicte amb distància. Eleanor va representar els Estats Units a l'Assemblea de les Nacions Unides en diverses ocasions. Va morir el 1962, deixant encesa una torxa que agafarien altres dones amb ambició de combatre per un món millor. Aquí una petita biografia.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi