Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
La brúixola: 12 d'octubre

Un 12 d'octubre crispat

La bel·ligerància de la dreta espanyola amb l'independentisme i la votació del Parlament contra la monarquia afegeixen ingredients a una jornada que es preveu tensa. També és notícia el pacte Sánchez-Iglesias pels pressupostos, Joan Reñé, Josep Borrell, els sobresous a CatalunyaCaixa, Messi i Oleguer Presas

per Joan Serra Carné, 12 d'octubre de 2018 a les 06:50 |
Els carrers de Barcelona tornaran a servir de termòmetre. Amb la commemoració del 12 d'octubre com a pretext, l'espanyolisme es manifestarà avui per transmetre que l'oposició al projecte independentista segueix recollint adhesions. El dia de la Hispanitat arriba en un context de crispació. La pugna caïnita de PP i Ciutadans per acapar l'espai conservador ha fet reaparèixer l'aznarisme -especialment bel·ligerant amb Catalunya, on es demana aplicar un 155 permanent-. La competició també ha esperonat l'aparició de Vox, que treu el cap a les enquestes. Tots els discursos de la dreta espanyola convergeixen en la intervenció de les institucions catalanes.

PP, Ciutadans i Vox tindran representació a Barcelona en la marxa principal de l'espanyolisme. A la ciutat també es manifestaran col·lectius d'extrema dreta, nostàlgics del franquisme. La voluntat del govern espanyol d'exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos ha agitat aquests grupuscles reaccionaris. El desplegament policial serà rellevant, atenent els precedents de les últimes setmanes. La manifestació del sindicat policial Jusapol del 29 de setembre ja va evidenciar el perill d'incidents, per la coincidència amb manifestants antifeixistes, que també sortiran al carrer aquest divendres. Ho explicarem àmpliament a NacióDigital: de la jornada en farem una cobertura exhaustiva.


Si més enllà del context polític voleu aprofundir en elements històrics del dia de la Hispanitat, us aconsello que llegiu aquesta peça de Pep Martí sobre l'anomenada Fiesta de la Raza, que només té un segle de vigència. Les lliçons històriques sempre aporten perspectiva. I tampoc us oblideu de consultar aquesta informació documentada de Roger Tugas, que detalla amb xifres que l'Estat "privatitza" el finançament de la "fiesta nacional" arreu del món.

Per cert, al dia de la Hispanitat s'hi va afegir una polèmica d'última hora. Després que el Parlament votés a favor d'abolir la monarquia -una proposta de resolució plantejada pels comuns-, la Moncloa va anunciar ahir a la nit que emprendrà accions legals per una votació que considera "inadmissible". Un altre 12 d'octubre mogut.

Sánchez busca oxigen amb els pressupostos. El principi d'acord entre el president espanyol i el líder de Podem, Pablo Iglesias, per validar els comptes del 2019 és el primer pas de l'estratègia de Sánchez per resistir a la Moncloa. Entre les mesures destacades del pacte hi figuren l'increment del salari mínim a 900 euros i l'ampliació del permís de paternitat, així com altres mesures de contingut social. El govern espanyol va enviar un missatge de pressió a ERC i el PDECat per sumar-se a l'acord, tot recordant que els pressupostos generals de l'Estat seran "molt beneficiosos" per a Catalunya. L'ultimàtum de Quim Torra a Sánchez ha rebut com a resposta des de Madrid, doncs, una oferta de pacte al Congrés.

Les forces independentistes posen condicions: gestos amb els preus i voluntat atendre el reclam del dret a l'autodeterminació. ERC s'ha explicat al Parlament -tot i que Pere Aragonès manté contactes discrets amb representants del govern espanyol- i al PDECat hi ha més tibantors. Sobre l'estratègia de Sánchez us aconsello l'anàlisi de Roger Pi de Cabanyes al seu Canal Madrid. I sobre la situació de l'espai neconvergent, pareu atenció a la informació d'Oriol March, que constata com el conglomerat de PDECat, Junts per Catalunya i Crida Nacional per la República s'aboca a una escissió.


Joan Reñé deixa la Diputació de Lleida. Una setmana després de ser detingut pels Mossos en el marc d'una operació contra la corrupció, Reñé ha decidit abandonar la presidència de l'organisme provincial, que presidia des del 2011. Qui era el líder del PDECat a Ponent ha pres la decisió després de comprovar que els diputats del seu partit no li feien costat, per la gravetat de les acusacions. Rosa Maria Perelló, alcaldessa de Tàrrega i vicepresidenta primera de la Diputació, es qui té més opcions per convertir-se en el relleu de Reñé, que també ha anunciat que deixa la presidència del PDECat. Àlvar Llobet us desgrana el perfil de qui va ser un dels homes amb més poder de l'antiga CDC a Lleida.

Vist i llegit

Lionel Messi és el millor de tots els temps. I ho és perquè, en l'esport més practicat al planeta, cap altre jugador pot gosar comparar-s'hi. Sobre el talent del l'argentí se n'ha escrit un torrent d'articles. Avui recupero un text d'Enrique Vila-Matas a les pàgines d'El País. L'escriptor es fixava en l'allau d'elogis que acapara el capità blaugrana i certificava que la premsa britànica, després de l'exhibició de Messi a Wembley, també va ensopegar en el tòpic dels adjectius gastats. Perseguint una mirada diferent, relatava així la singularitat del seu futbol: "A diferencia de Maradona y compañía, juega siempre bien todos los partidos. Qué le habrán puesto, preguntaba Venturini. Pues seguramente la enérgica ambigüedad del ejercicio del fútbol. A fin de cuentas, Messi es el fútbol mismo, por eso le vemos tan auténtico". Que ens durin molt temps, Messi i Vila-Matas.

El nom propi

Els ministres de l'executiu de Pedro Sánchez acumulen episodis reprovables. L'últim l'ha protagonitzat Josep Borrell, expedientat el 2017 per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per un presumpte ús d'informació privilegiada. El cas Borrell ha transcendit aquesta setmana: el regulador li ha imposat una multa per operacions amb accions d'Abengoa quan era conseller de l'empresa. El ministre d'Exteriors rebutja l'acusació -de fet, pensa recórrer la multa- i ha trobat aquesta explicació per justificar que vengués les accions de la seva exdona just abans que la firma presentés un concurs de creditors que va esfondrar el valor de les accions: "Si hagués tingut informació privilegiada, no ho hauria perdut tot". Borrell és un dels ministres amb més incontinència verbal de l'executiu espanyol. Aquesta setmana ho demostrava en una entrevista a La Vanguardia que firmava Lola García, en la qual tornava a a carregar contra l'independentisme, ara amb una comparació entre el Brexit i el procés.

Un excompany de partit de Borrell -i també exministre-, Narcís Serra, també va ser notícia ahir per la seva gestió al sector financer. En una nova sessió del judici pels sobresous a CatalunyaCaixa, l'expresident de l'entitat va dir que la cúpula directiva es va incrementar les retribucions perquè la firma era "solvent" i les quantitats eren "prudents". Recordant el context de crisi, les paraules de Serra freguen l'obscenitat.

 
La frase de la setmana

"No podia jugar amb Espanya, em genera rebuig pel que representa". Oleguer Presas va ser un futbolista diferent, perquè sempre va marcar distàncies amb tot el que representa el futbol fora de la gespa. Llegit i compromès amb projectes polítics i socials, l'excentral blaugrana ha concedit una entrevista a la revista Panenka en què repassa la seva carrera, resol incògnites i verbalitza discurs. De la conversa amb el company Oriol Rodríguez en destaca l'argumentari sobre els motius que el van portar a no jugar mai amb la selecció espanyola, tot i que Luis Aragonés el va citar en una concentració. Oleguer Presas detalla que sent un "punt de rebuig a l'exaltació nacional que representa la selecció espanyola". "No m'hi sento còmode, i tampoc m'interessa. No he seguit ni Eurocopes ni Mundials", reconeix. L'exfutbolista de Sabadell, campió d'Europa amb el Barça de Rijkaard, també afirma que mai hauria jugat un partit oficial l'1 d'octubre, a diferència del que va decidir el club. "No sé com van anar les converses, però si l'amenaça era perdre sis o tres punts...", reflexiona. Més clar, aigua.

Els imperdibles

Aquest cap de setmana es tancarà la 51a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges. Us n'hem fet un seguiment exhaustiu, completat amb entrevistes a alguns dels noms propis que han passat pel Garraf, com Ron Perlman -recordat per El nom de la rosa, Hellboy o Sons of Anarchy- i que ha presentat Asher, un film del qual n'és el productor, a banda d'aparèixer en el repartiment. Si teniu temps per a l'oci, no us perdeu les 10 recomanacions per aquest cap de setmana llarg que ens detalla Arnau Urgell. Us aconsello també que llegiu la nostra secció Addictes en sèrie. Víctor Rodrigo en recomana dues i en mata dues més. Jo no em perdré All American. Bon cap de setmana!

 

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital




Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació