Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Entrevista

Adam Majó: «Demanaré explicacions al director de la policia espanyola per l'actuació dels agents»

En la seva primera entrevista, el director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics avança que vol denunciar a nivell internacional la vulneració d'aquests drets

per Pere Fontanals, Manresa, 10 d'octubre de 2018 a les 20:01 |
El director de la recent creada Oficina de Drets Civils i Polítics del Govern, Adam Majó. | Pere Fontanals
El manresà Adam Majó va renunciar al comissionat del Centre Històric de Manresa ara fa quinze dies per dirigir la recent creada Oficina de Drets Civils i Polítics del Govern de la Generalitat. Dependrà del vicepresident català, Pere Aragonès, que va escollir l'exdirigent i exregidor de la CUP a Manresa per liderar aquest nou organisme, encarregat de vetllar pel respecte als drets civils i polítics, qüestionats els darrers mesos en diversos àmbits.

Ja té despatx a Barcelona, però assegura que, quan la feina li ho permeti, treballarà des de la Delegació del Govern a Manresa. Afirma que l'oficina es mostrarà "bel·ligerant" amb les actituds més que no pas amb els gestos simbòlics, en relació a la col·locació o retirada de llaços grocs, i avança que crearà un consell assessor format per juristes i especialistes.


- Com serà l'Oficina de Drets Civils i Polítics que dirigirà?

- Tindrà una estructura bastant senzilla i petita. Serem tres persones treballant al despatx. 

- I on s'ubicarà aquest despatx?

- A Barcelona. Tot i així, ocasionalment farem ús de les instal·lacions de la delegació de la Catalunya Central, bàsicament quan hàgim de fer reunions amb algú de Girona o Vic. A banda, si algun dia no he de baixar a Barcelona, treballaré des d'aquí, a Manresa.


- Fora d'aquestes tres persones, no hi ha previst que augmenti la plantilla de la Generalitat?

- Això és el que està previst d'entrada. Com que aquesta oficina és nova, haurem de veure quin recorregut té i quin volum de feina pot absorbir. En funció de la demanda que hi hagi, ens plantejarem ampliar-la. Serem el director, un tècnic o tècnica i un administratiu o administrativa.

- En el procés de creació de l'Oficina de Drets Civils i Polítics van sorgir certes reticències per part del Síndic de Greuges, perquè entenia que es podrien trepitjar algunes de les seves atribucions. Quina relació hi mantindrà?

- Amb el Síndic de Greuges el que preveiem és que li acabarem generant feina. Amb molts dels casos que ens arribin a nosaltres o que nosaltres detectem i anem a buscar, estic gairebé segur que els acabarem derivant al Síndic. Alhora, nosaltres tenim intenció d'emetre informes i memòries, en les quals hi inclourem la feina que faci el Síndic. Per tant, hi ha d'haver una relació de màxima col·laboració, entenent que són dues institucions de naturalesa diferent.

- Una depèn del Parlament i l'altra del Govern.

- Exacte. El Síndic, com que depèn directament del Parlament, té absoluta neutralitat i independència política. L'Oficina depèn de Vicepresidència i això vol dir que està lligada al Govern. Per altra banda, les dimensions entre un ens i l'altre varien: el Síndic és pràcticament un govern paral·lel que té una estructura enorme i l'Oficina serà una estructura més modesta.

"El Síndic de Greuges, com que depèn directament del Parlament, té absoluta neutralitat i independència política. L'Oficina depèn de Vicepresidència, està lligada al Govern"

- No considera que, per donar una imatge de més d'independència, hauria estat més interessant que l'Oficina depengués del Parlament?

- Del Parlament ja hi ha el Síndic. Quan un govern decideix que vol fer de la defensa dels drets civils i polítics una prioritat, crea una estructura que permeti vetllar per això. És una decisió política. Els drets civils i polítics són matèria política per definició. Per tant, és bo que un govern que aposti per fer aquesta defensa creï un organisme propi que formi part de la seva estructura i que, per tant, tingui una implicació política molt més alta que la que té el Síndic.

- Com funcionarà, l'Oficina? 

- Nosaltres no rebrem denúncies. D'això se n'encarreguen els Mossos, els jutjats i la Sindicatura. El que sí que rebrem serà informacions i comunicacions. En aquest sentit, estarem oberts a que la ciutadania es dirigeixi a nosaltres per comunicar-nos qualsevol vulneració dels drets civils i polítics que ha tingut, que creu haver tingut o que ha presenciat.

També actuarem de forma proactiva. És a dir, que, si a través de la premsa o de qualsevol altra via ens arriba que s'ha vulnerat algun d'aquests drets i que la persona a qui se li han vulnerat no s'ha dirigit ni a nosaltres ni a cap òrgan, podrem actuar i posar-nos-hi en contacte. Per tant, tenim la intenció de ser proactius, també. 

"Actuarem de forma proactiva. Si a través de la premsa o d'una altra via ens arriba que s'ha vulnerat algun dret, podrem actuar"

- En el cas que els arribi informació d'un cas de vulneració de drets, redactaran només un informe o, si el cas ho requereix, l'Oficina es podrà personar judicialment? 

- La intenció no és que l'Oficina es converteixi en un denunciant, sinó que tindrem un protocol per a cada actuació. Segurament, en alguns casos, l'actuació que fem comportarà l'acompanyament físic, fins i tot, a Mossos d'Esquadra per posar la denúncia. O l'acompanyament físic a la Sindicatura de Greuges. Hi haurà un acompanyament i també un assessorament, perquè tindrem el servei jurídic de Vicepresidència a la nostra disposició. Per tant, les persones que tinguin dubtes o, simplement, vulguin explicar la seva situació, podran comptar amb el nostre assessorament o acompanyament.

- El fet que, en el passat, hagués estat dirigent de la CUP, influeix d'alguna manera en la imatge d'independència de l'Oficina?

- En aquest país, la meitat de la població és independentista. Per tant, que hi hagi independentistes en llocs de certa responsabilitat és la cosa més normal. La gran majoria també és d'esquerres. Per tant, que hi hagi gent d'esquerres en llocs de responsabilitat política, i més quan hi ha un partit que es diu d'esquerres manant, tampoc hauria de sonar estrany. Crec, doncs, que no hauria de tenir una imatge més negativa que la de qualsevol altra persona: tots tenim el nostre punt de vista polític, i no per això som menys capaços d'actuar amb neutralitat, ponderació i independència. 

"La meitat de la població és independentista i la gran majoria és també d'esquerres. Que hi hagi independentistes en llocs de certa responsabilitat és la cosa més normal"

- Hi havia hagut passivitat, fins ara, en la defensa dels drets civils i polítics?

- Penso que qualsevol societat, per molt democràtica que sigui, no pot mai abaixar la guàrdia en la defensa dels drets civils i polítics, ja que els poders diversos tendeixen, precisament, a restringir-los perquè els incomoden. El dret a la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació, entre d'altres, són drets que estan pensats, precisament, per democratitzar la societat i prevenir l'acumulació de poder i l'autoritarisme.

És per això que dic que en qualsevol societat democràtica és bo que es tinguin mecanismes que facin de contrapès i que ampliïn i protegeixin aquests drets. Uns drets que, en primera instància, ha de defensar la societat organitzada, que ja ho està fent. No obstant, és bo que hi hagi una institució com l'Oficina que faci de pont entre la societat que defensa els seus drets i el Govern.

- Entrem en casos concrets. Protegirà també el dret de les persones que vulguin treure o treguin llaços grocs del carrer?

- Aquest dret no sé quin és. En tot cas, protegirem el dret a la llibertat d'expressió i el que sí que combatrem són les actituds agressives i amenaçadores a la via pública. A partir d'aquí entenem que tothom ha de poder fer el que cregui convenient. Protegir no protegirem res, però sí que serem molt bel·ligerants amb les actituds més que no pas en el fet de si es treu o no es treu un llaç, o de si es posa o no es posa. Això forma part de la vida quotidiana. 

"No protegirem res, però sí que serem molt bel·ligerants amb les actituds més que no pas en el fet de si es treu o no un llaç"

- Es van vulnerar els drets civils i polítics dels manifestants de la Jusapol quan se'ls va obligar a canviar el recorregut que tenien pactat?

- No. Jo entenc que tothom té dret a la manifestació però no de qualsevol manera ni a qualsevol lloc. Per tant, és obligació també dels governs vehicular aquest dret a la manifestació amb la voluntat de beneficiar la convivència i no perjudicar-la. En tot cas, però, el dret a manifestar-se el tenien.

- S'estan vulnerant els drets dels diputats processats que no cobren la seva remuneració?

- És evident que sí.

"És evident que sí [que s'estan vulnerant els drets dels diputats processats que no cobren la seva remuneració]"

- Hi ha alguna manera d'actuar-hi, des de l'Oficina?

- Des de l'Oficina, el que podem fer és recollir-ho en informes, denunciar-ho públicament, fer-ho arribar a instàncies internacionals..., però també és cert que aquest cas ja té molt de ressò. Segurament no és amb el que més ens implicarem perquè ja es coneix. Actuarem, sobretot, per vetllar pels drets de les persones que tinguin menys capacitat per fer-se valdre. Aquesta serà la nostra prioritat. No obstant, tot s'inclourà en els informes que fem i tot formarà part de l'àmbit de la defensa dels drets civils i polítics.

- Hi ha alguna manera d'actuar per acabar amb aquesta violència que s'ha vist en alguns agents dels cossos policials estatals quan han anat vestits de civils?

- Primer de tot, cal denunciar-ho. Pel que fa a l'Oficina, el que farem serà, en la mesura de les nostres possibilitats, recollir-ho i fer-ho arribar a instàncies internacionals perquè en tinguin coneixement. Alhora, farem una feina d'interactuació amb aquests cossos policials. En aquest sentit, si hem d'anar a veure el director general de la policia espanyola i demanar-li explicacions, ho farem. Si ens vol rebre, és clar. A més, ens dotarem d'un consell assessor format per juristes i especialistes en drets civils, polítics i humans en general perquè ens ajudin a enfocar cada cas.

"Actuarem, sobretot, per vetllar pels drets de les persones que tinguin menys capacitat per fer-se valdre. Aquesta serà la nostra prioritat"

- Està format, aquest consell assessor?

- Encara no.

- Vostè, que fa un any que es va donar de baixa de la CUP, com valora l'estratègia que està seguint darrerament?

- La del grup parlamentari a mi em sembla que no és coherent, tenint en compte la seva condició de grup d'un parlament autonòmic fruit d'unes eleccions convocades pel govern espanyol en virtut de l'article 155, que entraven en evident contradicció amb la proclamació de la República.

"La CUP? Segons quins discursos de desobediència i de República immediata, em semblen poc coherents i poc realistes"

Quan van acceptar aquelles eleccions, d'alguna manera o altra, estaven acceptant –perquè no hi havia altre remei– una imposició, i estaven renunciant, també, a la proclamació de la República catalana. Amb aquestes premisses, segons quins discursos de desobediència i de República immediata, em semblen poc coherents i poc realistes. Em consta, també, que dins de la CUP hi ha un debat obert en el qual molta gent qüestiona que la demanda de proclamació immediata de la República, i de fer ara el que no vam fer l'octubre de l'any passat, no toca, perquè no hi ha les circumstàncies per a fer-ho.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació