Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

memòria històrica

La presó de Dones de les Corts serà recordada a l'espai públic amb un monument commemoratiu

El projecte guanyador inclourà tot el perímetre de la presó desapareguda i donarà continuïtat al procés participatiu iniciat el 2013

per Laura Estrada , 10 d'octubre de 2018 a les 13:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimecres el projecte guanyador del concurs d'idees llançat el novembre del 2017 que busca la transmissió de la memòria històrica de la presó de Dones de Les Corts. La proposta, presentada per la professora de Belles Arts Núria Ricart i els arquitectes Jordi Henrich i Fernando Hernández, consisteix en la creació d'un espai de passeig pacificat al xamfrà on es troben els carrers Europa i Joan Güell. Així ho han anunciat el comissionat de Programes i Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, i el regidor del districte de les Corts, Agustí Colom, que han coincidit en que es tracta d'un monument que reuneix "tres condicions fonamentals: la pedagogia, la participació i la publicitat". 

Segons ha explicat Ricart, "l'objectiu és desenvolupar un espai públic obert, dinàmic i de qualitat en el que la dimensió de la memòria i la perspectiva de gènere en siguin eixos centrals". La incidència inicial del projecte serà només en el xamfrà, i les obres començaran al gener, duraran sis mesos i tindran un cost d'uns 200.000 euros. "La intenció però, és arribar en el futur a la intervenció global en tot l'àmbit referit a l'àrea delimitada per l'antic perímetre de la presó", explica la professora. En altres paraules: els autors del projecte guanyador confien en què, amb els anys, el barri pugui recordar el perímetre de l'antiga presó de Dones de les Corts a través de la introducció d'elements visuals que marquin el ja desaparegut perímetre del centre penitenciari. 


El projecte, pas a pas

Tal com han explicat els autors del projecte guanyador, en aquesta primera intervenció, el xamfrà existent s'ampliarà i s'eliminaran les places d'aparcament de motos i es retiraran els contenidors. El xamfrà es convertirà en un petit jardí, incorporat a l'espai, amb nous arbres i un paviment de pedra natural. La novetat serà la introducció de sis pedres, "elements tectònics lligats a la terra, la matèria, la llum i les dones", ha explicat Ricart. El motiu d'aquesta aplicació rau en el fet que "a la presó hi havia hagut dones d'arreu de l'estat espanyol; les pedres seran d'aquests llocs i simbolitzaran, en un únic espai, les procedències i orígens de les que van ser-hi", ha afegit. Amb aquesta iniciativa, els membres del projecte confien en teixir xarxa amb associacions memorials d'arreu d'Espanya, a més de recuperar la memòria de les dones durant el franquisme.

 

Presentació del projecte guanyador Foto: Ajuntament de Barcelona



Actualment hi ha cinc tòtems a la vorera del xamfrà, col·locats l'any 2014, que el projecte guanyador ha decidit mantenir. L'única modificació serà exaltar més la paraula "dones" i "presó", i en aquests tòtems es podrà accedir a través d'un codi Qr a un espai web per a la difusió de veus i testimonis diversos sobre els modes i subjectes de la repressió i de la vida a la presó.


Gravat a terra hi haurà inscripcions lligades a cada una de les pedres, que explicaran les característiques fonamentals del que va ser la presó de Dones de les Corts, així com informació geològica sobre els tipus i tipologia de les pedres. Alguns dels exemples són: "Onze preses de les Corts foren afusellades al Camp de la Bota entre 1939 i 1940. Eren originàries de Barcelona, Tarragona, Madrid i Lleó". 

Es disposaran uns pals troncocònics inclinats de color gris plata mat que acompanyaran les pedres i aportaran llum amb projectors de leds; també a la part interior es limitarà l'indret per un mur baix per seure, parlar o mirar, amb la inscripció "1936-1939 / 1939-1955 Les dones de la presó de les corts". I, finalment, hi haurà una marcació en el paviment dels antics murs que aïllaven l'espai i recloïen les dones dins la institució amb una cinta continua de 10 mm de gruix i 30 cm d'ample, d'acer corten i pintada d'ocre, al perímetre del carrer Europa proper a l'àmbit del xamfrà. Aquesta darrera part és la que els autors del projecte confien en què s'expandeixi amb el temps.

El valor del projecte

Colom ha anunciat que aquesta tarda, amb motiu de la Festa Major del barri, es presentarà a l'espai públic aquest projecte, i ha afegit que "les festes no només són lúdiques, també reivindicatives". També ha destacat que la recuperació de la memòria històrica és, en gran part, gràcies a les associacions i iniciatives populars que al llarg dels anys han lluitat per aquesta recuperació, com les Dones del 36. 

Per la seva banda, Vinyes ha expressat que aquest monument era "un dels punts principals dels Programes de Memòria" i que té "gran intencionalitat": l'espai no volia recollir elements negatius (com la pena o el dolor, "que no són valors"), sinó "la reacció de les dones que van estar empresonades: crear xarxa familiar entre elles". És per això que, tal com ha dit, el projecte respon a l'univers femení. 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació