Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
entrevista

Pilar Eyre: «Letícia demanava als periodistes que felicitessin el rei pel seu discurs»

La periodista, coneixedora de la Casa Reial, assegura que "Felip VI està 'preparat', però el llest és Joan Carles" | Afirma que "Pedro Sánchez és una oportunitat que l'independentisme hauria d'aprofitar"

per Pep Martí, 12 d'octubre de 2018 a les 20:30 |
Pilar Eyre | Adrià Costa
Mostrar respecte pels llaços grocs en algunes intervencions televisives -com va fer recentment a Preguntes Freqüents de TV3- li ha costat a Pilar Eyre ser assenyalada com una independentista radical per l'espanyolisme més recalcitrant. Ella se sorprèn pel fet que l'entenen més bé molts sobiranistes que no pas els "seus".

Periodista reconeguda, especialista en la família reial, aquesta neta de jutge i filla de militant falangista viu a prop de la plaça d'Artós, lloc de trobada d'ultraunionistes. Però aquest veïnatge no la condiciona. Eyre opina amb llibertat i comprèn les raons dels altres. En aquesta entrevista, passa revista a la Casa Reial i aconsella a l'independentisme que aprofiti l'oportunitat que -segons ella- representa el govern de Pedro Sánchez.


- Diuen que el procés separa famílies, però, pel que es veu en el seu cas, també fa amics, no? N'està guanyant molts d'independentistes.

- M'ha sobtat molt que quan vaig a un programa de TV3 i opino sobre el procés, em trobo que els qui més suport em donen són els independentistes, que no són els de la meva corda. No sé si no m'explico bé, però jo intento deixar clar el que soc. Estic astorada perquè després de la meva intervenció a Preguntes freqüents, junt amb Pilar Rahola, vaig rebre missatges insultants que en la seva gran majoria eren de gent espanyolista. Això malgrat que jo em vaig definir com a catalana i espanyola, i que no em molestaven els llaços grocs, però tampoc la bandera espanyola. Com passa sovint, hi ha persones que opinen sense anar a la font original. Alfonso Ussía em va dir que ja m'havia de posar el llaç groc, que no dissimulés més. Se m'ha entès com si jo donés suport al procés i no és la meva intenció.   

"La gran majoria de missatges insultants que rebo són d'espanyolistes"

- La seva família està dividida?


- La meva família és un cas perfecte del que és la societat catalana. Tinc una germana independentista i una altra que no ho és. Les dues estan en posicions allunyades i jo estic al mig. El que sí que és cert és que no parlem del tema perquè som tots molt apassionats. Ara, tots parlem castellà, també la meva germana independentista. I ens estimem molt.

- Ha explicat que Mariano Rajoy no veia bé el discurs del 3-O. Va ser la reina Letícia qui va pressionar Felip VI per fer un discurs dur?

- Rajoy va suggerir suprimir i suavitzar alguns passatges del discurs i Felip no va acceptar els seus suggeriments, amb el suport dels seus assessors i de la seva dona. Són un equip i treballen junts. Això ha aparegut en diversos mitjans.
 

Pilar Eyre. Foto: Adrià Costa


- Borboneja gaire Letícia? Intervé molt?

- Leticia és una persona intel·ligent, que coneix els mitjans. És l'única de la família reial que ha tingut contacte amb la realitat, ha treballat, ha anat amb metro, ha tingut un sou, ha anat a comprar. Recordo que la duquessa d'Alba, que no era de la família reial però representa bé la noblesa, em deia que la seva il·lusió seria poder anar algun dia amb metro. Una cosa que sempre he pensat, i ara és el primer cop que ho dic, és que si un dia es proclamés la República, Letícia seria l'única de palau que estaria preparada per tirar endavant la seva família.

- Amb aquest discurs del 3-O, el rei va cremar les naus amb Catalunya?

- Diria que ell pensa que és molt difícil recuperar la seva popularitat a Catalunya, però pensem que el seu discurs fora de Catalunya va ser rebut amb entusiasme. En actes públics, Leticia demanava als periodistes que felicitessin el rei pel discurs. I molta gent ho va fer.

- A vostè què li va semblar?

- A mi, que no soc independentista, aquelles paraules em van doldre. Jo vaig recordar moments molt difícils del regnat de Joan Carles, com aquell incident greu a la Sala de Juntes de Guernika, quan va ser interromput per diputats de l'esquerra abertzale. Eren moments molt durs, amb morts en atemptats, i Joan Carles va restar allí, serè. Era un tarannà diferent.

- Hem escoltat molts cops que Felip VI és el rei més ben preparat de la història.

- Estarà preparat, però Joan Carles té més llestesa. Pensi que va arribar a Espanya als set anys d'edat. Ell havia explicat que tot el que va aprendre va ser "entre els dos vells", referint-se al seu pare i a Franco. Joan Carles va trencar amb el pare quan va acceptar ser el successor de Franco. Després va tenir tot l'aprenentatge que va suposar la transició, prescindir d'Arias Navarro, haver de tractar amb figures com Carrillo o Tarradellas... És un home que potser no ha llegit ni un llibre, i que els concerts l'avorreixen, però ha tingut una bona escola política. Per no parlar de la seva relació amb Franco, que estava envoltat de gent que no volia el príncep com a successor.    

"Mentre Franco agonitzava, Joan Carles li va dir al marquès de Villaverde: 'Responc de la vostra vida amb la meva. Tot el que soc -assenyalant el llit- li ho dec a ell'"

- Però Franco no va dubtar mai, sembla.

- No he trobat cap indici que Franco dubtés. Hi ha un moment, quan Franco agonitza a la clínica, que el seu gendre, Villaverde, li diu a Joan Carles: "Què serà de nosaltres?". I ell li va dir: "Responc de la vostra vida amb la meva. Tot el que soc li dec a ell", assenyalant on estava el llit de Franco.
 

Pilar Eyre en un moment de la conversa amb Nació Digital a casa seva.. Foto: Adrià Costa


- El seu llibre La soledad de una reina va descobrir un dels personatges més desconeguts de la família reial.

- Crec que amb aquest llibre vaig contribuir, modestament, a donar a conèixer la reina Sofia. Pilar Urbano té el mèrit d'haver estat la periodista que va poder conversar àmpliament amb ella. Però jo vaig poder accedir a molta documentació i a persones properes. Fa onze anys i vaig ser qui va dir per primer cop que els reis dormien en llits separats. Molta gent es va posar les mans al cap. La mateixa Pilar Urbano va sortir a dir que eren una parella que mai no s'havia separat. Al llibre ja surt el nom de Corinna.

"Quan vaig dir fa onze anys que els reis dormien en llits separats, molta gent es va posar les mans al cap"

- Diu que Sofia és una dona molt conservadora.

- Sí que ho és. Ha estat formada en l'Església ortodoxa, que és encara més carca que la catòlica. És una descendent del darrer kaiser alemany. En el llibre d'Urbano ja va dir que era contrària al matrimoni homosexual. I aquesta influència pesa molt en Felip, que és net de la reina Frederica de Grècia. Ell és Borbó i Grècia.

- Una monarquia, la grega, que va ser rebutjada pel poble grec.

- Sí. Hi ha una anècdota del 23-F, que és quan Sofia truca el seu germà, Constantí, el darrer rei de Grècia. Constantí i Joan Carles van parlar aquella nit i, en un moment donat, Joan Carles diu: "Jo faré el contrari que va fer ell". Constantí va avalar el cop d'estat dels militars del 1967 i poc després la que va caure va ser la monarquia.  

- Creu que Felip VI tindrà un regnat llarg?

- Crec que sí perquè, tot i que hi ha partits que es reclamen republicans, el fet és que el tema de la monarquia no és a l'agenda política.

- Marta Gayà ha estat la dona més important en la vida de Joan Carles?

- Amb Marta Gayà va haver-hi un temps de passió. I després ha estat una gran amiga. Però jo crec que la gran dona de la vida de Joan Carles ha estat Corinna. Per ella va estar a punt de divorciar-se de Sofia. Hi va haver un dinar a Madrid amb els seus fills en què els va dir que s'hi volia casar i divorciar-se de la reina. Felip va saltar i va dir: "Però et vols carregar la monarquia? Vols que la corona mai passi a les meves mans?". Les dues infantes li van fer costat i el rei va recular.
 

Pilar Eyre: "Hi haurà més gravacions, tota la família reial està gravada". Foto: Adrià Costa


- Creu que apareixeran més gravacions sobre el rei emèrit que ens sorprendran?

- Hi haurà més gravacions perquè n'hi ha de tota la família reial. Des de sempre. Quan va morir el comte de Barcelona, pare de Joan Carles, en aquella habitació hi havia micròfons. El rei emèrit té una afició enorme a parlar per telèfon i es passa hores els caps de setmana parlant. Diuen, jo no les he escoltat, que hi ha unes gravacions amb converses de Leticia.

- Gravacions de quin tipus?

- Converses personals.

- Què tenen els Borbons que no tenen altres dinasties europees?

- Totes les famílies reials desperten interès. Miri la casa de Windsor, amb tot el que es va generar entorn lady Di. Els Borbó... Home, els Borbons son una tragèdia shakespeariana. Hi ha nens que moren, accidents, baralles, enfrontaments entre pares i fills.. Joan Carles i el seu pare van estar anys sense parlar-se.

- Quin llibre està preparant?

- Ara estic acabant un llibre sobre el meu pare, Vicente Eyre, que era falangista d'una generació que va guanyar la guerra però va perdre la postguerra. Ell va ser empresonat el 1938 a la Model i va sortir quan van entrar les tropes de Yagüe. L'únic germà de la meva mare va morir a la División Azul, però a casa meva no es parlava de la guerra. Un oncle meu va ser l'advocat defensor del general Aranguren, qui havia estat el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya el juliol del 1936, es va posar a les ordres de Companys i Franco el va afusellar. El meu oncle, Francisco Eyre, va fer tots els possibles per salvar-lo i la família d'Aranguren el va felicitar per la defensa que va fer. Un llibre que vull fer més endavant és una biografia de Joan Carles, que espero que serà una biografia completa.
 

Pilar Eyre: "Estic cansada de moments històrics i vull torna a preocupar-me pels problemes quotidians". Foto: Adrià Costa


- És optimista sobre la situació política a Catalunya?

- Jo voldria que hi hagués un acord. Tinc confiança en el govern de Pedro Sánchez, és una oportunitat i crec que l'independentisme l'hauria d'aprofitar. Hi ha dos milions de catalans que es volen separar, però n'hi ha dos que no ho volem. Jo estic cansada de moments històrics i vull tornar a preocupar-me pels problemes quotidians.

- Què pensa de la situació dels presos?

- Per qualsevol persona amb sensibilitat, és molt greu. Són presos polítics que estan en situació de preventius. No se'ls pot comparar amb gent que vulgui entrar amb tancs al Congrés. Jo soc neta de jutge. El poder judicial aquí no ha evolucionat. L'exèrcit s'ha modernitzat, però la justícia no. Jo recordo que sent una jove periodista anava a l'Audiència Nacional. Està igual.

- Aquest divendres se celebra el Dia de la Hispanitat. Té algun significat per vostè?

- És el meu sant!

"El 12 d'octubre és el meu sant, però la hispanitat no sé què és"

- És clar!

- Jo no em sento interpel·lada per la festa de la Hispanitat. No sé què és. Tinc un altre sentit de la pàtria que aquesta festa amb elements militars. Jo em sento catalana i espanyola, però a mi em fa vibrar La Santa Espina, o Asturias patria querida si estic fora, i també m'agraden La Marsellesa i La Internacional. 

- No tota la seva bibliografia gira entorn de la Casa Reial. Vostè va fer una molt bona biografia del maquis Quico Sabaté. Un personatge a qui no es trobava pels salons de cap palau. Què li va atreure del personatge?

- De petita ens deien que si no ens portàvem bé, vindrien "el Faceries" i "el Sabater". Ho havia sentit tant que vaig decidir escriure sobre ell. Vaig estar dos anys sense editor i viatjant buscant dades. Potser no s'ha venut molt, però és un llibre del que estic molt orgullosa. Quico Sabaté era un personatge amb llums i ombres, violent, però d'una violència que cal explicar en el seu context. Va morir el 1960, quan ja era una figura obsoleta, la resta d'un naufragi. Van ser necessàries 50 persones per abatre'l. Jo vaig entrevistar el somatent de Sant Celoni que el va matar.   
 

Pilar Eyre. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació