debat de política general: crònica

El divorci entre JxCat i ERC incapacita la majoria independentista

El descord entre els dos grups per la substitució dels diputats processats té conseqüències: derrota en votacions al Parlament i més debilitat del Govern quatre dies després de la conjura de Torra i Aragonès a Palau

per Joan Serra Carné / Sara González, Parlament de Catalunya, 9 d'octubre de 2018 a les 22:16 |
Els diputats de JxCat i ERC, al Parlament | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La legislatura continua, però l'independentisme és, avui, una mica més dèbil. Ho és perquè, fruit de les diferències estratègiques entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, compta amb quatre vots menys -els del grup que encapçala Carles Puigdemont- i ja no disposa de majoria parlamentària. I també perquè, si la situació s'enquista, el Govern queda abocat a una fragilitat perenne fins al seu darrer dia. A hores d'ara, que els 61 diputats que poden votar de les dues forces que sustenten l'executiu aconsegueixin guanyar votacions al Parlament dependrà de la seva capacitat per sumar la CUP i pactar amb els comuns. Sense el seu suport, ja no poden.

La sessió final del debat de política general ha visualitzat aquest dimarts la gravetat del moment, només quatre dies després que Quim Torra i Pere Aragonès es conjuressin a superar les diferències. El propòsit era coordinar-se millor i no s'endevinen els canvis per enlloc. Per primer cop, la majoria independentista ha perdut votacions que podria haver guanyat, una debilitat que fa encara més costeruda la legislatura. L'independentisme ja no té força suficient al Parlament per reprovar Felip VI o per defensar el dret a l'autodeterminació. Al matí, però, els gestos i les paraules al Parlament feien intuir una trencadissa més important, que recordava al desacord de la setmana passada, que ja va obligar a suspendre la sessió parlamentària.


Una altra reunió de la mesa tensa

La mesa del Parlament s'havia de reunir al migdia, hores abans de l'inici del ple, però als passadissos de la cambra ja s'intuïa de bon matí que la jornada no seria plàcida. JxCat es mantenia decidit a no canviar la delegació del vot dels diputats processats -Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- i Roger Torrent especulava amb una compareixença de premsa per explicar-se abans de l'inici del debat de política general, moviment finalment no executat. En lloc de Torrent s'acabaria pronunciant ERC, que fixava posició sense comprometre el president del Parlament: els republicans instaven JxCat a no fer "col·lapsar" la cambra enrocant-se en la decisió de mantenir la delegació de vot de presos i exiliats. Al migdia, la resolució de la mesa escenificava el punt àlgid del desacord: la coincidència d'ERC i PSC per tombar el vot delegat dels electes de JxCat deixava sol el vicepresident primer, Josep Costa.

La resposta de JxCat era immediata: carta manuscrita dels presos de Lledoners i de Puigdemont -repartida amb diligència al Parlament- que qüestionava la resolució de la mesa i alertava que s'impedia l'exercici del seu vot. Els quatre electes, però, acataven l'acord pres en l'òrgan de govern de la cambra. "Estem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà mantenir l'actual Govern i seguir impulsant el projecte republicà", asseguraven en la missiva. El missatge tenia càrrega de profunditat. Qui era el culpable de la situació? Al Parlament, uns assenyalaven Torrent, altres citaven Costa.
 

A aquella hora del migdia, la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ja havia intentat aïllar el Govern del desacord parlamentari. "No ens ha d'afectar", deia Artadi a la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu. Una reunió a Palau extremadament curta: el president, el vicepresident i els consellers només s'havien reunit 20 minuts, suficients per validar els acords del dia però no per atendre els desacords. Abans del ple, Junqueras alertava els seus socis parlamentaris que la majoria independentista estava en perill, però en els discursos dels dos grups, Anna Caula (ERC) i Gemma Feis (JxCat) evitaven verbalitzar en públic més retrets.

Les raons de JxCat i ERC

Un cop evitat el xoc públic a l'hemicicle, entre bambolines els dos grups constataven i assumien la incapacitat per traçar una estratègia conjunta. Paradoxalment, tant JxCat com ERC donaven per assegurada la continuïtat del Govern i de la legislatura. Fonts de JxCat argumentaven aquest dimarts al vespre que de cap manera podien "blanquejar" la suspensió dels diputats ordenada pel jutge Pablo Llarena i sostenien que, de cara a una futura defensa en els tribunals internacionals, serà més efectiu poder denunciar que s'han vulnerat les majories parlamentàries. Tot i que ERC segueix insistint que canviïn el vot delegat dels quatre diputats per una designació de substitut, els republicans preveuen que JxCat no alterarà la decisió. Entre "comoditat" i "dignitat", asseguraven fonts del grup de Puigdemont, es queden amb la "dignitat".
 

Els diputats, votant a l'hemicicle Foto: Adrià Costa


Per contra, ERC considerava després del ple que l'acord aprovat pel Parlament el 2 d'octubre -i que inclou el mecanisme de designació de substituts per mantenir majories parlamentàries- és el que garanteix la continuïtat de la legislatura. Saltar-se'l i donar per vàlid el vot delegat dels quatre dirigents de JxCat seria, argumenten, abocar el Parlament a una situació d'inseguretat jurídica i deixar totes les votacions als peus del Tribunal Constitucional. També comprometria la figura de Torrent. Els republicans entenen -i així ho verbalitzaven durant tota la jornada- que "no es pot obligar" JxCat a acceptar el mecanisme de substitució, però sí que reclamaven ser conscients que la conseqüència serà que es perden votacions.

Amb 61 diputats efectius, els vuit electes de Catalunya en Comú-Podem cotitzaran a l'alça a partir d'ara; sense ells, cap pas del procés prosperarà

"No necessitem retòrica, sinó majories efectives", exposava el president del grup republicà, Sergi Sabrià. Insistia, quan la cambra es començava a buidar, que s'havia fet evident que cal una estratègia "conjunta" i a "llarg termini" si l'independentisme vol sortir enfortit i obtenir victòries reals i no morals. Els pressupostos seran un moment clau de la legislatura. Des de JxCat treuen ferro a l'aritmètica necessària per aprovar els comptes i aquest dimarts feien notar que els comuns ja eren necessaris abans que es perdés la majoria independentista. Els vuit diputats de Catalunya en Comú-Podem cotitzaran a l'alça a partir d'ara. Sense ells, que ni abracen la via unilateral ni els gestos simbòlics, cap pas del procés prosperarà. Quan els números no surten, arromangar-se per sumar suports més transversals és l'únic camí per fer viable una legislatura des de la inestabilitat de la inferioritat numèrica.

A l'espera de nous moviments, Pedro Sánchez es frega les mans amb l'esquerda de l'independentisme. L'ultimàtum que li va formular Torra la setmana passada -que tenia data de caducitat aquest novembre- sembla avui paper mullat. De fet, l'acord del debat de política general per reclamar un referèndum acordat amb l'Estat -validat per JxCat, ERC i els comuns- no fixa cap termini.
 

Jéssica Albiach, Elisenda Alamany i Marta Ribas, de Catalunya en Comú-Podem, al Parlament Foto: Adrià Costa

 
11 votacions que l'independentisme ha perdut
- La defensa de la República i del "dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació". Era una proposta de resolució de la CUP que ha acabat rebutjada després que s'hagi produït tres empats consecutius a 65 vots entre els favorables i els contraris.

- La reprovació del rei i la petició d'abolició de la monarquia. Era una proposta presentada per JxCat que ha rebut el suport insuficient d'ERC i la CUP.

- La petició al govern espanyol de retirada dels recursos contra la llei d'emergència habitacional i la pobresa energètica, de JxCat i ERC, no ha prosperat. Sí que ha estat aprovada la proposta dels comuns que demanava això mateix.

- Avançar cap a un sistema fiscal just i lluita contra el frau fiscal. També era una proposta conjunta de JxCat i ERC que no ha obtingut el suport suficient.

- La identitat digital catalana i el vot electrònic. Proposta presentada per JxCat i ERC i sense la majoria necessària.

- El calendari de retorn de les pagues extra dels funcionaris plantejat pel Govern i la nova llei de funció públic. També era proposta de JxCat i ERC i no ha rebut prou suports.

- Una proposta en l'àmbit del treball per millorar la formació professional i fomentar les polítiques actives d'ocupació plantejada per JxCat i ERC. Els dos grups han votat sols.

- Per error d'un dels vots independentistes, ha acabat prosperant una proposta de Ciutadans en què s'assumeix que la situació política a Catalunya ha causat “efectes nocius per a l’economia i l’ocupació”. Els 65 diputats que sumen Cs, PSC, PP i comuns l'han fet prosperar davant dels 64 vots en contra.

- Amb els 65 diputats de Cs, PSC, PP i comuns, s'ha aprovat una resolució dels socialistes que insta el Govern a establir en el proper mes un calendari per a la devolució de les pagues extres dels treballadors públics del 2013 i 2014 pendents de retornar, i a fer efectiva la devolució del 10% de la primera abans del desembre.

- Amb la mateixa aritmètica anterior, ha prosperat una proposta de Cs per augmentar progressivament la inversió en polítiques d'infància fins a arribar al 2,2% del PIB.

-També n'ha prosperat una altra de l'oposició perquè s'apliqui el silenci administratiu positiu a les sol·licituds de la renda garantida de ciutadania.
 
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació