10
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
11:09h
El judici del 9-N encara cueja i, aquest dimecres, l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs tornaran a seure a la banqueta dels acusats. Aquesta vegada, però, al Tribunal de Comptes de Madrid, en un judici administratiu que comença a les 10.00 del matí i on les parts els demanaran explicacions pels 5,2 milions d'euros que, segons aquest tribunal, podrien haver provingut de les arques de la Generalitat per a l'organització del 9-N.
Habitualment no cal que els acusats assisteixin a aquest tipus de judicis i és suficient amb la presència dels seus advocats. No obstant això, en aquesta ocasió el Tribunal de Comptes els ha citat perquè les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic -Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans- ho han sol·licitat. Durant la vista, els acusats hauran de respondre a les peguntes de l'Advocacia de l'Estat i de les dues associacions.
Allà, Mas, Ortega, Rigau i Homs declararan pels 5,2 milions d'euros que, de fet, ja han dipositat com a fiança. En cas de condemna ferma, els diners reingressaran al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, de la mateixa Generalitat. No obstant això, en els judicis que hi va haver al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al Tribunal Suprem -en el cas d'Homs perquè era diputat al Congrés- es va acabar retirant l'acusació per malversació contra tots quatre. El Tribunal e Comptes s'encarrega de determinar quina és la responsabilitat comptable de les persones que tenen accés a béns públics.
El suport del Govern
Abans d'anar a Madrid, Mas, Homs Ortega i Rigau han rebut el suport explícit del president de la Generalitat, Quim Torra, que s'ha reunit amb ells aquest dimarts al mati a les dependències de Palau. Ha estat una reunió a porta tancada on també han participat el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, i la portaveu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, així com altres consellers.
Últim pas abans de la sentència
Durant les sessions de dimecres i dijous es prendrà declaració a Mas i als exconsellers, i també s'espera que totes les parts facin públiques les seves conclusions. Serà el moment de conèixer si es modifica (a l'alça o a la baixa) la quantitat que es reclama als acusats, i si existeix el delicte de malversació.
Un cop celebrat el judici, el cas quedarà vist per a sentència i, qui la redactarà serà la consellera del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar, Margarita Mariscal de Gante. La sentència, però, encara es podrà recórrer a la sala de justícia del Tribunal de Comptes i, com a última instància, davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem.
Immobles personals com a aval
Per poder pagar la fiança de 5,2 milions d'euros, els acusats van ingressar en efectiu 2,8 milions i van aportar immobles de la seva propietat com a aval. Fins el moment, els diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia, i respecte dels immobles s'ha fet un embargament provisional fins que hi hagi sentència ferma, tot i que els propietaris en poden seguir disposant.
Les propietats aportades com a aval són un pis de Mas situat al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (el Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana, a qui també s'acusa entre d'altres excàrrecs del govern de Mas.
Condemnes per desobediència
La consulta del 9-N ja es va jutjar al TSJC i al Tribunal Suprem el 2007, amb condemnes d'inhabilitació sobre l'expresident i els exconsellers que van anar dels sis mesos als dos anys: Mas va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació i a una multa de 36.000 euros; Ortega a un any i nou mesos, i a una multa de 30.000 euros; Rigau a un any i sis mesos d'inhabilitació i a una multa de 24.000 euros, i Homs -al Suprem i ja amb condemna ferma- a un any i un mes d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros.
Respecte d'aquestes penes, Mas, Ortega i Rigau van presentar un recurs i, el proper 6 de novembre, hi ha una vista fixada al Tribunal Suprem.
Habitualment no cal que els acusats assisteixin a aquest tipus de judicis i és suficient amb la presència dels seus advocats. No obstant això, en aquesta ocasió el Tribunal de Comptes els ha citat perquè les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic -Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans- ho han sol·licitat. Durant la vista, els acusats hauran de respondre a les peguntes de l'Advocacia de l'Estat i de les dues associacions.
Allà, Mas, Ortega, Rigau i Homs declararan pels 5,2 milions d'euros que, de fet, ja han dipositat com a fiança. En cas de condemna ferma, els diners reingressaran al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, de la mateixa Generalitat. No obstant això, en els judicis que hi va haver al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al Tribunal Suprem -en el cas d'Homs perquè era diputat al Congrés- es va acabar retirant l'acusació per malversació contra tots quatre. El Tribunal e Comptes s'encarrega de determinar quina és la responsabilitat comptable de les persones que tenen accés a béns públics.
El suport del Govern
Abans d'anar a Madrid, Mas, Homs Ortega i Rigau han rebut el suport explícit del president de la Generalitat, Quim Torra, que s'ha reunit amb ells aquest dimarts al mati a les dependències de Palau. Ha estat una reunió a porta tancada on també han participat el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, i la portaveu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, així com altres consellers.
Durant la trobada, el Govern ha mostrat la seva solidaritat amb els quatre polítics implicats. En un missatge a través de Twitter, a més, el president ha fet explícit el suport envers els acusats per haver posat les urnes el 9-N del 2014. "Prou venjança", ha demanat.Hem expressat el suport del @Govern al #presidentMas, a @joanaortega, a @franceschoms i a Irene Rigau. Demà tornen a declarar per haver posat les urnes el 9-N del 2014. Prou venjança! pic.twitter.com/iVOtlGkyLe
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 9 d’octubre de 2018
Últim pas abans de la sentència
Durant les sessions de dimecres i dijous es prendrà declaració a Mas i als exconsellers, i també s'espera que totes les parts facin públiques les seves conclusions. Serà el moment de conèixer si es modifica (a l'alça o a la baixa) la quantitat que es reclama als acusats, i si existeix el delicte de malversació.
Un cop celebrat el judici, el cas quedarà vist per a sentència i, qui la redactarà serà la consellera del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar, Margarita Mariscal de Gante. La sentència, però, encara es podrà recórrer a la sala de justícia del Tribunal de Comptes i, com a última instància, davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem.
Immobles personals com a aval
Per poder pagar la fiança de 5,2 milions d'euros, els acusats van ingressar en efectiu 2,8 milions i van aportar immobles de la seva propietat com a aval. Fins el moment, els diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia, i respecte dels immobles s'ha fet un embargament provisional fins que hi hagi sentència ferma, tot i que els propietaris en poden seguir disposant.
Les propietats aportades com a aval són un pis de Mas situat al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (el Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana, a qui també s'acusa entre d'altres excàrrecs del govern de Mas.
Condemnes per desobediència
La consulta del 9-N ja es va jutjar al TSJC i al Tribunal Suprem el 2007, amb condemnes d'inhabilitació sobre l'expresident i els exconsellers que van anar dels sis mesos als dos anys: Mas va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació i a una multa de 36.000 euros; Ortega a un any i nou mesos, i a una multa de 30.000 euros; Rigau a un any i sis mesos d'inhabilitació i a una multa de 24.000 euros, i Homs -al Suprem i ja amb condemna ferma- a un any i un mes d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros.
Respecte d'aquestes penes, Mas, Ortega i Rigau van presentar un recurs i, el proper 6 de novembre, hi ha una vista fixada al Tribunal Suprem.