09
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
8:38h
Feia bastants anys que no veia Informe semanal, el programa històric de Televisió Espanyola que tan havia sovintejat fa anys. En l’última etapa del PP al govern d’Espanya havia esdevingut un programa fètid, podrit de manipulació, de corrupció informativa, de merda informativa al servei del partit corrupte, manipulador i mentider que hi havia al poder. Era potser la més gran bandera de l’antiperiodisme que durant tots aquests anys ha sigut TVE, abocada a la propaganda i a la desinformació de manera absolutament desacomplexada.
De marques i evidències de control informatiu i de sectarisme a les emissores públiques en trobarem sempre i en la gran majoria d’aquesta mena d’emissores. Va amb el pack, em temo. No hauria de ser així però mentre els partits polítics continuïn tenint veu i vot en la constitució i designació dels aparells controladors d’aquests ens, la cosa no millorarà. Amb aquesta evidència tan poc edificant com a punt de partida, l’interessant és calibrar al grau i la intensitat d’aquesta manipulació.
En el cas de la Televisió Espanyola "controlada" pel PSOE acostuma a tenir una graduació bastant inferior que en la "controlada" pel PP. Fa pocs dies vam poder gaudir del bastant impressionant discurs de Rosa Maria Mateo –ja en vaig parlar en un article de fa un parell de setmanes- davant la comissió del Congrés dels Diputats encarregada del control de l’ens públic de comunicació. L’Informe semanal de dissabte passat ha sigut polèmic perquè incloïa una entrevista a Oriol Junqueras per a il·lustrar un reportatge sobre la situació política a Catalunya.
Els partits polítics neandertals han criticat que l’emissora pública hagi entrevistat el president d’ERC, pres a la presó de Lledoners. Per què? Suposo que per la seva pròpia condició de pres, d’encausat. Suposo que el consideren responsable d’alguna cosa, que el condemnen abans que hagi estat condemnat a res. Aquesta crítica del PP i de Ciutadans ja en si mateixa un valor, un símptoma que les coses s’estan fent bé. Per sistema, una crítica del PP i de Ciutadans es converteix automàticament en la manera de referendar que estàs fent les coses bé.
D’altra banda, si ens fixem en criteris periodístics, és obvi que una entrevista a Junqueras té valor informatiu en si mateixa. Qualsevol periodista amb un mínim de sentit comú, de consciència de què és i què significa el seu ofici, sabrà concloure sense esforç que, en aquests moments, una entrevista a Oriol Junqueras té tota la justificació possible. I, per últim, més enllà d’aquestes consideracions, si un es molesta a veure el reportatge en qüestió descobrirà que la suposada entrevista es concreta en dues declaracions textuals entre cometes i sense una especial rellevància, ni càrrega informativa nova, ni noticiable: "No m’agrada el soroll ni la gesticulació que no serveix per a res".
A aquestes altures, saber que Junqueras i ERC estan molt distanciats de l’estratègia política de Junts per Catalunya i del president Torra -que és el que evidencia aquesta declaració textual- no és res de l’altre dijous.
Què vull dir amb això? Doncs que la polèmica en qüestió, a més a més de denotar una ignorància periodística colossal, està infladissíma i prefabricada. És directament absurda.
De marques i evidències de control informatiu i de sectarisme a les emissores públiques en trobarem sempre i en la gran majoria d’aquesta mena d’emissores. Va amb el pack, em temo. No hauria de ser així però mentre els partits polítics continuïn tenint veu i vot en la constitució i designació dels aparells controladors d’aquests ens, la cosa no millorarà. Amb aquesta evidència tan poc edificant com a punt de partida, l’interessant és calibrar al grau i la intensitat d’aquesta manipulació.
En el cas de la Televisió Espanyola "controlada" pel PSOE acostuma a tenir una graduació bastant inferior que en la "controlada" pel PP. Fa pocs dies vam poder gaudir del bastant impressionant discurs de Rosa Maria Mateo –ja en vaig parlar en un article de fa un parell de setmanes- davant la comissió del Congrés dels Diputats encarregada del control de l’ens públic de comunicació. L’Informe semanal de dissabte passat ha sigut polèmic perquè incloïa una entrevista a Oriol Junqueras per a il·lustrar un reportatge sobre la situació política a Catalunya.
Saber que Junqueras i ERC estan molt distanciats de l’estratègia política de JxCat i Torra no és res de l’altre dijous
Els partits polítics neandertals han criticat que l’emissora pública hagi entrevistat el president d’ERC, pres a la presó de Lledoners. Per què? Suposo que per la seva pròpia condició de pres, d’encausat. Suposo que el consideren responsable d’alguna cosa, que el condemnen abans que hagi estat condemnat a res. Aquesta crítica del PP i de Ciutadans ja en si mateixa un valor, un símptoma que les coses s’estan fent bé. Per sistema, una crítica del PP i de Ciutadans es converteix automàticament en la manera de referendar que estàs fent les coses bé.
D’altra banda, si ens fixem en criteris periodístics, és obvi que una entrevista a Junqueras té valor informatiu en si mateixa. Qualsevol periodista amb un mínim de sentit comú, de consciència de què és i què significa el seu ofici, sabrà concloure sense esforç que, en aquests moments, una entrevista a Oriol Junqueras té tota la justificació possible. I, per últim, més enllà d’aquestes consideracions, si un es molesta a veure el reportatge en qüestió descobrirà que la suposada entrevista es concreta en dues declaracions textuals entre cometes i sense una especial rellevància, ni càrrega informativa nova, ni noticiable: "No m’agrada el soroll ni la gesticulació que no serveix per a res".
A aquestes altures, saber que Junqueras i ERC estan molt distanciats de l’estratègia política de Junts per Catalunya i del president Torra -que és el que evidencia aquesta declaració textual- no és res de l’altre dijous.
Què vull dir amb això? Doncs que la polèmica en qüestió, a més a més de denotar una ignorància periodística colossal, està infladissíma i prefabricada. És directament absurda.