Cop de porta d'ERC i del PSC a la proposta de Colau de pactar els pressupostos

Els socialistes acusen l'alcaldessa d'estar "blanquejant" els republicans

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu | ACN
08 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 16:08h
La proposta de pacte global plantejat per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per aprovar els pressupostos de Barcelona, de la Generalitat i de l'Estat ha topat amb la negativa frontal tant d'ERC com del PSC. Les dues formacions han al·legat diferents motius per considerar que la proposta llançada per Colau i la cúpula dels comuns no és viable en aquests moments i consideren que les negociacions s'han de produir de forma separada.

Especialment contundent amb l'alcaldessa ha estat la resposta del PSC. "L'aritmètica no passa per triangulacions", ha etzibat la portaveu dels socialistes catalans, Eva Granados, que considera que Colau és a hores d'ara "presonera de decisions" com la d'haver trencat el pacte de govern amb els socialistes a l'Ajuntament de Barcelona. Granados ha acusat els comuns d'estar començant a "blanquejar" un acord amb ERC: "Veig una relació cada vegada més intensa entre JxCat i ERC i els sobiranistes nous, que són els comuns".

ERC, per la seva banda, també ha considerat que la de Colau és una proposta "més de cara a la galeria" que no pas una "opció real". "No té massa sentit sense entrar en el contingut i no té massa sentit fer veure que ens trobem en una situació de normalitat", ha dit la vicesecretària d'ERC Marta Vilalta. I és que els republicans consideren que mentre que el govern espanyol no faci cap moviment per posar fi a la situació de presó dels dirigents processats serà "difícil avançar i parlar" sobre qüestions com els pressupostos.

Tampoc el PDECat ha mostrat predisposició a atendre la petició de l'alcaldessa. De fet, l'ultimàtum que va llançar el president de la Generalitat, Quim Torra, la setmana passada a Pedro Sánchez anava en la línia de no garantir l'estabilitat al govern espanyol si no s'avenia a negociar un referèndum d'autodeterminació.