ANÀLISI

Buchanan a Catalunya: el millor argument

«En una lluita que es presenta llarga i dura, per a l’independentisme resulta imprescindible creure en la justícia de la seva causa. Però aquesta convicció política ha d’anar acompanyada d’arguments que permetin justificar aquesta empresa»

per Marc Sanjaume, 8 d'octubre de 2018 a les 13:06 |
Manifestació de la Plataforma 1 d'Octubre. | Adrià Costa

Aquests dies el professor de la Universitat de Duke Allen Buchanan, un dels teòrics de la secessió més influents del món, ha visitat el nostre país de la mà de la Càtedra Ferrater i Mora que dirigeix el professor de la Universitat de Girona Joan Vergés. 

Allen Buchanan sempre ha defensat una teoria molt restrictiva de les independències. Sovint la seva posició filosòfica ha estat utilitzada per a negar el dret de Catalunya a deixar de formar part d’Espanya. Des d’una perspectiva marcada per la Guerra de Secessió americana, el professor nord-americà sosté que la separació d’un territori ha de disposar d’una justificació sòlida anomenada causa justa que només s’aplica com a darrer recurs. Així, els Estats disposarien d’una mena de presumpció d’innocència: fins que no demostri al contrari tenen el dret inalienable a la integritat territorial. És a dir, en la lògica de Buchanan cal demostrar que l’Estat en qüestió és culpable d’injustícies flagrants per merèixer-se el dret de divorciar-se’n.



Fins aquí res de nou: la teoria de Buchanan no és "amiga" d’aplicar generosament el dret a l’autodeterminació dels pobles, ni tampoc de celebrar plebiscits de secessió allà on es demanin. En aquest sentit, és una teoria similar al funcionament de la comunitat internacional, que sol anar amb peus de plom a l’hora de justificar moviments independentistes. La diferència és que en el cas de Buchanan som davant d’una reflexió filosòfica (influent però acadèmica) i la comunitat internacional es dedica a la realpolitik.

Sigui com sigui, la novetat de la visita ha estat constatar que fins i tot un teòric "restrictiu" com és el professor Allen Buchanan veu indicis d’un dret de secessió a Catalunya. És a més: s’atreveix a proporcionar “el millor argument” per a la independència.

El raonament del professor fuig dels discursos que acostumem a sentir i convé escoltar-lo atentament, encara que no sempre hi estiguem d’acord. Més enllà dels seminaris acadèmics, a les conferències de Girona i Barcelona i al programa FAQS de TV3 ens ha deixat una visió renovada del seu punt de vista sobre el cas català després de l’1-O.

Buchanan afirma que la independència no es justifica pel simple fet de considerar-se una nació ni tampoc de disposar d’una majoria democràtica expressada en un referèndum 


Primerament, i de manera congruent amb les seves teories, afirma que la independència no es justifica pel simple fet de considerar-se una nació (o una minoria cultural), ni tampoc de disposar d’una majoria democràtica expressada en un referèndum. Una opinió polèmica que defensa amb l’argument següent: si s’apliqués aquest criteri de manera "generosa" als territoris del món que voldrien independitzar-se aquests esdevindrien potencialment infinits i això generaria més conflictes dels que resoldria.Les antigues majories, quedarien atrapades com a minories a les noves unitats polítiques i així successivament. Seria una mena de “promoció de l’anarquia”. Aquests arguments, el nacional i el democràtic, solen ser al cor de la majoria de moviments independentistes i el cas català no n’és una excepció. Diversos autors han refusat la posició de Buchanan, però no és l’objectiu d’aquest article discutir-los

Segonament, el professor examina el cas català per preguntar-se quins motius resulten rellevants a l’hora de determinar si existeix un dret de secessió més enllà dels que hem comentat al primer punt. Quin seria el millor argument per justificar la secessió de Catalunya.

Per a Buchanan l’element clau és el rebuig a l’autonomia. D’una banda, la manca de respecte envers l’Estatut per part del poder central; de l’altra, la falta d’ofertes d’una autonomia que permeti satisfer les demandes de la majoria dels catalans. Aquesta situació, juntament amb l’1-O i la repressió posterior, genera una falta de confiança de la ciutadania catalana sobre el respecte futur a possibles acords d’autonomia o a l’autonomia actual.

Es tracta d’un argument derivat de la seva teoria, però resulta important que un professor nord-americà que creu en aquesta “presumpció d’unitat dels Estats” argumenti en la línia que ho fa. Així, ens recorda que la independència no és quelcom guanyat d’antuvi en el món de la legitimitat, sinó que cal argumentar-ne les causes. Per a Buchanan aquesta reacció i relació amb l’Estat cal que s’expliqui per fer la independència més sòlida des del punt de vista internacional.

Criteris com ara el respecte als drets humans, a les minories internes i de viabilitat són més importants que el dret a la secessió o el dret a mantenir la unitat d’un Estat


Finalment, davant d’aquest escenari, Buchanan proposa una sortida acordada per celebrar un referèndum doble ("pre" i "post" independència) amb majories reforçades, 2/3 dels ciutadans haurien de donar suport al nou escenari polític. Aquesta sortida, idealment hauria de comptar amb un acord entre Madrid i Barcelona, que podria ser tripartit amb la participació d’un tercer actor internacional.

Aquest potser és el punt més fluix de l’argumentari de Buchanan. Idealment sembla una proposta sòlida, però a la pràctica som lluny del reconeixement per part de l’Estat del dret a celebrar un plebiscit d’independència acordat (i més amb un tercer actor). D’altra banda, resulten estranys els requeriments d’una majoria de 2/3 i d’una “segona volta” si ens fixem en els referèndums d’independència que s’han celebrat des de la segona guerra mundial. Tampoc sembla que el professor Buchanan disposi d’una fórmula específica per aturar l’onada repressiva de l’1-O i fer respectar els drets fonamentals als presos polítics i exiliats.

Més enllà d’aquestes idees, Buchanan ens recorda que el raonament moral que ofereix no sempre és la resposta pràctica adequada. És a dir, criteris com ara el respecte als drets humans, a les minories internes i de viabilitat són més importants que el dret a la secessió o el dret a mantenir la unitat d’un Estat. Així, conclou que en els conflictes concrets, com el català, les solucions emergeixen de la política també, i no només de l’ús de raonaments morals com els que ens pot aportar.

Les reflexions esbossades resulten incòmodes però necessàries per a l’independentisme. En una lluita que es presenta llarga i dura, per a l’independentisme resulta imprescindible creure en la justícia de la seva causa. Però aquesta convicció política ha d’anar acompanyada d’arguments que permetin justificar aquesta empresa, encara que sovint pensi que ja disposa de totes les raons possibles. El discurs de Buchanan hauria de servir per comprendre que aquestes raons no sempre són les adequades, ni les que legitimen millor la causa de la independència.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació