L'acord al qual van arribar la setmana passada JxCat i ERC es va interpretar diferent per uns i altres a l'hora de la veritat i la tensió va esclatar posant en risc la legislatura. Carles Puigdemont no tornarà de l'exili aquesta legislatura i difícilment els diputats empresonats sortiran, però la formació nacionalista (amb un consens intern que no és total) vol mantenir el simbolisme de les actes intacte. ERC opta per una posició més pragmàtica que incomoda als seus socis i darrere la qual aflora el desacord estratègic.
Sobre la situació que es viu al Parlament, que eclipsarà el debat de les resolucions, que ja es va suspendre la setmana passada, podeu llegir la crònica de Sara González. Explica com el president de la cambra, Roger Torrent, un dels dirigents amb més futur d'ERC, és al punt de mira dels seus socis a més del de la Justícia, que avui mateix podria dictar ja mesures cautelars. Sobre la situació de l'independentisme us aconsello l'article de Jordi Cabré.
D'on beu Vox? Ahir es va seguir parlant, i molt, de Vox i el seu gran acte a Madrid. El PP va optar per plantar-hi cara acusant-los de dividir el vot de la dreta i Cs per ignorar-los malgrat que Albert Rivera i el líder ultra, Santiago Abascal, exhibien fins fa poc sintonia pels platós de televisió. Pep Martí ho explica en aquesta informació. Vox beu de l'onada populista i identitària que recorre Europa (ahir Marine Le Pen i Matteo Salvini van fer pinya en públic) i d'un espanyolisme nostàlgic i autoritari. Un nacionalisme dur que defensa la supressió de l'estat autonòmic i que qualla de nou a la societat espanyola. Ho fa malgrat que el model, per bé que esgotat, ha ajudat molts territoris a prosperar i tindria més aviat poca lògica que un estat gran com l'espanyol, de 47 milions d'habitants, estigués tan centralitzat com ells proposen. Roger Tugasexplica amb dades perquè poden fer forat. També sobre els ultres podeu llegir l'opinió de Joan Serra Carné a la veu de Nació i de la periodista Cristina Solias.
Ultres també al País Valencià. Avui és la Diada institucional del País Valencià. S'hi arriba en clima preelectoral i després d'una legislatura que ha servit per refer coses (com ara tornar a tenir mitjans de comunicació públics propis i en valencià) però que ha estat marcada per les tensions dels socis del Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Podem). La violència ultra no s'ha aturat i s'han denunciat 87 delictes d'odi en un any. Ho expliquem en aquest reportatge dels nostres companys del Diari La Veu. Avui estarem pendents de la processó cívica, cada any marcada pels conflictes i amb convocatòries ultres i antifeixistes convocades, i del discurs de Ximo Puig, que serà reivindicatiu amb Pedro Sánchez.
Vist i llegit
"Da igual cuando leas esto" és una expressió que s'ha posat de moda a les xarxes per referir-se a les coses més repetitives. Això es podria aplicar a l'article que ahir escrivia a l'ABC la periodista Isabel San Sebastián. Podria ser de quan Jordi Pujol pactava amb Felipe González a principis dels 90 o de quan es va negociar l'Estatut a mitjans de l'anterior dècada. La tesi era que calia acabar amb la suposada sobrerepresentació nacionalista a la política espanyola per no ofegar la veu de la resta de territoris. Vox té una recepta: suprimir totes les autonomies. A "hartos de agravios", San Sebastián abonava aquest discurs. Llegiu-lo aquí i us teletransportareu en ell temps.
El passadís
Aquest cap de setmana es va celebrar a Madrid una boda com les d'abans. Es casava l'hereu de la casa d'Alba, Fernando Fitz-James Stuart, amb Sofía Palazuelo. Aquí podeu llegir la crònica de l'Abc, que sempre fa de més bon passar. Són la família més important de la noblesa espanyola i no va faltar-hi de res. L'enllaç va ser als jardins del Palau de Llíria, on la família té la residència al centre de Madrid. M'expliquen que, si la boda va ser espectacular, no ho va ser menys la preboda que es va celebrar el divendres. Els nuvis van tancar per ells i els seus convidats el museu Thyssen, una de les grans pinacoteques de la ciutat situat davant de la Cibeles.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2007 l'escriptor Quim Monzó va llegir el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món. Aquell any, la literatura catalana va ser la convidada i va aprofitar per projectar els seus creadors. Jaume Cabré, per exemple, es va consolidar entre el públic alemany. La tria de la literatura catalana va crear polèmica perquè alguns sectors van demanar que es promocionés també la literatura en castellà feta a Catalunya. Se'ls va convidar però Eduardo Mendoza o Juan Marsé van rebutjar ser-hi perquè no volien prendre protagonisme als seus companys que escriuen en català. Aquí podeu recuperar l'original discurs de Monzó.
L'aniversari
El 9 d'octubre de l'any 1940 va néixer a Liverpool, al Regne Unit, el cantant John Lennon, que va morir assassinat a Nova York el 1980. Era el líder de The Beatles, un dels grups pop més memorables, que va estar actiu entre 1960 i 1970. El 1969 es va casar amb l'artista japonesa Yoko Ono, a la que es va culpar de la dissolució de la banda. Lennon va iniciar aleshores una carrera en solitari i va seguir compromès amb causes progressistes. Imagine, on reclama un món en pau, és una de les seves cançons més conegudes. La podeu escoltar aquí i veure el videoclip on apareix amb Yoko.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi