Un discurs més ideològic i renovació generacional: així serà el PP d'Alejandro Fernández

El portaveu al Parlament agafarà els regnes d'un partit en hores baixes que té com a primer repte les eleccions a l'alcaldia de Barcelona

Alejandro Fernández al Parlament.
Alejandro Fernández al Parlament. | Adrià Costa
08 d'octubre del 2018
Actualitzat el 10 d'octubre a les 16:35h
Era una notícia esperada. Alejandro Fernández ha anunciat avui que vol liderar el PP català en el congrés convocat per Xavier García Albiol pel proper novembre. Fa mesos que el diputat per Tarragona prepara la seva candidatura. Calen 90 avals per formalitzar-la i, tot i que no es pot descartar una altra candidatura, tot indica que Fernández serà l'únic aspirant a rellevar Albiol.

Segons fonts del PP, l'equip amb què treballa Fernández serà d'integració. El PP català travessa hores baixes després de les eleccions del 21-D, en què va passar d'11 a 4 diputats, perdent el grup parlamentari. En l'entorn del candidat hi ha dues idees clares: el partit ha de marcar un perfil propi i enfortir el discurs ideològic enfront el sobiranisme, una cosa que no s'ha fet prou els darrers temps, segons molts quadres de l'organització. La formació vol aprofitar al màxim les oportunitats en què pugi al faristol del Parlament i vol oferir una imatge de "desacomplexament" respecte al sobiranisme, però també envers el rival del mateix terreny electoral, Ciutadans.

En l'equip de Fernández també volen apostar per una renovació generacional, i es destaca la joventut del candidat, que té 42 anys. Amb tot, un històric que continuarà en el nucli de la direcció és el secretari general Santi Rodríguez, provinent del PP dels temps de Josep Piqué, però que és valorat en tots els sectors del partit com a bon parlamentari. 

Un poder cimentat al territori

Fernández sempre ha gaudit d'un fort suport territorial. Dirigeix el PP tarragoní i disposa també del suport de les organitzacions de Lleida, en mans de Marisa Xandri, i de Barcelona, amb Daniel Serrano. Aquest serà, sens dubte, un dels homes forts del PP d'Alejandro Fernández. Tots ells van ser avaladors entre la militància catalana de la candidatura de Casado en les recents primàries al partit.

Vincle amb Casado

De ser elegit en el congrés, el PP català tindrà un dirigent amb un accés molt fluid a Génova. La relació entre Fernández i Casado ve de lluny i hi va haver empatia personal entre tots dos des dels temps en què van compartir escó al Congrés, entre el 2011 i el 2015. Daniel Serrano era també diputat a l'hemicicle en aquella primera legislatura de Rajoy i allí es va forjar una aliança estreta.

Respectar Millo

En el mapa territorial del PP català, hi ha una plaça que va resistir-se a Casado i va optar per les opcions de Soraya Sáenz de Santamaría: Girona. Enric Millo continua presidint el partit a les comarques gironines. Fonts del PP català asseguren que la nova direcció vol cohesionar tot el partit i que no hi haurà cap intent de desplaçar Millo.   

Barcelona, la gran incògnita

Una de les principals incògnites que haurà de desvetlla rel PP a Catalunya és la seva aposta a Barcelona. S'integrarà dins de la plataforma que vol encapçalar Manuel Valls? Es presentarà en solitari, tot i els riscos que aquesta via implica? En aquests moments, totes les opcions resten obertes. Però el PP vol tenir un alcaldable propi, si més no en una primera fase. El nom d'Esperança Garcia corre amb força. Quan Albiol deixi els eu escó al parlament, la llista de Barcelona correria un lloc i Garcia podria ser diputada. A no ser que optés per concentrar-se en la campanya municipal i cedís el lloc al següent: Daniel Serrano.
Arxivat a