Pla de l'Estany

Vint anys de l'enfonsament de l'Oca a l'estany de Banyoles: 21 morts i condemnes mínimes

Un seguit de males pràctiques per part dels propietaris va causar la tragèdia

per Xavier Borràs, 8 d'octubre de 2018 a les 07:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'Oca de Banyoles, en una foto d'arxiu Foto: Pinterest


Vora les 11 del matí del 9 d'octubre de 1998, ara fa vint anys, un grup de turistes francesos jubilats, provinents de la Rochelle i de la costa atlàntica gala, es van embarcar al catamarà ecològic L’Oca –tot just botat feia tres mesos– per a fer una passejada per les suaus aigües de l’estany de Banyoles (Pla de l'Estany) quan, de sobte, just quan el vaixell feia marxa enrere per a salpar, la popa de la barca va començar a enfonsar-se i els 141 passatgers van caure a les aigües poc somes de l'estany.


Cinc anys després, el febrer de 2003, la jutge Elena Mercat del Jutjat Penal número 2 de Girona va condemnar a dos anys i mig de presó cada un dels tres acusats del vaixell d'esbarjo L'Oca, que va naufragar aquell dia: els dos propietaris del vaixell, Bartolomé Gayolà i el seu gendre, Simó Rodríguez, i el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Banyoles Josep Alsina. Igualment, se'ls va condemnar a indemnitzar amb tres milions d'euros a 115 persones, entre víctimes, perjudicats i familiars.

Durant el cas es va saber que Simó Rodríguez havia donat l'ordre de realitzar uns bastos forats de refrigeració a la popa, molt a prop de la línia de flotació, que van permetre l'entrada d'aigua i el fatal accident i, entre d’altres circumstàncies adverses, la falta de titulació per a navegar, el sobrepès de passatge, l’excés de bateries, el trencament dels compartiments estancs de l'embarcació i la col·locació de seients sense subjecció.
Aquell fatídic dia, L'Oca transportava més de 20 tones de pes quan va succeir la tragèdia. Els 141 passatgers que hi anaven sobrepassaven els 9.800 kilos, als quals calia sumar-hi les vuit tones de les bateries i dues més de l'estructura de la nau, a banda del motor. Per bé que el pes era excessiu, no va ser la causa directa de l'enfonsament, sinó l'entrada d'aigua pels forats que havia fet el propietari a la popa del catamarà, que van produir una via d'aigua i la  fallada dels sistemes de buidatge.

El trajecte al voltant de l'estany, que costava 450 pessetes i durava mitja hora, es va truncar aquell dia quan, després de l'enfonsament, alguns passatgers van perdre la vida mentre intentaven nedar fins cap a terra i els altres s'fegaven dins del vaixell, en uns instants dantescos, amb crits histèrics i plors. Molta gent que passejava pel camí de ronda de l'estany es van llançar a l'aigua per rescatar algunes víctimes, com van fer els alumnes de 14 anys l'IES Estela, de Barcelona, que havien parat el seu autobús al costat del llac per esmorzar.


El gener del 2004, l'Audiència de Girona va augmentar fins a 3 anys la pena de presó per homicidi imprudent a Rodríguez i Gayolà i va reduir la pena del regidor a una multa de 360 euros. L'agost del 2008, els propietaris del catamarà van ingressar voluntàriament en un centre penitenciari, després que el govern espanyol els denegués una petició d'indult. Tanmateix, encara no mig anys després, el gener del 2009 els van concedir el tercer grau i l'octubre del 2010 tots dos ja eren en llibertat condicional.
 

L'antic embarcador de l'estany, testimoni mut de la tragèdia. Foto: Josep M Montaner

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació