Els ha sortit, però, un competidor que ja detecten la majoria d'enquestes. Vox va presentar ahir a Madrid, a la plaça de braus de Vistalegre, la seva alternativa. El vot útil els castigarà fora de Madrid i no tenen res a fer a la majoria de demarcacions, però els seus líders donen per fet un bon resultat a les europees (la circumscripció és estatal) que els propulsi al Congrés.
Vox és un partit d'extrema dreta identitària com els que, per desgràcia, abunden a tota Europa i aprofita l'onada. A la immigració, la seguretat i el foment de la família tradicional i cristiana hi afegeixen un discurs abrandat de defensa de la unitat d'Espanya i de persecució a tothom qui no la comparteixi, especialment els independentistes catalans. Mà dura en forma de detencions, cadenes perpètues, il·legalitzacions i supressió de l'estat de les autonomies és la seva oferta.
El seu relat s'imposa en part de l'opinió pública espanyola. I que qualli és el pas previ a que et votin. Casado, presentat com un peó de la vella partitocràcia, haurà de treballar molt per combatre el discurs populista i antipolític de Vox i Ciutadans i mantenir el PP a la pole position.
La "medalla" per ser "fatxa". Ahir vaig ser al míting de Vistalegre i en vaig sortir amb la sensació que Vox condicionarà (i molt) Casado i Rivera i els obligarà a presentar-se com uns conservadors i espanyolistes encara amb menys complexos. El llegat de José María Aznar, tòtem de la dreta dura, es rifa. Aquest matí serà a la Cope i li preguntaran per la "llebre" de Vox. El 155 serà l'única resposta per Catalunya del PP i Cs fins a les pròximes eleccions. Si governen, hi haurà més repressió. És una variable que l'independentisme ha de tenir clara. Casado i Rivera aniran endurint el discurs en la mesura que creixi la figura de Santigo Abascal, un alabès que va ser jove promesa del PP i que barreja l'espanyolisme tronat (els 10.000 assistents al míting van entornar el Novio de la Muerte de la Legió i el Que viva España! de Manolo Escobar) amb les idees de Trump, Salvini o Le Pen. Els oradors van intentar presentar un discurs "nou" fugint de la moderació. Per Abascal és "una medalla al pit" que el titllin de "fatxa, masclista o xenòfob" perquè ell, va dir, no té complexos ni "gemega a una cantonada" com fan "la dreteta covarda" del PP o el "penell taronja ".
Del que hi vaig veure i sentir en vaig escriure aquesta crònica. Avui Casado serà, per cert, a Barcelona on el partit reuneix el nucli reduït de la direcció. El líder del PP intentarà barrar el pas als ultres apel·lant al vot útil (ahir ja van començar a alertar de la divisió de la dreta) i al full de serveis del seu partit. Aprofitarà per acomiadar Xavier García-Albiol, que deixa la direcció a Catalunya per centrar-se en Badalona després del seu fracàs el 21-D. Via lliure a Alejandro Fernández si no hi ha canvi de plans a darrera hora.
El laberint de Torra (i de Puigdemont i ERC). I si el panorama de la dreta espanyola està remogut, tampoc està serè el de l'independentisme. A les tensions al Govern (que veurem fins a quin punt van recular després de la compareixença conjunta de Quim Torra i Pere Aragonès) s'hi ha afegit un ultimàtum de l'ANC. Si abans del 21 de desembre (aniversari de les eleccions de la "restitució") no hi ha pla per la República que se'n vagin a casa, van dir. Sobre la setmana horribilis de Torra llegiu aquesta crònica d'Oriol March.
I per saber cap a on anem i en quin punt situen les sortides Junts per Catalunya i ERC, aquesta informació que signa Roger Tugas. Si no hi ha full de ruta, la legislatura serà curta. També podeu llegir l'opinió que, sobre el sentit de la desobediència i el punt en el qual es troba l'independentisme, he escrit. També les de Lluc Salellas, portaveu de la CUP, Laura Pinyol i Germà Capdevila a La Veu de Nació. I us aconsello molt l'entrevista que Pep Martí va fer a Jordi Amat, un potent referent intel·lectual de la tercera via, per ara discreta.
Vist i llegit
Les grans empreses catalanes, i singularment els bancs, van jugar fort ara fa un any. El 27-S ja es van posicionar contra el procés a través de l'Associació Espanyola de la Banca, però el govern de Rajoy no en tenia prou i va decidir l'endemà de l'1-O castigar-los amb una retirada dels dipòsits del sector públic espanyol, que va suposar un terç dels diners que aquells mesos van sortir de la Caixa i el Banc de Sabadell. Ho van explicar, en una rellevant informació, Albert Martín i Àlex Font dissabte a l'Ara. L'endemà el diari va documentar les pressions, ja més conegudes, de la corona i el govern espanyol a les empreses per canviar de seu. Davant el boicot de l'Estat a les seves entitats els banquers catalans van optar per traslladar les seus per reconciliar-s'hi. Així, l'unionisme va veure complerta la seva profecia en forma de retirada de dipòsits i "marxa d'empreses". Ara sabem (a més de fins on van arribar i com) que era una profecia autocomplerta, però el jutge del Suprem Pablo Llarena ha fonamentat algunes de les seves interlocutòries sobre el procés en la fuga d'empreses i capitals.
El passadís
Quim Torra no va explicar als diputats del PDECat i ERC a Madrid com seria el seu ultimàtum a Pedro Sánchez. La direcció d'ERC i la coordinadora dels neoconvergents a Madrid, Míriam Nogueras, en sabien la música però no la lletra, que situava al novembre el dead line si no es negociava el dret a decidir. I això no passarà. L'anunci de Torra va produir una escena un pèl surrealista. Un diputat independentista estava reunit amb la portaveu i ministra d'Educació, Isabel Celaá, durant el seu discurs al Parlament. A tots els assistents a la trobada per abordar temes educatius els va agafar per sorpresa l'anunci. I a ella la va indignar. La portaveu Celaá es va aixecar de la reunió per anar a fer una trucada i ja no va tornar a seure a la taula. El govern de Pedro Sánchez lamenta tenir veritables problemes per identificar interlocutors vàlids i informació fiable al polifònic espai que lidera Carles Puigdemont.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1998, fa exactament 20 anys, 21 jubilats francesos que estiuejaven a Lloret de Mar van morir en el naufragi del catamarà l'Oca a l'estany de Banyoles, al Pla de l'Estany, tal com explica Xavier Borràs. L'excés de pes va fer que el vaixell, que transportava 141 persones malgrat que només en podia portar 80, s'enfonsés només a deu metres de l'embarcador. El cas va arribar a judici i, quinze anys després, es va dictar sentència: dos anys i mig de presó i més de 3 milions d'euros d'indemnització per als propietaris de l'Oca, Simó Rodríguez i Bartomeu Gayolà, i per al regidor responsable d'haver-los autoritzat a navegar, Josep Alsina. Així va explicar el Telenotícies de TV3 el sinistre.
L'aniversari
El 8 d'octubre de 1919 va néixer a Balaguer, la militant d'esquerres i escriptora Teresa Pàmies, que va morir l'any 2012 a Granada, on residia amb el seu fill gran. Filla d'un dirigent del Bloc Obrer i Camperol, de ben jove ja va entrar a militar a les joventuts del PSUC poc després de la seva fundació. Acabada la guerra es va exiliar a Amèrica i es va formar com a periodista. Va estar també uns anys a Europa de l'Est, on va treballar a emissores de ràdio espanyoles d'orientació socialista. Estava casada amb el líder del PSUC Gregorio López Raimundo i és la mare de l'escriptor Sergi Pàmies. Testament a Praga i Quan érem capitans són algunes de les seves obres més cèlebres. En aquesta conversa amb l'escriptor Josep Maria Carandell a TVE va repassar la seva trajectòria l'any 1984.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi