04
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
05
d'octubre
a les
10:08h
La legislatura, més que mai, ha penjat d'un fil durant tota la jornada de dijous, marcada per les reunions, les trucades, els missatges i les corredisses. El desacord entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per la situació dels diputats processats ha estat a punt d'endur-se per davant el Govern que lidera Quim Torra i que, en la setmana de commemoració de l'1-O, ha viscut els moments més complicats del mandat. Fins a tal punt que l'escenari electoral, que ningú vol, ha estat en boca dels diputats de tots els grups entre bambolines.
La situació s'ha acabat resolent -per ara- amb un tecnicisme avalat per la mesa del Parlament en contra del criteri dels lletrats, però des de primera hora fins al vespre les dues formacions que representen la majoria de l'independentisme han evidenciat, més que mai, la debilitat de l'executiu i la complexitat de la legislatura. "Tot ha estat a punt de saltar pels aires", resumeix un alt dirigent consultat. "Sí, la situació ha estat tan greu com ha semblat", manté un altre responsable parlamentari. El debat de política general, per ara, queda suspès.
No hi ha encara data concreta per reprendre'l, tot i que s'espera que sigui la setmana vinent. La situació és inèdita, perquè les propostes de resolució del debat de política general -el ple més important de l'any- sempre es voten l'endemà que acabi l'intercanvi dialèctic entre el president de la Generalitat i els grups de l'oposició. Avui ha estat impossible perquè, ja des del dimecres a la tarda, les discrepàncies entre JxCat i ERC pels diputats processats anaven cristal·litzant. Els republicans ja havien presentat un escrit per designar substitut per a Oriol Junqueras i Raül Romeva, però el grup de Carles Puigdemont es resistia: considerava que, un cop el Parlament havia votat en contra de la suspensió dels processats, no calia reemplaçar-los i que n'hi havia prou amb una delegació de vot.
Una disputa aparentment tècnica de gran calibre polític
La disputa era aparentment tècnica, però d'un calibre polític com per fer trontollar el Govern. Quin és l'element de conflicte? Després d’haver rebutjat políticament la suspensió del jutge Llarena, el Parlament va aprovar un mecanisme de substitució dels diputats processats. ERC ha presentat un document per designar qui votarà enlloc de Junqueras i de Romeva, però JxCat, després de negar-se a fer el mateix tràmit, ha acabat registrant una delegació de vot. Els lletrats ja han advertit que l'actuació del grup de Carles Puigdemont planteja dubtes jurídics per poder donar per vàlids els vots dels quatre processats de JxCat.
La de JxCat no era, en tot cas, una posició granítica. Un sector dels diputats apostava per presentar l'escrit de substitució i Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la mesa, va preparar esborranys, com ha avançat NacióDigital. Van ser tombats per Josep Costa, vicepresident primer de la cambra i principal estratega jurídic de Puigdemont. Costa ha protagonitzat bona part dels moments de la jornada, especialment en l'última reunió de la junta de portaveus ja ben entrada la nit. En aquesta, Ciutadans, el PSC i el PP han demanat que es reconsideri la decisió de la mesa d'admetre els vots per no abocar el Parlament en una situació d’inseguretat jurídica que podria tenir conseqüències penals per a Torrent.
Segons diverses fonts coneixedores de la reunió de la junta, Costa ha "elevat el to" en nombroses ocasions i, fins i tot, Roger Torrent, president de la cambra, l'ha hagut de cridar a l'ordre. També la portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, que van donat suport al mecanisme plantejat per JxCat i ERC per afrontar la situació dels diputats suspesos, ha acusat JxCat de portar el país a l'"abisme" i de considerar que els seus diputats són "diferents" als d'ERC. La tensió ha estat una de les divises de la jornada, i malgrat l'acord a última hora, els retrets no desapareixen. Els fets de la tardor passada, en certa manera, no s'han paït.
Reunió al més alt nivell
Les complicacions matinals, en tot cas, han obligat a convocar una reunió al més alt nivell presidida per Quim Torra i Pere Aragonès. Durant una bona estona s'hi ha sumat Torrent, juntament amb els consellers Elsa Artadi -Presidència- i Ernest Maragall -Acció Exterior-, que ja van participar en el sopar del 24 de setembre en el qual es van posar les bases de l'acord sobre els diputats processats materialitzat l'endemà a la mesa de la cambra. En el moment de les postres d'aquell sopar a la Casa dels Canonges, es va acordar -segons la versió d'ERC- que tots els sis diputats processats -Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva- presentarien escrits de designació de substitut. "Un cop més, s'han saltat els acords", lamentaven els republicans, sempre en privat.
En públic, en canvi, els encarregats de presentar l'acord al qual s'ha arribat després d'hores de reunions han estat Sergi Sabrià i Eduard Pujol, que s'han estalviat els retrets mutus. Han arribat a dir que els culpables de la situació són Pablo Llarena i la judicialització del procés, i han indicat que l'estabilitat del Govern no està en joc. El cert, però, és que aquesta setmana ja s'han viscut unes quantes escenes que ho posen en dubte: la commemoració de l'1-O i el dispositiu dels Mossos -que ha posat Miquel Buch en el punt de mira-, l'ultimàtum de Torra a Pedro Sánchez i el detall de les propostes de resolució, que no incloïen el termini límit fixat pel president de la Generalitat. En el debat de política general, de fet, JxCat i ERC van exposar les diferències estratègiques, que han estat constants al llarg de la legislatura.
El paper de Torra
Torra ha viscut, sens dubte, la setmana més complicada del seu mandat. Dilluns va encoratjar els comitès de defensa de la República (CDR) i poques hores després un grup va dirigir-se a les portes del Parlament amb actitud decidida; a banda, s'ha conegut -així ho ha explicat NacióDigital- que va ser el mateix president de al Generalitat qui va autoritzar que la marxa arribés fins a l'edifici de la cambra. Dimarts va emetre un ultimàtum cap a Sánchez que, segons els seus socis, no estava "acabat de lligar", i ahir va veure com les propostes de resolució no l'incloïen. Aquest dijous ha protagonitzat la primera cimera sota la lupa, en la qual ha estat en joc el futur de la legislatura i unes possibles eleccions.
Per bé que ell està "tocat", com resumeixen almenys cinc de les fonts consultades, l'escenari de les eleccions està descartat, per ara. La intenció és aguantar fins que arribin les sentències contra la cúpula del procés, però la sensació de debilitat ha anat creixent. Torra va proclamar en seu parlamentària que plegaria si no era capaç de desplegar la República i mantenir-se fidel al mandat de l'1-O, però les turbulències internes també poden precipitar-ho tot.
La situació s'ha acabat resolent -per ara- amb un tecnicisme avalat per la mesa del Parlament en contra del criteri dels lletrats, però des de primera hora fins al vespre les dues formacions que representen la majoria de l'independentisme han evidenciat, més que mai, la debilitat de l'executiu i la complexitat de la legislatura. "Tot ha estat a punt de saltar pels aires", resumeix un alt dirigent consultat. "Sí, la situació ha estat tan greu com ha semblat", manté un altre responsable parlamentari. El debat de política general, per ara, queda suspès.
No hi ha encara data concreta per reprendre'l, tot i que s'espera que sigui la setmana vinent. La situació és inèdita, perquè les propostes de resolució del debat de política general -el ple més important de l'any- sempre es voten l'endemà que acabi l'intercanvi dialèctic entre el president de la Generalitat i els grups de l'oposició. Avui ha estat impossible perquè, ja des del dimecres a la tarda, les discrepàncies entre JxCat i ERC pels diputats processats anaven cristal·litzant. Els republicans ja havien presentat un escrit per designar substitut per a Oriol Junqueras i Raül Romeva, però el grup de Carles Puigdemont es resistia: considerava que, un cop el Parlament havia votat en contra de la suspensió dels processats, no calia reemplaçar-los i que n'hi havia prou amb una delegació de vot.
Elsa Artadi i Sergi Sabrià, aquest dijous al Parlament Foto: Adrià Costa
Una disputa aparentment tècnica de gran calibre polític
La disputa era aparentment tècnica, però d'un calibre polític com per fer trontollar el Govern. Quin és l'element de conflicte? Després d’haver rebutjat políticament la suspensió del jutge Llarena, el Parlament va aprovar un mecanisme de substitució dels diputats processats. ERC ha presentat un document per designar qui votarà enlloc de Junqueras i de Romeva, però JxCat, després de negar-se a fer el mateix tràmit, ha acabat registrant una delegació de vot. Els lletrats ja han advertit que l'actuació del grup de Carles Puigdemont planteja dubtes jurídics per poder donar per vàlids els vots dels quatre processats de JxCat.
Josep Costa, vicepresident primer del Parlament, ha "elevat el to" durant la darrera reunió de la junta de portaveus i Torrent l'ha hagut de cridar a l'ordre
La de JxCat no era, en tot cas, una posició granítica. Un sector dels diputats apostava per presentar l'escrit de substitució i Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la mesa, va preparar esborranys, com ha avançat NacióDigital. Van ser tombats per Josep Costa, vicepresident primer de la cambra i principal estratega jurídic de Puigdemont. Costa ha protagonitzat bona part dels moments de la jornada, especialment en l'última reunió de la junta de portaveus ja ben entrada la nit. En aquesta, Ciutadans, el PSC i el PP han demanat que es reconsideri la decisió de la mesa d'admetre els vots per no abocar el Parlament en una situació d’inseguretat jurídica que podria tenir conseqüències penals per a Torrent.
Segons diverses fonts coneixedores de la reunió de la junta, Costa ha "elevat el to" en nombroses ocasions i, fins i tot, Roger Torrent, president de la cambra, l'ha hagut de cridar a l'ordre. També la portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, que van donat suport al mecanisme plantejat per JxCat i ERC per afrontar la situació dels diputats suspesos, ha acusat JxCat de portar el país a l'"abisme" i de considerar que els seus diputats són "diferents" als d'ERC. La tensió ha estat una de les divises de la jornada, i malgrat l'acord a última hora, els retrets no desapareixen. Els fets de la tardor passada, en certa manera, no s'han paït.
Reunió al més alt nivell
Les complicacions matinals, en tot cas, han obligat a convocar una reunió al més alt nivell presidida per Quim Torra i Pere Aragonès. Durant una bona estona s'hi ha sumat Torrent, juntament amb els consellers Elsa Artadi -Presidència- i Ernest Maragall -Acció Exterior-, que ja van participar en el sopar del 24 de setembre en el qual es van posar les bases de l'acord sobre els diputats processats materialitzat l'endemà a la mesa de la cambra. En el moment de les postres d'aquell sopar a la Casa dels Canonges, es va acordar -segons la versió d'ERC- que tots els sis diputats processats -Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva- presentarien escrits de designació de substitut. "Un cop més, s'han saltat els acords", lamentaven els republicans, sempre en privat.
A la cimera del migdia s'hi han sumat Torra, Aragonès, Artadi, Maragall i els representants dels grups parlamentaris de JxCat i ERC
En públic, en canvi, els encarregats de presentar l'acord al qual s'ha arribat després d'hores de reunions han estat Sergi Sabrià i Eduard Pujol, que s'han estalviat els retrets mutus. Han arribat a dir que els culpables de la situació són Pablo Llarena i la judicialització del procés, i han indicat que l'estabilitat del Govern no està en joc. El cert, però, és que aquesta setmana ja s'han viscut unes quantes escenes que ho posen en dubte: la commemoració de l'1-O i el dispositiu dels Mossos -que ha posat Miquel Buch en el punt de mira-, l'ultimàtum de Torra a Pedro Sánchez i el detall de les propostes de resolució, que no incloïen el termini límit fixat pel president de la Generalitat. En el debat de política general, de fet, JxCat i ERC van exposar les diferències estratègiques, que han estat constants al llarg de la legislatura.
Roger Torrent explica la situació als periodistes als passadissos del Parlament Foto: Jose M. Gutiérrez
El paper de Torra
Torra ha viscut, sens dubte, la setmana més complicada del seu mandat. Dilluns va encoratjar els comitès de defensa de la República (CDR) i poques hores després un grup va dirigir-se a les portes del Parlament amb actitud decidida; a banda, s'ha conegut -així ho ha explicat NacióDigital- que va ser el mateix president de al Generalitat qui va autoritzar que la marxa arribés fins a l'edifici de la cambra. Dimarts va emetre un ultimàtum cap a Sánchez que, segons els seus socis, no estava "acabat de lligar", i ahir va veure com les propostes de resolució no l'incloïen. Aquest dijous ha protagonitzat la primera cimera sota la lupa, en la qual ha estat en joc el futur de la legislatura i unes possibles eleccions.
Per bé que ell està "tocat", com resumeixen almenys cinc de les fonts consultades, l'escenari de les eleccions està descartat, per ara. La intenció és aguantar fins que arribin les sentències contra la cúpula del procés, però la sensació de debilitat ha anat creixent. Torra va proclamar en seu parlamentària que plegaria si no era capaç de desplegar la República i mantenir-se fidel al mandat de l'1-O, però les turbulències internes també poden precipitar-ho tot.