05
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
10:18h
El Parlament haurà d'acabar la setmana que ve la feina que va deixar inacabada ahir. No es recorda un debat de política general amb un desori similar, potser perquè tampoc mai s'havia hagut d'assumir la substitució de diputats empresonats o exiliats per ordre d'un jutge del Suprem. Resulta, però, que la intromissió dels tribunals en la política catalana no és l'única variable que explica el desacord entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, que fa mesos que es miren de reüll malgrat ser socis parlamentaris i formar coalició de govern.
Les diferències, evidenciades en els darrers dies amb cruesa i sense maquillatge, són estratègiques. Del debat tècnic -la substitució dels diputats processats- en supura un desacord més profund que amenaça de complicar la legislatura. Una convocatòria imminent d'eleccions, però, no sembla beneficiosa per a cap dels dos i posaria en risc la majoria absoluta republicana. I tampoc casaria amb l'objectiu de fons, l'exercici de l'autodeterminació, ara mateix una quimera. Massa debilitat i inexistent unitat d'acció. Qui ja reclama la convocatòria electoral és l'oposició, que veu agonitzar l'executiu. Els deures són majúsculs.
Aquest dijous, als passadissos del Parlament, només s'hi escoltaven retrets, producte de la desconfiança. Es va allargar tant el desacord -amb crits inclosos en una de les reunions de la junta de portaveus- que Roger Torrent es va veure obligat a suspendre el ple. JxCat i ERC formen una estranya parella, un matrimoni malavingut que no s'atreveix a assumir les conseqüències del trencament perquè no sabria com explicar-se. Tan fràgil és la convivència que les desavinences han emergit en el pitjor moment, coincidint amb les efemèrides dels fets d'octubre que havien de ser el motor de la mobilització permanent que tant demanava Quim Torra. La commemoració fallida de l'1 d'octubre -a vegades reivindicat com un mandat vinculant i, en d'altres, com un patrimoni simbòlic- i la crisi evidenciada al Parlament no generen el millor context per sumar complicitats camí del judici del Suprem.
La suspensió del debat política general és la culminació d'una jornada desconcertant i certifica la fragilitat del Govern, com expliquem en aquesta crònica carregada de detalls d'Oriol March, Sara González i Roger Tugas. Els eufemismes públics ja no edulcoren la convivència entre JxCat i ERC. Del paisatge de l'independentisme n'opina Pep Martí en aquest article. El trimestre que queda d'any es farà costerut.
El cas Venturós, una altra accepció del terme desobediència. Les sessions al Parlament han concentrat l'interès de la setmana, molt complicada per a l'independentisme. I va ser precisament a la cambra catalana on la CUP va demanar al president de la Generalitat que materialitzés "actes de sobirania". El diputat Carles Riera va posar un exemple molt clar des del faristol: "Les claus de les presons les tenen vostès". Alimentava la possibilitat d'alliberar els presos polítics pel simple fet que el Govern té competències en la gestió dels equipaments penitenciaris. La mateixa setmana que Riera instava Torra a obrir les presons i desobeir, l'alcaldessa de Berga, de la CUP, ha deixat de presidir el ple per la inhabilitació dictada pels tribunals. Venturós, que continuarà prenent les decisions polítiques a l'Ajuntament -com informa Pilar Màrquez Ambròs-, no trepitjarà la sala de plens en els propers sis mesos, després que el jutjat de Manresa hagi enviat l'ordre d'execució de la sentència per no haver retirat l'estelada del balcó del consistori en dos períodes electorals.
Rivera i Casado, duel per ser el més dur contra l'independentisme. A Madrid es viu instal·lat en un clima preelectoral permanent. La debilitat del govern de Pedro Sánchez hi ajuda. I, en la cursa per guanya enters entre l'electorat conservador, hi ha trompades entre Albert Rivera i Pablo Casado. Miren a Catalunya i competeixen per verbalitzar el discurs més bel·ligerant. El líder del PP va suggerir dilluns que s'havia d'il·legalitzar la CUP -també ERC i el PDECat- per no condemnar la "violència", una lectura de traç gruixut.
El president de Ciutadans ha contraatacat amb una proposta per modificar la llei electoral (LOREG) que disminueixi la influència de les forces independentistes a les Corts espanyoles. Rivera proposa a PP i el PSOE un pacte per elevar el llindar de vots necessaris per entrar al Congrés al 3% arreu del territori estatal. És a dir, intenta limitar el pes de les forces polítiques de la perifèria de l'Estat. Aprofitant l'escalada recentralitzadora -PP i Ciutadans entenen que es compleixen les condicions per aplicar un 155 permanent a Catalunya-, Vox també traurà el cap. La formació d'ultradreta ha convocat un aquelarre diumenge a Madrid -a Vistalegre, terreny simbòlic de Podem- en què es dispararan obusos contra el sobiranisme.
Vist i llegit
El turisme és riquesa. És cert, però aquesta riquesa ha d'arribar a la gent, als treballadors. A El Confidencial, Analía Plaza publicava ahir un interessant reportatge que explicava com l'augment de l'arribada de turistes no repercutia en el PIB per càpita. El cas més cridaner és el de les Balears, que segons la comptabilitat regional de l'INE, és el territori on més s'ha empobrit la gent els darrers quinze anys. A continuació hi figuren les demarcacions de Castelló, Alacant i Almeria, així com les Canàries, territoris en els qual el pes d'aquesta indústria és determinant. Al sector turístic, els sous baixos i la precarietat són encara la tònica. A Catalunya, els descensos de renda han estat més acusats a Girona i Tarragona entre 2000 i 2015.
El nom propi
El jutge Francisco Javier Martínez Derqui està en el punt de mira del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per insultar una víctima de violència masclista, un fet del tot inaudit. L'afectada, la model María Sanjuán, ha elevat una queixa després de comprovar que, en la gravació feta a la sala de vistes en la qual s'examinava el seu cas, el magistrat es referia a ella com a "bitxo" i "filla de puta". L'àudio -avançat per la Cadena Ser- ha motivat la petició d'investigació per part de Sanjuán, que ha alertat que el comportament del jutge la deixa en situació d'indefensió. La víctima ha detallat que la "falta d'imparcialitat i animadversió" de Martínez Derqui podria ser prevaricació. El jutge instrueix els procediments civils i penals que deriven del divorci i de les denúncies per maltractament de Sanjuán contra la seva exparella, l'empresari Josué Reyzábal. L'episodi deixa en molt mal lloc al magistrat, de qui s'hauria d'esperar un altre comportament. Per començar, respectuós.
La frase de la setmana
"No me'n penedeixo, vaig fer allò que havia de fer". Narcís Serra va defensar ahir la seva gestió al capdavant de CatalunyaCaixa, inclosa l'adjudicació de sobresous a la cúpula directiva mentre l'entitat era rescatada amb diner públic. Serra i una quarantena de directius més van inflar-se la nòmina en el moment de més dificultat de CatalunyaCaixa, necessitada de respiració assistida en els anys durs de la crisi. Coincidint amb l'inici del judici a l'Audiència de Barcelona, Serra va esquivar l'autocrítica en declaracions a la premsa. Continua argumentant que va actuar correctament malgrat haver estat encausat per aplicar una "irresponsable política de retribucions", possible gràcies als recursos dels contribuents. "Els sous escandalosos no existeixen", va reblar aquest dijous qui va ser ministre i vicepresident en governs de Felipe González. El retir professional de Serra al sector financer -molt ben pagat, per cert- ha acabat als tribunals.
Els imperdibles
Una de les cites ineludibles d'aquests dies és el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges, que aquest dijous va encetar la 51a edició amb la nova pel·lícula de Luca Guadagnino -Suspiria-, un remake no apte per a estómacs sensibles. Així ens ho adverteix en la seva crònica Víctor Rodrigo, que ha passat pel Garraf per no perdre's cap detall del festival. Les estrenes de Sitges són una de les recomanacions del cap de setmana que us proposa Arnau Urgellen el seu article de cada divendres. I en la secció Addictes en sèrie de cada divendres, dues recomanacions que són aposta segura: Heridas Abiertas i The Get Down. Bon cap de setmana!
Les diferències, evidenciades en els darrers dies amb cruesa i sense maquillatge, són estratègiques. Del debat tècnic -la substitució dels diputats processats- en supura un desacord més profund que amenaça de complicar la legislatura. Una convocatòria imminent d'eleccions, però, no sembla beneficiosa per a cap dels dos i posaria en risc la majoria absoluta republicana. I tampoc casaria amb l'objectiu de fons, l'exercici de l'autodeterminació, ara mateix una quimera. Massa debilitat i inexistent unitat d'acció. Qui ja reclama la convocatòria electoral és l'oposició, que veu agonitzar l'executiu. Els deures són majúsculs.
Aquest dijous, als passadissos del Parlament, només s'hi escoltaven retrets, producte de la desconfiança. Es va allargar tant el desacord -amb crits inclosos en una de les reunions de la junta de portaveus- que Roger Torrent es va veure obligat a suspendre el ple. JxCat i ERC formen una estranya parella, un matrimoni malavingut que no s'atreveix a assumir les conseqüències del trencament perquè no sabria com explicar-se. Tan fràgil és la convivència que les desavinences han emergit en el pitjor moment, coincidint amb les efemèrides dels fets d'octubre que havien de ser el motor de la mobilització permanent que tant demanava Quim Torra. La commemoració fallida de l'1 d'octubre -a vegades reivindicat com un mandat vinculant i, en d'altres, com un patrimoni simbòlic- i la crisi evidenciada al Parlament no generen el millor context per sumar complicitats camí del judici del Suprem.
La suspensió del debat política general és la culminació d'una jornada desconcertant i certifica la fragilitat del Govern, com expliquem en aquesta crònica carregada de detalls d'Oriol March, Sara González i Roger Tugas. Els eufemismes públics ja no edulcoren la convivència entre JxCat i ERC. Del paisatge de l'independentisme n'opina Pep Martí en aquest article. El trimestre que queda d'any es farà costerut.
El cas Venturós, una altra accepció del terme desobediència. Les sessions al Parlament han concentrat l'interès de la setmana, molt complicada per a l'independentisme. I va ser precisament a la cambra catalana on la CUP va demanar al president de la Generalitat que materialitzés "actes de sobirania". El diputat Carles Riera va posar un exemple molt clar des del faristol: "Les claus de les presons les tenen vostès". Alimentava la possibilitat d'alliberar els presos polítics pel simple fet que el Govern té competències en la gestió dels equipaments penitenciaris. La mateixa setmana que Riera instava Torra a obrir les presons i desobeir, l'alcaldessa de Berga, de la CUP, ha deixat de presidir el ple per la inhabilitació dictada pels tribunals. Venturós, que continuarà prenent les decisions polítiques a l'Ajuntament -com informa Pilar Màrquez Ambròs-, no trepitjarà la sala de plens en els propers sis mesos, després que el jutjat de Manresa hagi enviat l'ordre d'execució de la sentència per no haver retirat l'estelada del balcó del consistori en dos períodes electorals.
Rivera i Casado, duel per ser el més dur contra l'independentisme. A Madrid es viu instal·lat en un clima preelectoral permanent. La debilitat del govern de Pedro Sánchez hi ajuda. I, en la cursa per guanya enters entre l'electorat conservador, hi ha trompades entre Albert Rivera i Pablo Casado. Miren a Catalunya i competeixen per verbalitzar el discurs més bel·ligerant. El líder del PP va suggerir dilluns que s'havia d'il·legalitzar la CUP -també ERC i el PDECat- per no condemnar la "violència", una lectura de traç gruixut.
El president de Ciutadans ha contraatacat amb una proposta per modificar la llei electoral (LOREG) que disminueixi la influència de les forces independentistes a les Corts espanyoles. Rivera proposa a PP i el PSOE un pacte per elevar el llindar de vots necessaris per entrar al Congrés al 3% arreu del territori estatal. És a dir, intenta limitar el pes de les forces polítiques de la perifèria de l'Estat. Aprofitant l'escalada recentralitzadora -PP i Ciutadans entenen que es compleixen les condicions per aplicar un 155 permanent a Catalunya-, Vox també traurà el cap. La formació d'ultradreta ha convocat un aquelarre diumenge a Madrid -a Vistalegre, terreny simbòlic de Podem- en què es dispararan obusos contra el sobiranisme.
Vist i llegit
El turisme és riquesa. És cert, però aquesta riquesa ha d'arribar a la gent, als treballadors. A El Confidencial, Analía Plaza publicava ahir un interessant reportatge que explicava com l'augment de l'arribada de turistes no repercutia en el PIB per càpita. El cas més cridaner és el de les Balears, que segons la comptabilitat regional de l'INE, és el territori on més s'ha empobrit la gent els darrers quinze anys. A continuació hi figuren les demarcacions de Castelló, Alacant i Almeria, així com les Canàries, territoris en els qual el pes d'aquesta indústria és determinant. Al sector turístic, els sous baixos i la precarietat són encara la tònica. A Catalunya, els descensos de renda han estat més acusats a Girona i Tarragona entre 2000 i 2015.
El nom propi
El jutge Francisco Javier Martínez Derqui està en el punt de mira del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per insultar una víctima de violència masclista, un fet del tot inaudit. L'afectada, la model María Sanjuán, ha elevat una queixa després de comprovar que, en la gravació feta a la sala de vistes en la qual s'examinava el seu cas, el magistrat es referia a ella com a "bitxo" i "filla de puta". L'àudio -avançat per la Cadena Ser- ha motivat la petició d'investigació per part de Sanjuán, que ha alertat que el comportament del jutge la deixa en situació d'indefensió. La víctima ha detallat que la "falta d'imparcialitat i animadversió" de Martínez Derqui podria ser prevaricació. El jutge instrueix els procediments civils i penals que deriven del divorci i de les denúncies per maltractament de Sanjuán contra la seva exparella, l'empresari Josué Reyzábal. L'episodi deixa en molt mal lloc al magistrat, de qui s'hauria d'esperar un altre comportament. Per començar, respectuós.
La frase de la setmana
"No me'n penedeixo, vaig fer allò que havia de fer". Narcís Serra va defensar ahir la seva gestió al capdavant de CatalunyaCaixa, inclosa l'adjudicació de sobresous a la cúpula directiva mentre l'entitat era rescatada amb diner públic. Serra i una quarantena de directius més van inflar-se la nòmina en el moment de més dificultat de CatalunyaCaixa, necessitada de respiració assistida en els anys durs de la crisi. Coincidint amb l'inici del judici a l'Audiència de Barcelona, Serra va esquivar l'autocrítica en declaracions a la premsa. Continua argumentant que va actuar correctament malgrat haver estat encausat per aplicar una "irresponsable política de retribucions", possible gràcies als recursos dels contribuents. "Els sous escandalosos no existeixen", va reblar aquest dijous qui va ser ministre i vicepresident en governs de Felipe González. El retir professional de Serra al sector financer -molt ben pagat, per cert- ha acabat als tribunals.
Els imperdibles
Una de les cites ineludibles d'aquests dies és el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges, que aquest dijous va encetar la 51a edició amb la nova pel·lícula de Luca Guadagnino -Suspiria-, un remake no apte per a estómacs sensibles. Així ens ho adverteix en la seva crònica Víctor Rodrigo, que ha passat pel Garraf per no perdre's cap detall del festival. Les estrenes de Sitges són una de les recomanacions del cap de setmana que us proposa Arnau Urgellen el seu article de cada divendres. I en la secció Addictes en sèrie de cada divendres, dues recomanacions que són aposta segura: Heridas Abiertas i The Get Down. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?