05
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
7:18h
"El que avui s'ha establert en el grup de treball no és per fer literatura, sinó per assolir un acord que sigui una realitat". Aquestes van ser les paraules que va pronunciar l'exconseller d'Interior Jordi Jané quan, el juliol del 2017, els governs català i espanyol van posar la primera pedra de la integració efectiva dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
Un principi d'acord que es va fer públic després de la Junta de Seguretat de Catalunya -on va participar l'exministre del PP Juan Ignacio Zoido- i que responia a una reivindicació històrica de la policia catalana per millorar els seus canals de comunicació en matèria de terrorisme. La necessitat de ser al CITCO, però, es va acabar fent encara més evident pocs dies després d'aquesta reunió, quan es van produir els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. Llavors, els Mossos van denunciar que no havien tingut accés a tota la informació sobre les persones van resultar implicades en els atacs.
- Què és el CITCO?
El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, amb seu central a Madrid, és l'organisme estatal d'intel·ligència que gestiona i analitza tota la informació i documentació relacionada amb el crim organitzat i el terrorisme. La seva creació oficial és relativament recent, del 15 d'octubre del 2014, fruit de la unió del Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista i del Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat, dependents de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri d'Interior.
- Qui hi participa?
Fins el moment, només estava format per la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), funcionaris d'Institucions Penitenciàries, el Servei de Vigilància Duanera, membres de l'Exèrcit i, des de fa un any, també l'Ertzaintza. Arran del darrer acord, la policia catalana formarà part del sistema de coordinació d'investigacions (SCI-Sicoa) del CITCO, amb un grup de treball que estudiarà com s'ha de fer la plena adaptació del cos, així com la coordinació en l'elaboració d'informes, suport logístic i formació.
- Com s'hi ha arribat?
La inclusió dels Mossos en l'organisme antiterrorista ha estat un cavall de batalla de gairebé tots els consellers d'Interior, recentment a partir del compromís que va adquirir Jané, abans de ser rellevat per Joaquim Forn. Sobre el CITCO es va tornar a debatre el 28 de setembre, en una nova Junta de Seguretat -aquesta vegada amb la tensió institucional disparada arran de l'imminent votació de l'1 d'octubre-, tot i que no ha estat fins ara que s'ha realitzat un gest efectiu.
Aquest va venir, ja amb el govern del PSOE, en l'última reunió en matèria de seguretat entre el Govern i l'Estat, quan van comparèixer el conseller Miquel Buch i el ministre d'Interior Fernando Grande-Marlaska a Palau. El "sí" definitiu als tempos d'integració, però, l'ha acabat d'avalar la Comissió Mixta de Seguretat de Catalunya, convocada per fer seguiment dels acords de la junta.
- Per què s'ha demorat l'ingrés dels Mossos?
Malgrat que en ocasions s'ha parlat de manca de voluntat política, la versió que va donar el Ministeri d'Interior per boca de Fernando-Marlaska el passat mes d'agost en una entrevista a Catalunya Ràdio és que hi havia "un problema tècnic" que impedia que els Mossos poguessin accedir a la base de dades del centre. "No és de cap manera un problema polític, és una qüestió tècnica", va dir. Aquestes dificultats, però, no van existir quan es va plantejar la integració de la Ertzaintza dins l'organisme.
- Què aportarà formar part del CITCO?
Els Mossos només assistien a les reunions del CITCO quan eren explícitament convidats, tot i que ara ja hi haurà un representant del cos policial català en totes les reunions. Amb aquesta presència, es fomentarà un major intercanvi d'informació relacionada amb totes les investigacions sobre terrorisme o crim organitzat. Hi haurà coordinació en bases de dades, entre investigacions tutelades pels diferents cossos policials, es compartiran dades d'intel·ligència i s'intercanviaran estratègies i impressions per avançar en la lluita antiterrorista. Aquest fet, sobretot, tenint en compte que l'estat espanyol està en nivell 4 sobre 5 d'alerta antiterrorista.
Aquest és un nivell considerat alt, amb un pla de prevenció i protecció que estableix una sèrie de directrius per actuar, així com la posada en marxa i coordinació de diversos dispositius que fomenten la prevenció en cas d'atac. El més visible és que la ciutadania noti un augment de controls d'accés en grans esdeveniments, així com unitats de policia realitzant servei amb arma llarga.
- Què passa amb la informació europea?
Els Mossos, però, continuen sense formar part de l'Oficina Europea de Policia (Europol). En aquest espai es coordinen les diferents policies de la Unió Europea des de 1995, amb l'objectiu de compartir informació i treballar de forma efectiva sobre aquells delictes que es cometen o tenen conseqüències interestatals. Entre aquests, es persegueix, per exemple, el crim organitzat d'àmbit internacional i el terrorisme, però segons el reglament només hi pot haver un únic interlocutor d'àmbit estatal.
En el cas dels Mossos, és competència de l'estat espanyol acreditar-los amb plenes potestats per formar-ne part com va passar amb la policia escocesa i Anglaterra ja que, segons indica l'article 2 del reglament, hi tenen cabuda totes les policies que "siguin responsables en virtut del dret nacional de la prevenció i lluita contra la delinqüència", un requisit que els Mossos compleixen. No obstant això, d'entrada cada estat designa una única unitat d'enllaç i, en qualsevol cas, tota la informació que emetessin o rebessin els Mossos a l'Europol passaria, de facto, per mans de les policies espanyoles.
Ser dins d'aquest organisme és, per tant, el nou objectiu de la policia catalana. En una entrevista a NacióDigital, el conseller Buch ja va reconèixer que només amb el CITCO no estaven satisfets, i va tornar a reclamar al Ministeri d'Interior que accelerés l'intercanvi d'informació de la policia catalana també dins l'Europol.
Un principi d'acord que es va fer públic després de la Junta de Seguretat de Catalunya -on va participar l'exministre del PP Juan Ignacio Zoido- i que responia a una reivindicació històrica de la policia catalana per millorar els seus canals de comunicació en matèria de terrorisme. La necessitat de ser al CITCO, però, es va acabar fent encara més evident pocs dies després d'aquesta reunió, quan es van produir els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. Llavors, els Mossos van denunciar que no havien tingut accés a tota la informació sobre les persones van resultar implicades en els atacs.
- Què és el CITCO?
El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, amb seu central a Madrid, és l'organisme estatal d'intel·ligència que gestiona i analitza tota la informació i documentació relacionada amb el crim organitzat i el terrorisme. La seva creació oficial és relativament recent, del 15 d'octubre del 2014, fruit de la unió del Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista i del Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat, dependents de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri d'Interior.
- Qui hi participa?
Fins el moment, només estava format per la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), funcionaris d'Institucions Penitenciàries, el Servei de Vigilància Duanera, membres de l'Exèrcit i, des de fa un any, també l'Ertzaintza. Arran del darrer acord, la policia catalana formarà part del sistema de coordinació d'investigacions (SCI-Sicoa) del CITCO, amb un grup de treball que estudiarà com s'ha de fer la plena adaptació del cos, així com la coordinació en l'elaboració d'informes, suport logístic i formació.
- Com s'hi ha arribat?
La inclusió dels Mossos en l'organisme antiterrorista ha estat un cavall de batalla de gairebé tots els consellers d'Interior, recentment a partir del compromís que va adquirir Jané, abans de ser rellevat per Joaquim Forn. Sobre el CITCO es va tornar a debatre el 28 de setembre, en una nova Junta de Seguretat -aquesta vegada amb la tensió institucional disparada arran de l'imminent votació de l'1 d'octubre-, tot i que no ha estat fins ara que s'ha realitzat un gest efectiu.
Aquest va venir, ja amb el govern del PSOE, en l'última reunió en matèria de seguretat entre el Govern i l'Estat, quan van comparèixer el conseller Miquel Buch i el ministre d'Interior Fernando Grande-Marlaska a Palau. El "sí" definitiu als tempos d'integració, però, l'ha acabat d'avalar la Comissió Mixta de Seguretat de Catalunya, convocada per fer seguiment dels acords de la junta.
- Per què s'ha demorat l'ingrés dels Mossos?
Malgrat que en ocasions s'ha parlat de manca de voluntat política, la versió que va donar el Ministeri d'Interior per boca de Fernando-Marlaska el passat mes d'agost en una entrevista a Catalunya Ràdio és que hi havia "un problema tècnic" que impedia que els Mossos poguessin accedir a la base de dades del centre. "No és de cap manera un problema polític, és una qüestió tècnica", va dir. Aquestes dificultats, però, no van existir quan es va plantejar la integració de la Ertzaintza dins l'organisme.
- Què aportarà formar part del CITCO?
Els Mossos només assistien a les reunions del CITCO quan eren explícitament convidats, tot i que ara ja hi haurà un representant del cos policial català en totes les reunions. Amb aquesta presència, es fomentarà un major intercanvi d'informació relacionada amb totes les investigacions sobre terrorisme o crim organitzat. Hi haurà coordinació en bases de dades, entre investigacions tutelades pels diferents cossos policials, es compartiran dades d'intel·ligència i s'intercanviaran estratègies i impressions per avançar en la lluita antiterrorista. Aquest fet, sobretot, tenint en compte que l'estat espanyol està en nivell 4 sobre 5 d'alerta antiterrorista.
Aquest és un nivell considerat alt, amb un pla de prevenció i protecció que estableix una sèrie de directrius per actuar, així com la posada en marxa i coordinació de diversos dispositius que fomenten la prevenció en cas d'atac. El més visible és que la ciutadania noti un augment de controls d'accés en grans esdeveniments, així com unitats de policia realitzant servei amb arma llarga.
- Què passa amb la informació europea?
Els Mossos, però, continuen sense formar part de l'Oficina Europea de Policia (Europol). En aquest espai es coordinen les diferents policies de la Unió Europea des de 1995, amb l'objectiu de compartir informació i treballar de forma efectiva sobre aquells delictes que es cometen o tenen conseqüències interestatals. Entre aquests, es persegueix, per exemple, el crim organitzat d'àmbit internacional i el terrorisme, però segons el reglament només hi pot haver un únic interlocutor d'àmbit estatal.
En el cas dels Mossos, és competència de l'estat espanyol acreditar-los amb plenes potestats per formar-ne part com va passar amb la policia escocesa i Anglaterra ja que, segons indica l'article 2 del reglament, hi tenen cabuda totes les policies que "siguin responsables en virtut del dret nacional de la prevenció i lluita contra la delinqüència", un requisit que els Mossos compleixen. No obstant això, d'entrada cada estat designa una única unitat d'enllaç i, en qualsevol cas, tota la informació que emetessin o rebessin els Mossos a l'Europol passaria, de facto, per mans de les policies espanyoles.
Ser dins d'aquest organisme és, per tant, el nou objectiu de la policia catalana. En una entrevista a NacióDigital, el conseller Buch ja va reconèixer que només amb el CITCO no estaven satisfets, i va tornar a reclamar al Ministeri d'Interior que accelerés l'intercanvi d'informació de la policia catalana també dins l'Europol.