correbous

AnimaNaturalis alerta de l'increment de bous embolats a Catalunya

L'entitat animalista també denúncia l'opacitat de les institucions amb els diners públics que es destinen per celebrar els festeigs taurins

per Redacció, Terres de l'Ebre | 4 d'octubre de 2018 a les 15:08 |
Bou embolat. | AnimaNaturalis
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
AnimaNaturalis alerta de l’increment a Catalunya d’una de els modalitats més controvertides, el bou embolat.

L’entitat animalista ha pogut tenir accés per primera cop a les dades oficials de nombre d'espectacles amb bous a Catalunya i les ha exposades en una compareixença pública a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Segons estes dades, quant acabi la temporada al desembre, el Govern de la Generalitat hi haurà autoritzat, com a mínim, 138 bous embolats i 43 bous capllaçats. A falta de fer-se públics els pròxims programes de festes d'alguns pobles, com Ulldecona, Xerta i Camarles, que podrien augmentar esta xifra. Això suposa un 10% més de bous embolats que el 2017.




Segons les xifres exposades per Anima Naturalis, al 2016 es van organitzar un total de 424 espectacles amb bous, dels quals 122 van ser embolats i 47 capllaçats. Al 2017 es van organitzar un total de 432 espectacles amb bous, dels quals 123 van ser embolats i 45 capllaçats. Encara no hi ha xifres oficials de 2018. Però de moment ja s’han fet 15 bous embolats més que l’any anterior, mentre que la xifra de bous capllaçats es manté, de moment, estable.


En alguns pobles, com Deltebre, però, la xifra s’ha disparat. Segons AnimaNaturalis, el 2014 es van celebrar sis bous embolats a Deltebre. El 2017 van pujar a nou i enguany any a 16. "Els bous embolats a Catalunya s'han disparat. Deltebre i la Cava, per exemple, han organitzat enguany per primera vegada concursos d'emboladors, quintuplicant així el nombre de bous embolats en una mateixa nit a cada poble".

AnimaNaturalis alerta també que hi ha pobles que estan recuperant la modalitat del bou capllaçat, com és el cas de la Sènia, tot i que feia 18 anys que no s'organitzava aquest tipus de festeig. També Sant Carles de la Ràpita ha recuperat el bou capllaçat durant les Festes del Barri, al setembre.


L’entitat animalista anuncia que ja té diverses denúncies preparades, esperant que acabi la temporada per presentar-les al Departament d'Interior de la Generalitat. "Ho fem així per rebaixar la crispació durant la temporada, i que els nostres equips puguin documentar aquests espectacles amb menys risc a ser agredides", assegura Gascón. Tot i això, reconeixen que la via legal “és inútil”: “Tenim una llei plena de buits legals que impossibilita que ajuntaments i penyes taurines siguin sancionades tot i incomplir la normativa”, subratlla la presidenta d’AnimaNaturalis. “La llei es va fer fa vuit anys a corre cuita, ha arribat l´hora de revisar-la”, afegeix.

Pagats amb diners públics

Una altra de les qüestions que AnimaNaturalis ha posat sobre la taula són els diners públics que els Ajuntaments ebrencs destinen a les festes amb bous. Segons els càlculs de l’entitat, l’Ajuntament de Deltebre gasta 60.000 euros cada any en les festes taurines. Amposta ha mantingut el mateix número d´actes taurins que altres anys (37) i hi destina sempre un pressupost de 75.000 euros. Només l’Ampolla, segons destaca AnimaNaturalis, sembla que ha reduït el pressupost municipal, especialment el de les modalitats més polèmiques i, alhora, més cares: de sis bous embolats que van fer al 2017 i anys enrere, aquest any només n´han fet un. “La resta d´ajuntaments no publiquen els seus pressupostos anuals de les festes amb bous”, lamenten.

A diferència del País Valencià, que publica cada any una memòria de totes les festes populars amb bous, Catalunya es reserva aquesta informació. En comunitats com Navarra, cada any fan públics fins i tot la quantitat exacta de diners públics i subvencions dirigides a aquests espectacles, assevera l’entitat.

AnimaNaturalis denuncia que el Govern no és transparent amb el nombre de festejos autoritzats amb bous. "Cada any el delegat del Govern de les Terres de l'Ebre anuncia el nombre de dies autoritzats per fer correbous, una manera confusa i opaca, ja que hi ha pobles que fan un sol encierro per dia i altres, com Amposta, que poden arribar a fer fins a deu". Explica Aïda Gascón, que assegura que després d'anys demanant claredat i transparència al Govern, finalment després de les pressions han aconseguit tenir accés al nombre exacte d'espectacles taurins d'anys anteriors. Fins ara les xifres que donava el Govern de Catalunya era d'uns 200 dies autoritzats per realitzar aquest tipus de festes però no especificava la quantitat total d'espectacles amb bous.

“Les dades oficials de la Generalitat indiquen bastants més permisos atorgats que els que havíem pogut esbrinar a través de la revisió dels programes de festes, moltes vegades poc precisos, de manera que creiem que aquest augment podria arribar al 30% quan es lliurin les dades de 2018”, assegura Gascón.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació