«Els Castellers de Cerdanyola volem celebrar els 20 anys amb un 3d8 a Tarragona»

NacióDigital parla amb el director de l'entitat, Salvador Roca

Salvador Roca Grau, president dels Castellers de Cerdanyola
Salvador Roca Grau, president dels Castellers de Cerdanyola | Albert Segura
04 d'octubre del 2018
Actualitzat a la 13:36h
Fins al 1998, Cerdanyola del Vallès mirava els castells des de la barrera. Aquell any, però, un grup de persones va decidir que la ciutat mereixia entrar a la família d’una de les tradicions culturals catalanes per excel·lència, i va ser així com van néixer els Castellers de Cerdanyola. Aquest any celebren el seu 20è aniversari per partida doble: amb la família que els ha vist créixer com a col·lectiu i participant per primer cop al Concurs de Castells. NacióDigital n’ha parlat de tot plegat amb el seu president, Salvador Roca Grau.

- Ja fa vint anys que corren per les places de tot el país, com neix una colla castellera a Cerdanyola?

- Un grup de joves es va reunir amb la inquietud de crear-la, i va ser tot un èxit: la de Cerdanyola va ser la primera colla en presentar-se fent castells de 7. Abans de presentar-se, van fer un 2d7 a Hostalric, i el dia oficial, pel Roser de Maig, es va fer el castell de 7 a la plaça. Vam començar molt forts.
 

Pinya d'un castell. Foto: Albert Segura


- Set pisos són set pisos!

- Si, però després vam tenir una petita davallada. Molta gent entusiasta dels castells va marxar a colles grans, i va quedar un ambient més familiar. Ens vam haver d’adaptar a les possibilitats que teníem, que eren més de colla de 6. Era una colla de resistència, i sense local propi. Depeníem dels horaris del pavelló, no teníem mitjans de seguretat ni per assajar, i ho fèiem tot de bona bé, però precàriament.

- Així quanta gent són ara?

- Al principi rondàvem els 130, però en els moments baixos vam arribar a ser-ne 60. Actualment sóm uns 170, el món casteller és oscil·lant. Als dinars hi ha molta gent, i als assajos poca… i quan s’ha d’anar a embrutar el local menys, en som uns 15!
 

Pinya d'un castell. Foto: Albert Segura


- Però ben avinguts, segur! Ara, però, és un moment dolç.

- Sí, estem en un dels millors moments de la nostra història. Fa sis anys que tenim local estable, amb una xarxa de protecció, mitjans d’assaig amb espatlleres, cascos, terres atenuants, i una petita barra de bar que fa d’àrea social, que mobilitza molta gent. En els últims anys hem anat creixent i estem fent els millors castells que mai no hem fet. Puntualment si que es fan alguns 5d7, com el que vam descarregar en la Festa de Tardor, i castells de gamma de 7, però ara en fem tres cada diumenge i som més constants.

- I a tot això, arriba el gran premi que és anar per primer cop a la Tarraco Arena.

- Sí, aquest cap de setmana anem al Concurs de Castells. És el concurs de les colles grans, i nosaltres hi anem dissabte, estem en la posició número 28. Hem fet una crida al poble, per això, per escalfar motors, vam fer una Festa de Tardor a la plaça Sant Ramon.


- Què hi duran a la plaça pel concurs?

- L’objectiu ideal és un 3d8 i la torre de 7. El 3d8 l’hem intentat algun cop, la torre de 7 diverses vegades. Però estem treballant a fons, anem al límit, i depèn de les mans i les camises que ens ajudin. El pas a vuits és la nostra aspiració.
 

Camisa amb l'escut dels Castellers de Cerdanyola. Foto: Albert Segura


- I ara que faran 20 anys, com ho celebraran?

- Els vam fer el dilluns 1 d’octubre, i el dia 6 anem a la Tarraco Arena, així que millor celebrar-ho més tard. Ho farem el dia 20, amb una diada especial. Hem fet una campanya amb vint actes, i ara mateix estem en el tram final de la campanya, que ha consistit en “enfaixar la bèstia”, on hem empaperat el poble de verd. El jovent hi ha posat plàstics en fanals, al monument de la “C”, als arbres… alguns deien que "los de los lacitos se han equivocado de color", però no és això, era per commemorar l’aniversari, perquè nosaltres anem de verd. A la diada ja haurem fet el 3d8, així que intentarem repetir-lo, depenent de les mans.
 

Cartell verd dels Castellers de Cerdanyola. Foto: Albert Segura