Les conseqüències del desacord

La diferència entre el pla d'ERC i la retòrica de JxCat fa evident que el Govern pot tenir els dies comptats si vol anar més enllà de la gestió autonòmica. Avui també són notícia el debat de resolucions al Parlament, els diputats suspesos, els números del 3-O, CatalunyaCaixa, "Maremar", el Festival de Sitges, Mèxic i Joan March

04 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 6:56h
La mesa del Parlament tindrà feina aquest matí. A més d'ordenar el debat de resolucions fruit de les sessions parlamentàries d'aquests dos dies, ha de rebre les notificacions de Junts per Catalunya sobre la substitució dels seus diputats processats pel Suprem. Veurem fins on arriba la coalició que lidera Carles Puigdemont, però ahir diverses veus ja apuntaven a fer-la efectiva per no perdre la majoria independentista al ple.

Un gest que s'afegiria a la resolució presentada per JxCat i ERC deixant pràcticament sense efecte l'ultimàtum de Quim Torra a Pedro Sánchez. La Moncloa ja l'ha rebutjat de forma contundent i per això al text els dos partits prefereixen no fixar terminis malgrat que a Palau destacaven ahir que era vigent. Un cop més, però, els fets de JxCat s'allunyarien de la seva retòrica rupturista. Les majories són les que són i a la coalició no tothom és partidari de tirar pel dret sense expectatives d'èxit.

A ERC hi ha més unitat, si més no entre el nucli dirigent. Sergi Sabrià va fer evident ahir el xoc estratègic amb els seus socis demanant "no vendre fum", ser rigorosos i obrir-se també a sumar als comuns, que van proposar intentar un desitjable pacte de claredat. El problema és que l'estratègia republicana pot servir per a poc més que guanyar temps si les coses no canvien a Madrid. I si el govern Sánchez cau poden anar encara a pitjor si Pablo Casado i Albert Rivera governen.

La diferència entre el pla d'ERC i la retòrica -que espera de concrecions- de JxCat fa evident que el Govern té poc o cap relat conjunt i pot tenir també els dies comptats si es vol anar més enllà de la gestió diària de l'autonomia. Ahir, al Parlament, diputats dels dos grups no negaven aquesta situació i la tensió era evident. L'ambient era de pessimisme mentre Inés Arrimadas, en un gest impropi d'un partit que afirma que vol governar Espanya, demostrava que això, per ella, va de banderes (a banda de platós de televisió).

Sobre el debat us deixo la crònica d'Oriol March i aquesta informació en relació als diputats processats. També les opinions de Sara González a la veu de Nació, d'Albano Dante Fachin i de Joan Foguet, que proposen vies diferents per sortir de l'atzucac. 


Memòria del 3-O. I si al Parlament es vivia el moment baix de l'independentisme, també es va recordar el 3-O, l'aturada de país que donava resposta a la brutalitat de l'1-O i que anava molt més enllà del sí. Va ser la millor cara del moviment d'alliberament nacional. El Ministeri de Treball ha intentat amagar les dades de seguiment, però un any després Roger Tugasha aconseguit fer aflorar les dades que demostren que el seguiment va ser entre el 67% i el 81%. Sobre aquell dia podeu llegir també l'article d'opinió de l'exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater.  

CatalunyaCaixa a judici. La crisi i la mala gestió van esborrar del mapa les caixes d'estalvi catalanes i, per tant, la seva capil·laritat i obra social. Un dels cracs més sonats va ser el de CatalunyaCaixa, l'antiga Caixa de Catalunya. El cas va ser investigat per la justícia i avui arriba a judici, concretament a l'Audiència de Barcelona, on Narcís Serra (que va ser vicepresident espanyol amb el PSOE abans de presidir l'entitat) i altres exdirectius hauran de donar explicacions dels sobresous que es van adjudicar quan la gestionaven. La Fiscalia demana quatre anys de presó per a Serra, Adolf Todó i diversos excàrrecs d'una entitat que el FROB va rescatar amb 12.000 milions d'euros públics. Llegiu la informació d'Aida Morales.

Refugiats i cinema fantàstic. I com que és dijous toca pensar en el cap de setmana. Fa uns dies que s'ha estrenat al Teatre Poliorama Maremar, últim espectacle dels Dagoll Dagom que aborda el drama dels refugiats. En parla (i us farà venir ganes d'anar-hi) Teresa Ferré, a la seva secció de crítica teatral Notes d'escena. Maremar no deixa indiferent i aconsegueix la seva intenció, pujar a l'escenari l'actualitat i segles i segles de guerra, exili i violència en aquest nostre mar que ara és una infinita fossa comuna", escriu. Podeu llegir-la aquí. I avui arrenca el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Elvira Vilardell n'ha recollit els deu imprescindibles. Teniu on triar i remenar.

Vist i llegit

El gran partit independentista del Quebec, el PQ, va patir una severa derrota a les darreres eleccions. Una pèrdua de vot independentista que va compensar la formació de l'esquerra alternativa Quebec Solidari. Ahir, a El Mundo, el professor de dret constitucional de la UB Josep Maria Castellà escrivia Quebec: lliçons per a Catalunya. La seva tesi és que, després de la derrota del referèndum a mitjans dels 90, els independentistes han acceptat la via de la lleialtat federal. A canvi, això sí, que es respecti el seu dret a decidir i les competències. També sobre el Quebec (i preveient què passaria) escrivia aquesta interessant anàlisi el politòleg Marc Sanjaume al nostre diari fa unes setmanes.

 El passadís

El serial de la Fira de Barcelona amenaça de perpetuar-se. Les institucions implicades (Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Cambra de Comerç) estan obligades a consensuar un nom per presidir el consorci i segueixen sense trobar un perfil acceptat per tots. Si fa uns dies es donava per segura la candidatura de l'empresari Pedro Fontana, ara les coses tornen a estar en punt mort. A la Cambra ja hi ha qui dona per feta la continuïtat del president sortint, Josep Lluís Bonet. Hi ha una sèrie de factors que ho compliquen tot: s'acosten les eleccions municipals, el futur de la legislatura catalana genera incertesa i la Cambra s'està acomiadant de la presidència de Miquel Valls, que conclou el seu mandat els propers mesos.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1824, tres anys després de declarar-se independent, Mèxic es convertia també en una república a partir d'una reforma constitucional. Els mexicans havien volgut inicialment mantenir el vincle amb la monarquia de Ferran VII, però se'n van desdir. En aquest documental podeu recuperar el "procés mexicà".

 L'aniversari

El 4 d'octubre de 1880 va néixer a Santa Margalida, a l'illa de Mallorca, Joan March Ordinas, que va morir a Madrid el 1962. Va ser conegut com "el banquer de Franco" perquè va ser un dels que va costejar les despeses del cop militar feixista de 1936. March, creador de la companyia Transmediterrània, va ser, a més de banquer, polític i contrabandista. Va fundar un banc que duia el seu nom i també la Fecsa, i va promoure activament als anys 40 el retorn dels borbons, concretament de Joan de Borbó, a Espanya. Aquest reportatge emès pel Canal 33 ens apropa a la seva figura.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi