L'ultimàtum fallit de Torra fa emergir el xoc estratègic entre JxCat i ERC

El debat de política general ha fet emergir, un cop més, les desavinences estratègiques de l'independentisme, vigents des de la tardor passada i plasmades amb més o menys intensitat al llarg de la legislatura nascuda del 21-D. A la gestió interna de l'ultimàtum de Quim Torra a Pedro Sánchez -Junts per Catalunya (JxCat) ressalta que va ser absolutament pactat amb ERC durant el matí de dimarts, mentre que els republicans sostenen que no es va concretar el novembre com a data límit- s'hi han sumat dues qüestions més: una proposta de resolució de les dues formacions que no consigna l'ultimàtum del president i el xoc perpetu que mantenen per la situació dels diputats suspesos. Tot es resoldrà en les properes hores.

Pel que fa a la data límit explicitada per Torra, fonts de Presidència consultades per NacióDigital assenyalen que "segueix vigent" i que és compartit per tot el Govern, perquè va ser pactat amb el vicepresident Pere Aragonès. Fins i tot destaquen que el dirigent de JxCat era partidari que aquest termini "fos menor", però que finalment es va allargar fins al mes de novembre. Fonts de la coalició independentista assenyalen que els dos grups que donen suport al Govern no han situat l'ultimàtum dins les propostes de resolució per no "interferir" en la feina dels diputats del PDECat i d'ERC a Madrid, que han acollit les paraules de Torra amb malestar i escepticisme, en funció de l'interlocutor. Gabriel Rufián, per exemple, ha deixat clar que els "ultimàtums els carrega el diable" des dels passadissos del Congrés. El termini del novembre, per cert, no apareix en la carta enviada a Sánchez. 

Torra manté viu l'ultimàtum a Sánchez malgrat que els grups no hagin fixat cap termini en les propostes de resolució sobre el referèndum acordat i el diàleg

Amb tot, la proposta de resolució clau acordada entre JxCat i ERC no fixa cap termini i aposta per un diàleg "sense condicions" amb l'Estat. Aquesta expressió ha estat objecte de debat intern al llarg de tota la tarda, fins al punt que s'ha arribat a plantejar una esmena de rectificació que, finalment, té molts números de no presentar-se. En tot cas, però, s'ha acordat que els diputats que defensin el text al faristol indicaran que aquest "diàleg sense condicions" es refereix a què la Moncloa no ha de vetar punts calents abans de començar. La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, i el ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ja han deixat clar que no hi ha res a negociar sobre un referèndum acordat. En tot cas, els independentistes intentaran sumar el suport dels vuits diputats de Catalunya en Comú Podem a la seva resolució de referèndum pactat, de la mateixa manera que els comuns demanen que JxCat i ERC votin a favor de la seva proposta sobre el pacte de claredat.

El referèndum acordat ha aparegut de nou en el discurs de Torra, que avui ha fet un torn de rèplica després que l'oposició carregués contra la intervenció de dimarts a la tarda. El president ha indicat que només està disposat a "bescanviar" el mandat de l'1-O si hi ha una votació pactada sobre la independència que sigui verificable internacionalment, i ha volgut deixar clar que el seu mandat és el de fer la República. "I, si no, plegaria", ha apuntat Torra, en la línia del que ja va expressar en una entrevista a NacióDigital fa dues setmanes. S'ha pronunciat en aquests termes al Parlament després que Carles Riera, diputat de la CUP, plantegés una esmena a la totalitat al pla exposat pel president.

Els anticapitalistes, de fet, pretenen que la cambra torni a donar validesa a la llei del referèndum i a la de transitorietat jurídica, aprovades en els plens dels dies 6 i 7 de setembre de l'any passat i que havien d'aixoplugar tant l'1-O com el camí posterior a una victòria del "sí". "Si els setanta diputats no ens posem d'acord, no ens en sortirem", ha assenyalat Torra després que Riera li exigís, entre d'altres coses, l'alliberament dels presos polítics reclosos a Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. "Les claus les tenen vostès", ha apuntat el diputat de la CUP. El president, malgrat el discurs explícit d'oposició dels anticapitalistes, té previst encetar negociacions amb ells per explorar un complex acord pressupostari, condicionat també per les peticions de dimissió cap al conseller d'Interior, Miquel Buch.

ERC no vol "dreceres"

Els republicans, des del 21 de desembre, han experimentat un gir en el discurs. Si bé el 26 d'octubre van pressionar -especialment Marta Rovira, ara exiliada a Suïssa- per declarar la independència al Parlament, ara sostenen que la tardor passada l'independentisme no tenia prou força per dur fins al final el pols amb l'Estat. La setmana passada van exposar públicament l'estratègia per passar del referèndum "impossible" al referèndum "inevitable", i l'encarregat de posar-hi veu al Parlament ha estat Sergi Sabrià, president del grup parlamentari, que ha demanat a l'independentisme "no vendre fum". "Qui prometi dreceres enganya o és ingenu", ha apuntat Sabrià, segons el qual cal "tornar a votar".

Aquest discurs ha contrastat amb el d'Albert Batet, portaveu parlamentari de JxCat, que ha insistit al final de la intervenció que l'independentisme ja té la majoria suficient per fer efectiva la República. És un discurs que defensa el sector més abrandat de la coalició independentista, format per dirigents propers a Puigdemont com ara Josep Costa, vicepresident del Parlament i el cervell jurídic de JxCat. Batet ha intentat fer el paper de flagell de l'oposició que, en temps de Junts pel Sí i de CiU, protagonitzava Jordi Turull. Ha estat especialment crític amb Inés Arrimadas -també ho ha estat Torra, que ha tingut una forta topada amb Alejandro Fernández, del PP- i amb Miquel Iceta, integrant de l'anomenat "tripartit del 155".

Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'ERC, reclama a l'independentisme "no vendre fum" i sosté que qui promet dreceres "enganya o és ingenu"

Iceta ha tingut el moment de glòria amb una reacció irònica quan Arrimadas, sempre atenta a carregar contra el nacionalisme -català-, ha tret una bandera espanyola en la contrarrèplica a Torra. El líder del PSC li ha indicat que, just darrere seu, on s'asseuen els membres de la mesa, ja n'hi havia una, i de dimensions més grans. Poc abans, però, també li ha tocat el rebre a ell, perquè ha indicat que un referèndum d'autodeterminació en una societat "dividida" suposa "la mort d'aquesta societat". Batet i Torra li han retret que, fa sis anys, posés com a exemple els casos d'Escòcia i del Quebec, on es van acordar consultes vinculants.

Pendents de la mesa

La mesa del Parlament, que s'ha reunit a la tarda per analitzar i validar les propostes de resolució que han presentat els grups, avaluarà demà al matí en quina situació es troben els diputats processats. ERC ja ha presentat escrits per designar substitut -Sabrià- d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, però JxCat es nega a fer-ho perquè considera que no cal en la mesura que el Parlament va votar dimarts al matí que els representants empresonats i exiliats del seu grup "no estan suspesos". Malgrat això, fonts parlamentàries no descarten que en les properes hores es presenti un escrit per part de la candidatura de Puigdemont que serveixi per delegar el vot d'aquests representants -el president a l'exili, Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez- en les votacions del debat de política general. Sense aquests sufragis, la majoria no existeix.

D'aquesta manera, JxCat segueix posant en el punt de mira Torrent, a qui retreuen sempre que poden la investidura suspesa de Puigdemont. Els lletrats ja han advertit que sense un escrit del grup parlamentari designant substituts no es podrà comptabilitzar el seu vot. "L'acord aprovat reforça els arguments jurídics per mantenir el que feien fins ara", argumenten des de JxCat. "En la negociació de més de 15 hores vam deixar clar que calia presentar aquest document per designar qui assumeix el vot dels processats", contraargumenten des d'ERC. Els dos grups van arribar a un acord dilluns 24 de setembre en un sopar a la Casa dels Canonges, però l'entenen diferent. La diferència d'actuació entre els dos grups podrien abocar el Parlament a una escena d'alt conflicte si s'arriba al ple de demà amb aquest desacord, fruit també de les desavinences estratègiques.

La mesa del Parlament debat al matí la situació dels diputats processats, que torna a provocar un xoc entre Junts per Catalunya i ERC

Malgrat les propostes de resolució conjuntes, les que han presentat de forma separada indiquen el to discursiu de cadascú. JxCat, per exemple, vol reprovar el rei, proposa votar sobre l'abolició de la monarquia i planteja encetar el procés constituent -sense citar-lo explícitament-, mentre que els republicans insisteixen en la mediació internacional i en la necessitat de rebaixar la tensió. Lluny queda el desig que Torra expressava en privat -i avui en públic- durant les negociacions que van desembocar en la seva presidència: "Aquest és un projecte de setanta diputats". L'independentisme afronta el moment més complex del procés amb les diferències estratègiques disposades al mostrador.