Debat de política general

JxCat i ERC eviten fixar els terminis del referèndum acordat l'endemà de l'ultimàtum de Torra

Així consta en la proposta de resolució presentada pels dos grups, tot i que la iniciativa que planteja els termes del diàleg amb el govern espanyol s'adjudica als republicans

per Sara González / Oriol March / Joan Serra Carné , Parlament de Catalunya, 3 d'octubre de 2018 a les 16:35 |
Quim Torra i Pere Aragonès, durant el debat de política general | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han presentat conjuntament 22 propostes de resolució de cara al debat de política general. Una d'elles, atribuïda als republicans en el document que han fet públiques les iniciatives que demà es votaran al ple, defensa la negociació d'un referèndum acordat amb l'Estat sense fixar terminis, contradient el que va proclamar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, en l'obertura del debat. Torra va defensar que l'independentisme faria caure Pedro Sánchez al Congrés si no plantejava una oferta basada en l'autodeterminació en el termini d'un mes, però això no es concreta en les propostes de resolució. Fonts de Presidència consultades per NacióDigital indiquen, en tot cas, que l'ultimàtum es manté, i assenyalen que si el termini del novembre no apareix és perquè els grups parlamentaris de JxCat i ERC no volen influir en l'activitat del PDECat i els republicans a Madrid.

El paràgraf que parla de l'estratègia per negociar la consulta vinculant és aquest: "Continuar explorant les vies de diàleg i la negociació per garantir l'exercici del dret a l'autodeterminació, incloent un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment que respecti el dret a decidir de la ciutadania catalana". En cap moment s'esmenta el calendari d'aquesta negociació, com tampoc passa en una proposta de resolució presentada individualment per JxCat. En aquest document, es "ratifica" la necessitat de buscar el diàleg amb Madrid per "avançar en la negociació i solució del nou projecte polític que permeti l'autodeterminació per a Catalunya i que emana del passat 1-O i de les darreres eleccions". En canvi, en una altra proposta de resolució presenta en solitari per ERC s'estableix la mobilització del 3 d'octubre com una fotografia "transversal" a partir de la qual s'ha de "seguir treballant per construir punts de trobada generadors de grans consensos".


Diferències en els discursos, equilibris als textos

ERC ja va expressar després de la primera intervenció de Torra al debat de política general -dimarts a la tarda- que la concreció de l'exigència a Sánchez s'hauria de pactar després d'un "diàleg profund". De fet, el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, ja ha detallat des de l'hemicicle aquest dimecres que l'independentisme "no ha de prometre fum" en el camí cap a la República. En canvi, el portaveu de JxCat, Albert Batet, ha expressat que ara ja es disposa d'una majoria per fer efectiva la República. En la proposta pròpia dels de Carles Puigdemont s'hi defensa la posada en marxa del procés constituent, per bé que no es fa servir aquesta terminologia sinó que s'opta per "model de país".


La proposta de resolució més destacada que comparteixen JxCat i ERC també estableix la demanda al govern espanyol de "flexibilitzar els objectius de dèficit i la regla de la despesa", així com la "retirada dels recursos d'inconstitucionalitat a les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i la rectificació de l'estratègia d'asfíxia financera" de la Generalitat. En el text es detalla la necessitat de fer efectius "de manera immediata" els compromisos adquirits per l'Estat "en matèria de finançament, traspassos i inversions" que s'han "incomplert repetidament de manera unilateral".
 

Propostes de resolució de JxCAT i ERC by naciodigital on Scribd



Les demandes de la CUP

La CUP ha lamentat al debat de política general que el Govern de Quim Torra no hagi executat "actes de sobirania" en aquesta legislatura. En consonància amb aquest disscurs, els anticapitalistes han presentat aquest dimecres una proposta de resolució al Parlament per reclamar a l'executiu català que torni a donar "validesa" a les anomenades lleis de desconnexió -la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica-, aprovades per la majoria independentista la legislatura passada abans dels fets d'octubre.

Aquesta és una de les onze propostes de resolució elaborades per la CUP en el debat d'aquests dies al Parlament. Amb el títol "Per a l'autodeterminació i la república, pels drets civils i polítics', els anticapitalistes volen que el Parlament insti el Govern a "afirmar el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació" i a "reafirmar la validesa de totes les disposicions aprovades" al Parlament per "poder exercir aquest dret". En la mateixa proposta de resolució, la setena, també insten a "solidaritzar-se" amb els diputats que, per haver "facilitat el tràmit i aprovació" d'aquestes disposicions, "han estat objecte de persecució política i judicial", ja siguin presos o exiliats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació