Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Corrupció

El Suprem condemna Rodrigo Rato a quatre anys i mig de presó per les «targetes black»

Els exdirectius de Bankia van gastar més de 12 milions d'euros en productes de caràcter personal

per Redacció , 3 d'octubre de 2018 a les 13:50 |
Rodrigo Rato, expresident de Bankia, el dia de la sortida a borsa de l'entitat | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Suprem ha condemnat l'expresident de Bankia Rodrigo Rato a quatre anys i mig de presó en l'entramat de les anomenades "targetes black", a través de les quals diversos exdirectius de l'entitat bancària van gastar més de 12 milions d'euros en productes i situacions de caràcter personal, malgrat que tot això es posava a nom de l'empresa. La sentència del Suprem és ferma i, si no presenta un recurs d'empara al Tribunal Constitucional, podria entrar a la presó.

D'aquesta manera, l'alt tribunal tomba els recurs de qui també va ser ministre d'Economia en el govern de José María Aznar i de la resta d'implicats contra la sentència de l'Audiència Nacional, i la ratifica. Rato va ser condemnat a quatre anys i  mig de presó, mentre que l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, a sis anys com a autors d'un delicte continuat d'apropiació indeguda. També van ser condemnats un total de 63 exconsellers i exdirectius de Bankia i Caja Madrid com a col·laboradors. Les penes de tots ells oscil·len entre els tres mesos fins als sis anys de Miguel Blesa.


Segons el jutge, els acusats van gastar 9,3 milions en l'etapa de Blesa com a president de Caja Madrid, i 2,6 milions quan ho era Rato. De fet, el tribunal considera acreditat que, des de 1988, diversos càrrecs de l'entitat van planificar un sistema de targetes de funcionament opac per a l'ús del president i de membres del consell d'administració i de la comissió de control. Aquestes targetes tenien un límit de disponibilitat mensual i anual a càrrec del compte de l'entitat. A més, per a les despeses no es requeria cap tipus de justificació de la despesa. A part, aquesta no apareixia en cap document oficial de l'entitat com a retribucions assignades i no hi havia cap més control que els límits mensuals o anuals establerts. 

La sentència recull el relat dels fetes entre 2010 i 2012, quan Rato va accedir a la presidència de Bankia, i explica com després de ser posat al corrent d’aquest tipus de pràctiques va decidir mantenir “la mateixa dinàmica” que el seu predecessor, Miguel Blesa, i es va adjudicar una targeta per a ell. A més, destaca que entre el juny del 2011 i el maig del 2012 va estendre aquesta pràctica al seu favor i dels acusats Fernández Norniella i Sánchez Barcoj per compensar les limitacions legals retributives establertes en el reial decret llei 2/2012 de 3 de febrer de sanejament del sector financer, als administradors i directius d’entitats de crèdit que com Bankia havien rebut ajudes públiques.

 

Sentència al Suprem de Targetes Black by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació