03
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
22:44h
El cas dels sobresous dels exdirectius de CatalunyaCaixa (CX) arriba a l'Audiència de Barcelona a partir d'aquest dijous, en el marc d'un macrojudici que tornarà a fer seure a la banqueta dels acusats l'expresident de l'entitat Narcís Serra; l'exdirector general Adolf Todó i 39 exdirectius més. Tots ells estan acusats per haver-se aplicat una "irresponsable política de retribucions" mentre CX estava sent rescatada amb diner públic.
Concretament, el ministeri fiscal acusa els exdirectius de l'actual BBVA d'apujar-se desproporcionadament el sou entre els anys 2009 i 2011, malgrat la "difícil situació econòmica" que es vivia a l'estat espanyol, dins del sistema financer i "especialment en aquesta caixa". La Fiscalia manté que aquests rebien retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
Per aquests fets, el ministeri públic acusa Serra, Todó i 15 acusats més de dos delictes d'administració deslleial -pels quals els demana quatre anys de presó-, mentre que als altres 24 processat els demana dos anys de presó, ja que només els atribueix un dels delictes. Per altra banda, els reclama que paguin 2,5 milions d'euros al FROB en concepte de responsabilitat civil.
La CUP, la Confederació Intersindical de Caixes i el FROB també els acusen d'un delicte societari, i arriben a demanar fins a sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per a la resta d'acusats. La CIC reclama també a Todó, 112.000 euros en concepte de responsabilitat civil i 696.500 euros més per les retribucions irregularment rebudes.
Un judici de 28 sessions
El judici contra els exdirectius de CatalunyaCaixa s'allargarà fins a finals de novembre amb 28 sessions previstes a l'Audiència de Barcelona. Malgrat que el calendari pot variar, es preveu que el judici s'allargui fins el 30 de novembre, amb un inici aquest dijous que inclourà les qüestions prèvies. Per tant, no serà fins dijous 11 d'octubre quan començaran a declarar els acusats, de quatre en quatre, començant per Serra i Todó.
Quan hagin finalitzat les declaracions dels acusats, serà el torn dels testimonis, i més tard declararan els pèrits, amb una roda final de conclusions de les defenses i acusacions, i els informes finals d'aquestes parts.
Dos acords il·legals del consell d'administració
L'acusació de la Fiscalia es basa en dos acords del consell d'administració -el gener i l'octubre del 2010- que van ser clarament il·legals, segons la Fiscalia, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc.
Per altra banda, els directius també es van pujar el sou -tant el salari fix, com el variable-, de manera que Todó va passar del 35 al 50% de salari variable i va guanyar "il·legítimament" més d'1,3 milions d'euros. Jaume Masana, per la seva banda, qui era número 1 de Todó, va passar del 35 al 45% de sou variable i va obtenir 1,1 milions. De la mateixa manera, Todó va augmentar-se el salari (de cobrar 800.481 euros anuals va passar als 812.501 euros) i Masana va passar dels 598.428 a 610.201 euros l'any. En paral·lel, els exdirectius van realitzar diverses aportacions als seus respectius plans de pensions.
Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.
Narcís Serra, investigat també per l'Audiència Nacional
Narcís Serra també ha comparegut com a acusat davant de l'Audiència Nacional en una causa vinculada per administració deslleial de CatalunyaCaixa. Segons aquesta, Serra hauria deixat un forat de 721 milions d'euros entre el 2000 i el 2013 a través de diverses operacions financeres i immobiliàries irregulars a Torca Procam Polska i Vertix Procam. El jutge va arxivar, però, la investigació dins d'aquesta causa contra Todó i altres exconsellers de l'empresa.
Arran del rescat, va néixer CatalunyaBanc el 2012 com a empresa nacionalitzada després de rebre 12.000 milions d'euros de diner públic del FROB. Aquesta, però, va ser venuda al BBVA sense que l'Estat recuperés la inversió. El 2017, però, els tribunals van intervenir els comptes per determinar quin havia estat el "perjudici total" causat a l'entitat, i van començar a investigar Serra i la resta d'exdirectius per administració deslleial en la compra i venda de tota una sèrie d'actius immobiliaris.
Concretament, el ministeri fiscal acusa els exdirectius de l'actual BBVA d'apujar-se desproporcionadament el sou entre els anys 2009 i 2011, malgrat la "difícil situació econòmica" que es vivia a l'estat espanyol, dins del sistema financer i "especialment en aquesta caixa". La Fiscalia manté que aquests rebien retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
Per aquests fets, el ministeri públic acusa Serra, Todó i 15 acusats més de dos delictes d'administració deslleial -pels quals els demana quatre anys de presó-, mentre que als altres 24 processat els demana dos anys de presó, ja que només els atribueix un dels delictes. Per altra banda, els reclama que paguin 2,5 milions d'euros al FROB en concepte de responsabilitat civil.
La CUP, la Confederació Intersindical de Caixes i el FROB també els acusen d'un delicte societari, i arriben a demanar fins a sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per a la resta d'acusats. La CIC reclama també a Todó, 112.000 euros en concepte de responsabilitat civil i 696.500 euros més per les retribucions irregularment rebudes.
Un judici de 28 sessions
El judici contra els exdirectius de CatalunyaCaixa s'allargarà fins a finals de novembre amb 28 sessions previstes a l'Audiència de Barcelona. Malgrat que el calendari pot variar, es preveu que el judici s'allargui fins el 30 de novembre, amb un inici aquest dijous que inclourà les qüestions prèvies. Per tant, no serà fins dijous 11 d'octubre quan començaran a declarar els acusats, de quatre en quatre, començant per Serra i Todó.
Quan hagin finalitzat les declaracions dels acusats, serà el torn dels testimonis, i més tard declararan els pèrits, amb una roda final de conclusions de les defenses i acusacions, i els informes finals d'aquestes parts.
Dos acords il·legals del consell d'administració
L'acusació de la Fiscalia es basa en dos acords del consell d'administració -el gener i l'octubre del 2010- que van ser clarament il·legals, segons la Fiscalia, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc.
Per altra banda, els directius també es van pujar el sou -tant el salari fix, com el variable-, de manera que Todó va passar del 35 al 50% de salari variable i va guanyar "il·legítimament" més d'1,3 milions d'euros. Jaume Masana, per la seva banda, qui era número 1 de Todó, va passar del 35 al 45% de sou variable i va obtenir 1,1 milions. De la mateixa manera, Todó va augmentar-se el salari (de cobrar 800.481 euros anuals va passar als 812.501 euros) i Masana va passar dels 598.428 a 610.201 euros l'any. En paral·lel, els exdirectius van realitzar diverses aportacions als seus respectius plans de pensions.
Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.
Narcís Serra, investigat també per l'Audiència Nacional
Narcís Serra també ha comparegut com a acusat davant de l'Audiència Nacional en una causa vinculada per administració deslleial de CatalunyaCaixa. Segons aquesta, Serra hauria deixat un forat de 721 milions d'euros entre el 2000 i el 2013 a través de diverses operacions financeres i immobiliàries irregulars a Torca Procam Polska i Vertix Procam. El jutge va arxivar, però, la investigació dins d'aquesta causa contra Todó i altres exconsellers de l'empresa.
Arran del rescat, va néixer CatalunyaBanc el 2012 com a empresa nacionalitzada després de rebre 12.000 milions d'euros de diner públic del FROB. Aquesta, però, va ser venuda al BBVA sense que l'Estat recuperés la inversió. El 2017, però, els tribunals van intervenir els comptes per determinar quin havia estat el "perjudici total" causat a l'entitat, i van començar a investigar Serra i la resta d'exdirectius per administració deslleial en la compra i venda de tota una sèrie d'actius immobiliaris.