Torra i els «españolazos»

"Señor Torra, usted y yo somos un par de españolazos". La intervenció d'Alejandro Fernández (PP) -sempre desacomplexada- arrenca els primers somriues a l'hemicicle i la sala de premsa. Han passat dues hores de la segona sessió del debat de política general al Parlament i ja han parlat la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, i la veu del socialisme català, Miquel Iceta. La líder de Ciutadans torna a ser contundent -acusa Quim Torra de ser el responsable del que passi al carrer- i apunta que el procés ha generat un èxode de catalans que sosté sense aportar cap dada. Iceta, igual de clar que sempre, adverteix que Catalunya "juga a tot o res". L'ultimàtum del president a Pedro Sánchez ha perdut força en poques hores. De fet, tampoc entusiasma l'independentisme que parla al Congrés. Les opinions crítiques ja han supurat i han arribat a Palau. 

Tot això passa en l'arrencada d'aquest dimecres, però és Alejandro Fernández qui posa la cirereta al matí amb comparacions genètiques un punt còmiques. "Vostè s'assembla més a mi que no pas a un llançador de pèrtiga noruec", insisteix el dirigent popular, ara en català, ara en castellà. Somriu i continua. Somriu i desacredita. Repeteix que Torra és "supremacista". Com Arrimadas, Fernández torna a una definició interessada del president català bastida a partir dels tuits i articles del passat. Arrimadas el superarà després quan mostra una bandera espanyola des del faristol. Tothom busca quota de pantalla.
 
"Les claus de les presons"

Els dards volen i es reparteixen indiscriminadament, com els cops de porra de dilluns. El torn és de la CUP. Diu Carles Riera que el Govern ha aparcat els "actes de sobirania" i recorda que "les claus de les presons" són a la Generalitat, fabulant amb un alliberament dels presos que reclama una part de l'independentisme partidari de reprendre el xoc amb l'Estat per la via directa. Riera també dispara contra els Mossos i el conseller d'Interior, Miquel Buch. Vol la seva dimissió i la dissolució de Brimo.

Jéssica Albiach (Catalunya en Comú-Podem) tampoc s'està de res. Recomana al president que faci el que calgui per recuperar les majories del mes d'octubre passat -sobretot, la del 3 d'octubre- que després van quedar "empetitides" per la declaració d'independència unilateral. També aposta per un pacte de claredat per caminar cap al referèndum. I recorda a Torra que el Govern ha desatès els deures en polítiques socials. Es pregunta com s'ho farà l'executiu per protegir la "vida" si desatén la renda garantida de ciutadania mentre alimenta els concerts d'escoles que segreguen per sexe. Els exemples són clars. Tot això ho diu calçant unes Converse de color vermell, que casa amb l'estil popular dels comuns.
 
Albert Batet (JxCat) vesteix americana i camisa, sense corbata, i també retreu coses. Es queixa de les ingerències de l'Estat en la sobirania del Parlament i rep tothom. "Els campions del no són els de la CUP", li diu a Arrimadas per suggerir-li que el seu frontisme no construeix res, mentre els diputats de la CUP fan gestos de desaprovació. "Vostès, senyors de Ciutadans, són el xiringuito més gran que s'ha creat durant el procés", detalla mirant la cap de l'oposició. I no s'oblida d'Iceta ni d'Albiach. Es pregunta si el líder del PSC ja sabia tot el que passaria el mes d'octubre passat -inclosa la violència policial als col·legis de l'1 d'octubre- i recorda a la presidenta de grup dels comuns que, de divisió, n'hi ha a totes les cases, també a la seva. Si no, què va passar amb Xavier Domènech? La pregunta és de Batet, sí. Però del portaveu del segon grup més nombrós de la cambra n'emergeix un missatge: defensa que ja existeix ara la majoria per fer efectiva la República.

Sergi Sabrià (ERC) no és tan directe com el portaveu de JxCat, però se li entén tot. Exposen discursos de rumb clarament diferent. En síntesi, Sabrià insta l'independentisme a "no prometre fum" en el camí cap a la República i marca distàncies amb els socis parlamentaris. Deixa clara l'estratègia d'ERC, que no sembla casar amb ultimàtums immediats: "Trigarem més del que esperàvem, volíem i ens mereixem".