La malària -o paludisme- és una de les malalties que més mortalitat provoca al món. La causa un paràsit microscòpic, el plasmodi, que transmet el mosquit anòfel en picar les persones. La major part dels casos i de les morts per malària es concentren a Àfrica. El 2016, i només en aquest continent, es van infectar 194 milions de persones de malària i en van morir 445.000. Però n’està exposada gairebé la meitat de la població mundial.
Estratègies multidimensionals per a prevenir, controlar i eliminar la malària, recomanades per l'Organització Mundial de la Salut, i aplicades a diverses regions, han permès que es reduís en un 29%. Com a prevenció, les mosquiteres són tractades amb insecticides i els espais es fumiguen amb productes d’acció residual. En l’aspecte mèdic, es treballa per aconseguir un diagnòstic precoç i un tractament immediat. Tot i això, el paludisme encara persisteix a molts països.
S’obre una certa esperança, però, amb una nova eina genètica. Es tracta d’una modificació en el genoma de l’anòfel, que torna estèrils les femelles. Així, en l’experiment d’un laboratori al Imperial College de Londres, s’ha aconseguit que, en onze generacions, hagi desaparegut una població de mosquits. Aquest resultat permet de pensar en el control de les poblacions de mosquit en grans regions d’Àfrica en el termini de dues dècades.
Les femelles necessiten sang per acabar la formació dels ous que han de pondre. Aprofitant aquesta circumstància, doncs, al laboratori van editar un gen que determina el desenvolupament sexual en mosquits, i han aconseguit femelles que tenen la boca com la dels mascles, de manera que no poden picar. Sense picada, no es transmet la malària.
Per tal que els canviï la fesomia bucal, cal que la femella porti la parella de gens modificats; tant en el cromosoma que ha heretat del pare, com en el que ha heretat d ela mare. És a dir, només les femelles homozigòtiques deixen de picar i no transmeten la malària. Ara bé, una femella que no tingui les dues còpies es podrà reproduir, però anirà transmetent el gen mutant que acabarà extingint a la població.
El gen modificat va ser inocular al 12% d’una població de 600 mosquits, i així van aconseguir femelles que, les femelles infèrtils ponguin menys ous; mentre la descendència de les femelles encara fèrtils i els mascles portadors transmetin el gen que no permet que les femelles piquin a les noves generacions.
S’ha fet servir una tècnica genètica anomenada "impuls genètic", que provoca que tots els descendents d’un mosquit modificat heretin el gen, i no només la meitat -com seria segons les lleis mendelianes. Aquesta tècnica és clau per a què un gen s’estengui molt ràpidament per la població afectada, i que en poques generacions arribi a afectar tota la població.
El gen que regula el desenvolupament sexual en els mosquits és comú en els insectes, per tant es podria pensar en aplicar-la a altres espècies de mosquits transmissores de malalties parasitàries. Potser l’alliberament de poblacions de mosquits afectats no garanteix la desaparició dels mosquits que fan de vehicle, però sembla una esperança prometedora per controlar les poblacions de mosquits de manera biològica.
Ara bé, llançar al camp mosquits amb una modificació genètica, i més si pot transmetre d’aquesta forma tan exponencial per l’"impuls genètic", pot ser potencialment perillós perquè pot comportar riscos que ara no podem preveure. Cal per tant una feina científica i diplomàtica d’àmbit continental, ja que un cop alliberat el mosquit modificat no quedarà confinat a un sol país.