Debat de política general

Torra torna a fixar terminis per tenir un horitzó de legislatura

El president de la Generalitat situa el novembre com a data límit per negociar el referèndum, un marc que la Moncloa rebutja i que no havia estat pactat amb ERC i el PDECat

per Roger Tugas / Oriol March , Parlament de Catalunya, 2 d'octubre de 2018 a les 22:50 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, durant el discurs al debat de política general | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si en alguna cosa hi havia consens des de la tardor passada, amb conseqüències tan rellevants com la presó i l'exili, és que els terminis s'havien acabat. Que la legislatura anterior, culminada amb el referèndum i la declaració de la independència, havia tingut un final abrupte precisament perquè l'independentisme s'havia encotillat amb un calendari exigent, fruit també de la negativa de l'Estat a negociar qualsevol solució que passés per les urnes.

Aquesta voluntat de nofixar terminis, en tot cas, ha arribat aquest dimarts a la seva fi. L'artífex ha estat el president de la Generalitat, Quim Torra, que, en l'obertura del debat de política general, n'ha situat un parell: el novembre com a data límit per negociar un referèndum amb l'Estat, i les condemnes del Tribunal Suprem contra la cúpula del procés com a "punt d'inflexió i de no retorn" de la legislatura.


El primer moviment ha tingut conseqüències immediates. La Moncloa, segons ha solemnitzat la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, no té intenció d'atendre cap ultimàtum i ha reiterat que no hi ha cap mena d'oportunitat de parlar sobre una consulta vinculant. Torra ha volgut deixar clar que, si el novembre Pedro Sánchez no posa sobre la taula una oferta que reconegui el dret a l'autodeterminació, l'independentisme el farà caure al Congrés dels Diputats, on disposa d'una majoria dèbil i difícil de gestionar. "El marge del president Sánchez s'ha acabat, cal que prengui compromisos concrets i valents", ha indicat el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), que no va tractar amb el PDECat ni amb ERC els detalls de l'ultimàtum.

No pactat amb PDECat i ERC


Així ho confirmen a NacióDigital fonts de totes dues formacions. "Posar terminis com aquest pot ser un mal negoci", assegura un alt dirigent de la formació nacionalista. Des del grup parlamentari de Madrid, diverses veus consultades indiquen que no se'ls ha informat i que, "com a molt", la informació la tenia Míriam Nogueras, nova responsable de l'acció política al Congrés dels Diputats i propera a Carles Puigdemont.

Per la banda republicana, s'especifica que Torra havia tractat directament amb el vicepresident Pere Aragonès la necessitat de collar Sánchez en l'obertura del debat de política general, però sense cap referència al novembre com a data límit: "Les línies generals del discurs estaven compartides, però no la concreció". De fet, ERC s'ha esforçat les darreres setmanes per defensar una estratègia sense terminis i reclamant paciència per culminar el procés. Sergi Sabrià, president del grup parlamentari, ha apuntat que les decisions sobre Madrid en relació al seu partit corresponen als nou diputats que comanden Gabriel Rufián i Joan Tardà al Congrés, per bé que no s'ha desmarcat de la idea general d'apujar el to al president espanyol

 
L'ultimàtum de Torra a Sánchez, en tot cas, arriba just l'endemà de la fallida commemoració del referèndum de l'1-O. El president va encoratjar les accions dels comitès de defensa de la República (CDR) -"pressioneu, i feu bé de pressionar"-, però al vespre es va trobar amb crits a favor de la seva dimissió en la concentració davant del Parlament, que, a banda, va acabar amb aldarulls. "No hem vingut aquí a fer autonomisme", ha volgut deixar clar el dirigent de JxCat en un missatge dirigit als manifestants i també a tots aquells que, com la mateixa exconsellera Clara Ponsatí o la CUP, en els últims dies han multiplicat les crítiques sobre la manca d'estratègia per fer efectiva la República.

L'ANC també és molt crítica amb el rumb del Govern i fins i tot viu tensions internes per la intenció d'un sector de posar un ultimàtum, en aquest cas a Torra, per implementar la República o convocar eleccions. Per contra, l'anunci de la data del novembre per negociar l'autodeterminació ha estat un torpede contra els intents de sumar els comuns al procés sobiranista, un dels objectius que abandera sobretot ERC. En plena convulsió interna entre un sector més sobiranista i un de més proper a Ada Colau ICV, l'anunci del president català ha farcit d'arguments el segon. Ho ha fet explícit el líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, proper a les tesis més defensores del dret a l'autodeterminació, però que veu el mes vinent com un horitzó límit massa proper i irreal.

Horitzó de legislatura

Si bé el novembre és el mes clau per veure què passa al Congrés quan expiri el termini plantejat per Torra, el "punt de no retorn" de la legislatura serà més tard, cap al juny, quan el Suprem emeti les sentències contra la cúpula del procés. "Si l'estat espanyol condemna els presos polítics estarà legitimant davant del món el dret de Catalunya a l'autodeterminació, a esdevenir un estat. Sobre la sentència dels presos construirem la nostra causa justa", ha recalcat el dirigent de JxCat. Aquesta expressió, la de la "causa justa", apareix sovint entre alguns dels ideòlegs de la formació, entre els quals Josep Costa, vicepresident del Parlament.

Aquest missatge, que encoratja de nou la via unilateral en cas de condemnes als represaliats, contrasta amb les crides a la mediació internacional per aixoplugar un referèndum que han fet tant Puidgemont com ERC en els últims temps, i que també han quedat consignades en el discurs de Torra. "Hem ofert i oferirem sempre negociació a l'Estat i a la comunitat internacional", ha volgut ressaltat el president, que també ha anunciat que la Generalitat es personarà com a acusació popular en totes les causes de persecució a l'independentisme. Les instruccions les va donar dilluns, en la reunió de Govern celebrada a Sant Julià de Ramis.

Els ultimàtums i la crida a desobeir la sentència del Suprem contrasten amb la voluntat reiterada d'oferir una negociació a l'Estat i una mediació a la comunitat internacional

La gran pregunta sobre l'horitzó de la legislatura, en tot cas, és en quina data se celebraran les noves eleccions catalanes. El més probable és que es converteixin en la resposta a les sentències condemnatòries, les quals "no seran acceptades", segons ha ressaltat Torra. Diversos alts responsables consultats per NacióDigital asseguren que en aquests moments el Govern es troba "dèbil" per una sèrie de factors -l'excepcionalitat, els fets dels últims dies, les crítiques de sectors de l'independentisme- que provocaran que la legislatura no duri els quatre anys previstos en el pla de Govern. Tampoc ajuda, per ara, la relació entre JxCat i ERC.

Més polèmica pels diputats

Malgrat tot, les diferències estratègiques i la nova estratègia republicana no són l'únic maldecap per als dirigents de les dues formacions i, de fet, no caldrà esperar al novembre possiblement per viure un nou xoc. I és que, malgrat que, durant la sessió del matí, el Parlament havia validat sense massa dificultats la qüestió de la suspensió dels diputats processats, aquest conflicte que ha enfrontat els dos grans grups independentistes pot tornar a emergir aquest mateix dijous, a l'hora de votar les resolucions del debat de política general.

La imaginativa fórmula que unia les voluntats de JxCat i ERC passava per un dictamen en què es refusava la suspensió dels parlamentaris presos i exiliats dictada per Pablo Llarena -de forma sobretot simbòlica-, però, en canvi, se n'acceptava de facto la seva substitució. Fonts republicanes afirmen que, després de diverses llargues cimeres a Lledoners o a la Casa dels Canonges, l'acord va culminar amb què les substitucions se segellarien amb un document en què es fixés quins diputats exerceixen els drets polítics d'aquells que no poden assistir al ple.

Fonts d'ERC afirmen que l'acord amb JxCat incloïa que els dos grups designarien quins diputats substituirien els diputats processats, però el grup de Puigdemont no vol registrar-ho

ERC ja ha fet aquest tràmit i Sergi Sabrià votarà per Oriol Junqueras i Raül Romeva. El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, però, ha anunciat en roda de premsa que no designarien cap substitut, atès que, com el Parlament ha votat en contra de la suspensió, el seu grup entén que la situació passa a ser l'anterior a la resolució del Suprem, amb les delegacions ja anteriorment anunciades des de fa mesos. La qüestió de si tornaran a cobrar el sou, però, queda a l'aire i ho ha situat com una decisió "personal" de cada diputat de sol·licitar-ho o no. Dirigents d'ERC, però, no amagaven el seu enuig. Què farà el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, quan dijous JxCat vulgui exercir el vot dels seus represaliats sense haver-ne designat substitut?
 

Discurs de Quim Torra en el debat de política general by naciodigital on Scribd

ss

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació