L'ultimàtum de Torra a Sánchez està dissenyat per permetre-li guanyar temps i posar en problemes el president espanyol, al qual va acabar acceptant investir però de qui n'esperava molt més. La Moncloa el va desactivar ràpidament, cosa que ja havia anticipat Miquel Iceta. Per al PSOE anar a eleccions per culpa "dels independentistes" tampoc és una mala opció, perquè deixa el PP i Cs sense l'argument del president captiu.
L'ultimàtum de Torra, que va intentar recuperar crèdit entre els sectors més independentistes més decebuts tornant als terminis, deixa sense marge a ERC i al PDECat. Els dos partits del Govern no poden desautoritzar públicament el president però ja han acabat (si és que havien començat) de negociar els pressupostos al Congrés. No poden desairar-lo i tampoc tenen arguments de pes per fer-ho perquè l'actitud del govern espanyol ha estat molt poc generosa amb els partits independentistes que el van investir per fer fora Rajoy. No només no s'ha dialogat sobre el que més uneix als catalans (el dret a decidir). La Fiscalia no s'ha mogut pels presos i la Moncloa ni tan sols ha ordenat a l'advocat de l'Estat que retiri l'acusació de rebel·lió.
L'ultimàtum serà un pas més per constatar com de difícil serà, en l'actual context, pactar un referèndum amb l'Estat. La via acordada haurà d'esperar o s'haurà d'optar per la unilateral, que demana més unitat, més força i més determinació que el 27-O. En tot cas, l'unionisme aprofitarà l'avinentesa per presentar el referèndum com un impossible malgrat que s'ha fet en molts països i el govern central reconeix el conflicte polític català.
Per recuperar el que va donar de si el debat de política general, que seguirà avui a les nou del matí amb la intervenció de la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, us deixo dues peces: la crònica d'Oriol March i Roger Tugas i la particular visió de Sara González amb les fotos de Josep Maria Montaner. Per cert, sé que és un assumpte que cansa, però encara segueix sense resoldre's la suspensió dels diputats. Un altre element afegit a les tensions entre JxCat i ERC.
Vist i llegit
Un dels motius de Manuel Valls per aterrar a Barcelona com a cap de llista de Ciutadans és la seva actual parella, Susana Gallardo, hereva dels Laboratoris Almirall. L'empresària és una espanyolista radical que no amaga les seves idees. Recentment ha estat escollida consellera de l'empresa de pàrquings Saba, cosa que ha provocat queixes dels petits accionistes. Ho explicava Àlex Font en aquesta informació a l'Ara.
El passadís
Junts pel Sí, la coalició formada per CDC, ERC i independents, va tenir una vida curta però intensa. Va estar plena de tensions i no va aconseguir l'objectiu fixat de convertir Catalunya en una república, però també va servir per enfortir algunes relacions personals. Si no hi ha sorpreses de darrera hora que obliguin a canviar el calendari, molts dels que en van ser diputats es trobaran el 9 d'octubre a la presó de Mas d'Enric, al Catllar, on hi ha empresonada Carme Forcadell per fer-li un homenatge. L'expresidenta del Parlament era la número dos de la llista que va encapçalar Raül Romeva. Segur que ella, que no comparteix espais amb altres preses polítiques, ho agrairà.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2017, fa just un any, es va celebrar una gran aturada de país com a resposta a la brutalitat policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. La majoria de vies de comunicació van quedar tallades i la indústria, els serveis i l'administració van parar com no ho havien fet des de la gran vaga general del 14-D de 1988. CCOO i UGT van evitar donar suport a la vaga, que van convocar la Intersindical-CSC i la CGT entre d'altres. L'havien convocada ja el 20 de setembre després de l'atac a les institucions catalanes i l'1 d'octubre al vespre s'hi van sumar les entitats sobiranistes i el bloc republicà donant-li una gran transversalitat que va anar més enllà dels marges de l'independentisme. Les manifestacions arreu del territori van ser massives per mostrar l'enuig amb la situació política, que va acabar de reblar el cap de l'Estat, Felip VI, en un discurs televisat al vespre en un to duríssim amb l'independentisme. Aquí podeu recuperar la informació de TV3.
L'aniversari
El 3 d'octubre de l'any 1918, avui faria 100 anys, va néixer a Berga el guerriller antifranquista Marcel·lí Massana, conegut com a Panxo. De fet, els independentistes de la ciutat li han dedicat un casal, el Casal Panxo. Massana era d'ideologia llibertària i militava a la CNT. Va fer la guerra a l'exèrcit republicà amb el grau de tinent. Acabada la guerra el van empresonar fins el 1942 i el 1944 va tornar a Catalunya per integrar-se als maquis. Hi va posar la banya fins el 1951, quan va tornar a França. Allà va morir el 1981. El conjunt berguedà Brams li va dedicar aquesta cançó, on recorda algunes de les accions que va fer el guerriller.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi