Debat de política general

Torra fa autocrítica pels aldarulls de l'1-O: «El camí de la independència no és aquest»

El president de la Generalitat, en l'obertura del debat de política general, avança que el conseller d'Interior, Miquel Buch, compareixerà al Parlament per donar explicacions

per Roger Tugas / Oriol March , Parlament de Catalunya, 2 d'octubre de 2018 a les 16:50 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, durant el discurs al debat de política general | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat l'encarregat d'obrir aquest dimarts a la tarda el primer debat de política general des que és al càrrec. Ho ha fet amb un discurs marcta pels aldarulls que van protagonitzar ahir al vespre els actes d'homenatge al primer aniversari del referèndum, que segons ell "no són representatius" de com és l'independentisme i de com s'ha mobilitzat fins ara. "El camí de la independència no és aquest", ha recalcat el president, que ahir va abandonar el Parlament visiblement molest.

Torra ha arrencat analitzant els fets dels últims dies, marcats per la commemoració de l'1-O, una "gran victòria de la democràcia". "La democràcia va aconseguir vèncer la violència, la intimidació i la por", ha recordat el president de la Generalitat, que ha indicat que la ciutadania es va "empoderar". "Vam viure un esclat de la intel·ligència col·lectiva, l'autoorganització i la fraternitat", ha recalcat. Els "fets aïllats" que no són "representatius" obliguen a fer "autocrítica". "El camí de la independència no és aquest. No tenim res a amagar. La mobilització ha de ser sempre no violenta, radicalment no violenta", ha destacat el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), ahir visiblement afectat.


El president ha demanat "més responsabilitat i més autocrítica a tothom, el Govern els primers". El conseller d'Interior, Miquel Buch, compareixerà a petició pròpia al Parlament per explicar els fets dels últims dies, marcats per l'actuació dels Mossos. Torra ha admès que "part de la ciutadania" no entén l'acció política. "Cal que parlem més clar", ha ressaltat el dirigent independentista, que ha demanat "unitat" i "deixar-se de mirar de reüll". "Jo vull que guanyem. Amb tot, la paciència dels catalans no és infinita. El marge del president Pedro Sánchez s'ha acabat", ha ressaltat Torra, molest amb el líder del PSOE.

"Li vull recordar que qui posa en risc la convivència és ell. Prou! cal que prengui compromisos concrets i valents. Prou d'amenaces, prou de vaguetats. Ara cal que es prenguin decisions i es facin propostes concretes", ha apuntat el president de la Generalitat, que aquest mateix dimarts li enviarà una carta per reunir-se el més aviat possible. En tot cas, però, si no hi ha proposta que reconegui l'autodeterminació, l'independentisme no podrà donar estabilitat a Sánchez al Congrés dels Diputats, on té una majoria molt dèbil.


La CUP condemna l'actuació dels Mossos

Just després del discurs de Torra, la diputada de la CUP Maria Sirvent ha criticat molt durament l'actuació dels Mossos d'Esquadra, la qual ha qualificat d'"absolutament condemnable", ja que, segons afirma, "no es veia un assalt organitzat al Parlament, sinó que hi havia una gent que demostrava el seu descontentament davant del Parlament, però no hi havia cap organització amb la consigna de prendre'l". Per això, afirma que "l'actuació policial es podia haver fet de moltes maneres", però el que es va fer va ser negar el "dret a la dissidència i la protesta política".


La diputada anticapitalista ha lamentat que va haver de "ser el moviment popular qui va haver de frenar aquesta incitació a l'odi" de la manifestació ultra de suport a la repressió dels cossos policials estatals, però llavors van rebre "càrregues desproporcionades dels Mossos". "El moviment popular independentista defensa el dret a l'autodeterminació des d'una visió transformadora, que sigui una clau que obri tots els panys, que permeti exercir altres drets", ha reivindicat, un fet que equipara a "l'esperit de l'1-O".

Repressió sense el 155

Sirvent ha asseverat també que "el dret a l'autodeterminació no es negocia, s'exerceix" i, davant dels intents de fer-ho, pateixen una "repressió desfermada per part dels Mossos a les ordres del Departament d'Interior, sense el 155, per apagar les veus crítiques, la dissidència política, el dret a la protesta davant un context absolutament excepcional en què els drets essencials són negats". Per contra, reclama al Govern que escolti els manifestants, ja que "és clar que hi ha un descontentament popular i generalitzat", i denuncia que, mentre l'executiu es manté en "la dilació i el processisme".

Preguntada per les actuacions dels manifestants, ha insistit que "no hi ha violència, hi ha una societat que el que vol és garantir drets democràtics contra una deriva absolutament autoritària contra una societat que es mobilitza de manera activa i no violenta que busca viure en un entorn on siguin garantits els drets més essencials". La diputada de la CUP ha tornat a reclamar la dimissió de Buch, més enllà de compaarèixer, i que es posi fi a la impunitat del feixisme al carrer.

Presos, exiliats i judicialització

Torra ha recordat l'existència de presos polítics i d'exiliats, que suposen un símptoma d'excepcionalitat que amara tota la legislatura. "La ciutadania no permetrà que es malbarati el somni. Treballem per complir la feina, i no ens esperarem eternament. Avancem per fer efectiva la República mentre oferim a l'Estat una oportunitat per reenganxar-se a la causa de la democràcia. Els oferim allunyar-se de la unilateralitat, als del tripartit del 155. Nosaltres avancem sense més espera", ha assenyalat el president, que ha celebrat que s'hagi aprovat la substitució dels diputats processats pel Tribunal Suprem.

"Ja n'hi ha prou de judicialitzar la política, i de silenciar la veu dels ciutadans d'aquest país", ha considerat Torra, que considera que la majoria parlamentària té un "mandat per implementar", en referència a l'1-O i el 21-D. "El mandat és republicà, es va concretar políticament el 27-O i que es va ratificar a les últimes eleccions, que van deixar una majoria independentista amb candidats empresonats i a l'exili", ha ressaltat el màxim dirigent del país, que ha culpat els aparells de l'Estat d'impedir les investidures de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. "Una indignitat que faria enrojolir els parlaments del món", ha dit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació