Les dues ànimes de l'independentisme emergeixen en una jornada marcada per l'exigència de sectors del moviment al carrer de materialitzar ja la República
Llaç groc en un cartell durant una mobilització dels CDR a Barcelona
|
Adrià Costa
L'1-O del 2017 va estar marcat per la violència policial però també pel triomf col·lectiu de l'independentisme d'haver defensat pacíficament les urnes. 365 dies després, l'aniversari del referèndum es tanca amb escenes de conflicte entre manifestants i Mossos, i peticions de dimissió del president de la Generalitat, Quim Torra, i també del president del Parlament, Roger Torrent, per no haver implementat la República. La retòrica del Govern -que demanava una mobilització permanent- ha acabat superada per una part del moviment al carrer, que exigeix fets immediats en la línia de la desobediència i la unilateralitat.
Estar al capdavant de la Generalitat és, un any després de l'1-O, un exercici que obliga a desplegar les millors virtuts de l'equilibrisme polític. Torra, ferm partidari de la República i poc dubtós de tenir temptacions per fer marxa enrere, ha arribat a Palau en el moment més complex de les últimes dècades, i així ho ha constatat en el primer aniversari del referèndum.
L'acte institucional celebrat davant del pavelló de Sant Julià de Ramis n'és l'exemple clar: ha animat la feina dels comitès de defensa de la República (CDR) -"feu bé d'apretar"- que, just darrere seu, ensenyaven una pancarta amb el lema "El poble mana, el Govern obeeix". Poca estona després, davant de l'ajuntament del municipi gironí, una desena de ciutadans congregats l'instava a acabar amb l'autonomisme just quan es dirigida a fer una declaració institucional. Les dues ànimes de l'independentisme han aflorat avui amb força en un moment en què a Madrid tant PP com Cs redoblen la pressió per un nou 155.
El comandament institucional versus la pressió del carrer
D'una banda hi ha el flanc institucional, que ha de combinar el mandat de les eleccions del 21 de desembre i la petició de "mobilització permanent" amb la nova etapa de diàleg amb Madrid, i el carrer, que apuja el llistó. Les accions coordinades dels CDR, que s'han mobilitzat contra el poder econòmic a Barcelona i han tallat vies de comunicació, han fet rememorar les imatges del 3 d'octubre i del 8 de novembre de l'any passat, quan es van promoure aturades de país en un clima més agitat que el d'enguany. Aquesta vegada, però, s'ha fet un pas més. La tensió entre aquestes dues ànimes ha esclatat ben entrada la nit, quan centenars de manifestants partidaris de la desobediència han intentat un assalt al Parlament mentre d'altres feien augmentar la tensió a les portes de la Prefectura General de la Policia Nacional.
A les mobilitzacions d'aquest dilluns se sumen els fets de dissabte, quan hi va haver tensió per la coincidència de la manifestació del sindicat Jusapol i de l'independentisme, que va derivar en càrregues dels Mossos contra aquests últims. Un acció que ha generat peticions de dimissió contra el conseller d'Interior, Miquel Buch, que s'han escoltat també a Sant Julià de Ramis. Però també crítiques des del PP: Pablo Casado ja s'ha afanyat a demanar la il·legalització del PDECat, ERC i la CUP si "justifiquen" la presumpta violència dels CDR.
Malgrat que una part de l'independentisme insisteix que cal desplegar ja el mandat de l'1-O -aquí s'hi engloben els comitès, la CUP i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que exigeix desobeir la suspensió dels diputats processats-, el discurs majoritari dins del Govern format per Junts per Catalunya (JxCat) i ERC es basa en la defensa del referèndum pactat. Es parla obertament de crear les condicions per un "nou 1-O" i es fan apel·lacions a la "intel·ligència col·lectiva", i en ocasions la consulta de l'any passat es redueix a una "llavor", i no se li atorga el caràcter vinculant que li conferia la llei aprovada l'any passat al Parlament. La unitat estratègica de l'independentisme es va esberlar en el període que va del primer d'octubre de l'any passat fins a la investidura de Torra, i encara se'n pateixen les conseqüències.
Entre el referèndum i Sánchez
El president, com deixa clar en cada intervenció, no ha arribat al càrrec per fer política autonòmica, però encara no ha materialitzat un pla per desplegar la República. Torra sosté que, en cas de no poder complir amb el mandat del referèndum -avui s'hi ha tornat a comprometre- deixaria el càrrec, perquè va ser escollit amb un objectiu concret. "Però des de Palau és complicat fer el que es defensava en campanya", resumeix un alt dirigent del grup parlamentari de JxCat, del qual el dirigent independentista era un membre respectat mentre va durar la incertesa sobre la investidura. El president, defensor de tornar a escollir de nou Carles Puigdemont com a màxim dirigent del país si les circumstàncies judicials i polítiques ho permeten, ha de gestionar un període incert sense trair els resultat del 21-D.
Puigdemont fa una crida a mantenir la posició i aposta per crear "espais" de diàleg amb Pedro Sánchez malgrat la manca de resultats immediats
Si bé fa un any bona part de l'independentisme -així va quedar acreditat en els dies claus de l'octubre, quan Puigdemont va descartar anar a noves eleccions per la manca de garanties sobre la marxa enrere de Mariano Rajoy amb el 155- va pressionar amb força per proclamar la República en base als guarismes de l'1-O, el centre s'ha tornat a desplaçar ara cap al referèndum pactat. El defensa el president a l'exili i també Torra, que condiciona qualsevol negociació política amb Pedro Sánchez al reconeixement del dret a l'autodeterminació. Puigdemont, atenent els micròfons de RAC1 des de Waterloo, feia una crida aquest dilluns a "mantenir la posició" i considerava "raonable" trobar espais de diàleg amb el líder del PSOE. La mediació europea que reclama, però, segueix més lluny del que voldria.
A mitjans d'octubre, si el calendari es manté, Sánchez es desplaçarà a Barcelona per reunir-se amb Torra. El president sosté que no negociarà sobre els presos polítics perquè així li ho han demanat des de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, però els partits que donen suport al Govern amb representació al Congrés dels Diputats -PDECat i ERC- insisteixen que sense un canvi en el posicionament de la Fiscalia General de l'Estat sobre el delicte de rebel·lió no hi ha entesa possible sobre els pressupostos del PSOE. De moment, Torra descarta del tot un intercanvi entre el Congrés i el Parlament segons el qual l'independentisme fa costat als comptes de Sánchez i el PSC valida els de l'executiu. El marge negociador és escàs.
Noves eleccions?
L'horitzó de la legislatura està en mans de què passi amb la sentència contra la cúpula del procés després del judici al Tribunal Suprem. Tot indica que les declaracions arrencaran a principis de gener, i la sentència es preveu per després de les municipals, cap al mes de juny. La versió més estesa entre els encausats és que la condemna serà "dura" i que, per tant, cal afrontar el judici de manera política. "No anirem a defensar-nos de ser, sinó a acusar l'Estat", proclama Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, des de la presó de Lledoners. L'especulació que genera més remor sobre què fer quan arribi la sentència és la convocatòria electoral, per bé que Torra la té descartada i aspira a governar amb certa normalitat.
Torra reclama "determinar-se com l'1-O" quan arribi la sentència contra la cúpula del procés, que serà jutjada a partir del gener al Tribunal Suprem
Aquesta normalitat no serà completa, però, mentre hi hagi presos i exiliats. Així ho ha volgut deixar clar en una declaració institucional davant de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis en la qual ha traçat una situació política de "gravetat absoluta". "Aquest Govern reitera el seu compromís amb el mandat democràtic del primer d'octubre i el suport absolut a tots els represaliats per haver defensat el principi democràtic fonamental de l’autodeterminació. És un camí que mantindrem sempre per respecte als fets ocorreguts ara fa un any, per voluntat de servei a tota la ciutadania del país i perquè la democràcia i la llibertat sempre seran la bandera de Catalunya", ha resumit. Per aconseguir-ho, però, té el repte de combinar les dues ànimes de l'independentisme, més evidents que mai en l'aniversari de l'1-O.
