01
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
02
d'octubre
a les
7:10h
La coordinació entre cossos policials l'1 d'octubre, durant la jornada del referèndum, no va ser l'esperada. La Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP) van denunciar una "actitud passiva" i "observadora" dels agents dels Mossos d'Esquadra, mentre que aquests van assegurar que s'havien trencat els acords d'actuació presos prèviament. Tal com consta en diligències policials incloses al sumari, al qual ha tingut accés NacióDigital, els Mossos lamentaven que els agents espanyols haguessin actuat unilateralment.
Així ho manifesta el major Josep Lluís Trapero en una diligència remesa directament a la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), María Eugenia Alegret. En aquesta -que s'aporta com a prova al Tribunal Suprem en el judici contra els líders independentistes-, qui va ser el cap de la prefectura fa constar els resultats de la reunió de coordinació entre tots els cossos policials, que es va celebrar el dia 2 d'octubre a la delegació del govern espanyol, i assegura que, d'entre les 104 actuacions portades a terme en centres de votació -49 per part de la policia espanyola i 55 a mans de la Guàrdia Civil- se'n van realitzar 19 sense avís previ als Mossos d'Esquadra.
"Abans de la petició de suport al cos de Mossos d'Esquadra a les 9.11 hores, via correu electrònic del cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial del CME (...) es van iniciar, com a mínim, 19 actuacions de GC i CNP a centres de votació, sense que s'efectués una comunicació prèvia al CME", retreu Trapero en l'escrit remès a la jutgessa. Els responsables dels Mossos van tenir coneixement d'aquestes actuacions a través de les trucades al 112, la sala regional de comandament i els missatges dels agents que estaven al lloc a través de l'emissora.
Concretament, precisa Trapero, als col·legis on es van produir intervencions van ser l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca a primera hora del matí, el centre de votació Ramon Llull de Barcelona, el centre cívic de Soses de Lleida, l'Escola Prosperitat de Nou Barris, el CEIP Tibidabo de Barcelona, l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, l'Institut Miquel Taradell de Barcelona, el Centre Cultural Municipal Lo Casino d'Alcarràs, la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de Lleida, l'Escola Mediterrània de Barcelona, el CAP de Capont de Lleida, el casal d'avis Sarral, el casal de Puigpelat, l'Escola Infant Jesús de Barcelona, el pavelló esportiu de Sant Julià de Ramis, el centre d'entitats locals d'Artesa de Segre, l'Escola Nostra Llar de Sabadell, el CEIP Bruguera, i el centre cívic Camp Clar de Tarragona. En tots aquests llocs, apunta el major dels Mossos, tant el CNP com la Guàrdia Civil abandonaven el lloc "un cop feta la intervenció".
Denúncies i ferits
En aquest mateix informe, els Mossos fan constar que, fins el 6 d'octubre, es van realitzar un total de 577 denúncies per danys i lesions "amb ocasió d'intervencions del Cos Nacional de Policia o de la Guàrdia Civil en 79 centres de votació d'arreu de Catalunya durant la jornada de l'1-O". Pràcticament totes les denúncies van anar acompanyades dels corresponents informes mèdics, destaca.
Així mateix, i fins el dia 2 d'octubre, els Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 893 persones ferides, algunes de les quals van ser traslladades a Centres d'Assistència Primària (CAP) i hospitals.
Criteris d'actuació definits i establerts en les reunions
Trapero també defensa que els Mossos d'Esquadra van desenvolupar el dispositiu policial "ajustant-se als criteris que s'havien definit i preestablert en les reunions de coordinació celebrades els dies 28, 29 i 30 de setembre", malgrat que posteriorment això es posarà en entredit per part de la Fiscalia. També diversos informes policials de la Guàrdia Civil i el CNP apunten a un entramat del Govern, els CDR i els Mossos, tal com va informar NacióDigital en una altra extracció del sumari de l'1-O.
Així mateix, assegura, el cos policial català va informar durant tota la jornada de l'actuació policial que s'estava portant a terme, a través de l'aplicació informàtica "Gestor de Eventos", on van comunicar unes 3.900 incidències. L'aplicació, però, lamenta Trapero, "no va resultar eficient", ja que les dades bolcades pels agents només eren visibles a la seu de la Secretaria d'Estat de Seguretat de Madrid, sense que els dispositius del CNP i la Guàrdia Civil que estaven al territori hi tinguessin accés.
Segons critica Trapero, tampoc es van celebrar les quatre reunions de coordinació previstes per l'1-O "malgrat que el representant dels Mossos es va personar a la primera d'aquestes on va ser informat que es deixaven sense efecte les restants".
Així ho manifesta el major Josep Lluís Trapero en una diligència remesa directament a la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), María Eugenia Alegret. En aquesta -que s'aporta com a prova al Tribunal Suprem en el judici contra els líders independentistes-, qui va ser el cap de la prefectura fa constar els resultats de la reunió de coordinació entre tots els cossos policials, que es va celebrar el dia 2 d'octubre a la delegació del govern espanyol, i assegura que, d'entre les 104 actuacions portades a terme en centres de votació -49 per part de la policia espanyola i 55 a mans de la Guàrdia Civil- se'n van realitzar 19 sense avís previ als Mossos d'Esquadra.
"Abans de la petició de suport al cos de Mossos d'Esquadra a les 9.11 hores, via correu electrònic del cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial del CME (...) es van iniciar, com a mínim, 19 actuacions de GC i CNP a centres de votació, sense que s'efectués una comunicació prèvia al CME", retreu Trapero en l'escrit remès a la jutgessa. Els responsables dels Mossos van tenir coneixement d'aquestes actuacions a través de les trucades al 112, la sala regional de comandament i els missatges dels agents que estaven al lloc a través de l'emissora.
Concretament, precisa Trapero, als col·legis on es van produir intervencions van ser l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca a primera hora del matí, el centre de votació Ramon Llull de Barcelona, el centre cívic de Soses de Lleida, l'Escola Prosperitat de Nou Barris, el CEIP Tibidabo de Barcelona, l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, l'Institut Miquel Taradell de Barcelona, el Centre Cultural Municipal Lo Casino d'Alcarràs, la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de Lleida, l'Escola Mediterrània de Barcelona, el CAP de Capont de Lleida, el casal d'avis Sarral, el casal de Puigpelat, l'Escola Infant Jesús de Barcelona, el pavelló esportiu de Sant Julià de Ramis, el centre d'entitats locals d'Artesa de Segre, l'Escola Nostra Llar de Sabadell, el CEIP Bruguera, i el centre cívic Camp Clar de Tarragona. En tots aquests llocs, apunta el major dels Mossos, tant el CNP com la Guàrdia Civil abandonaven el lloc "un cop feta la intervenció".
Denúncies i ferits
En aquest mateix informe, els Mossos fan constar que, fins el 6 d'octubre, es van realitzar un total de 577 denúncies per danys i lesions "amb ocasió d'intervencions del Cos Nacional de Policia o de la Guàrdia Civil en 79 centres de votació d'arreu de Catalunya durant la jornada de l'1-O". Pràcticament totes les denúncies van anar acompanyades dels corresponents informes mèdics, destaca.
Així mateix, i fins el dia 2 d'octubre, els Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 893 persones ferides, algunes de les quals van ser traslladades a Centres d'Assistència Primària (CAP) i hospitals.
Criteris d'actuació definits i establerts en les reunions
Trapero també defensa que els Mossos d'Esquadra van desenvolupar el dispositiu policial "ajustant-se als criteris que s'havien definit i preestablert en les reunions de coordinació celebrades els dies 28, 29 i 30 de setembre", malgrat que posteriorment això es posarà en entredit per part de la Fiscalia. També diversos informes policials de la Guàrdia Civil i el CNP apunten a un entramat del Govern, els CDR i els Mossos, tal com va informar NacióDigital en una altra extracció del sumari de l'1-O.
Així mateix, assegura, el cos policial català va informar durant tota la jornada de l'actuació policial que s'estava portant a terme, a través de l'aplicació informàtica "Gestor de Eventos", on van comunicar unes 3.900 incidències. L'aplicació, però, lamenta Trapero, "no va resultar eficient", ja que les dades bolcades pels agents només eren visibles a la seu de la Secretaria d'Estat de Seguretat de Madrid, sense que els dispositius del CNP i la Guàrdia Civil que estaven al territori hi tinguessin accés.
Segons critica Trapero, tampoc es van celebrar les quatre reunions de coordinació previstes per l'1-O "malgrat que el representant dels Mossos es va personar a la primera d'aquestes on va ser informat que es deixaven sense efecte les restants".