02
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
7:19h
Un 15-M policial? Una plataforma sindical més reivindicativa? El "braç armat de Ciutadans", com els ha definit el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall? La plataforma Jusapol (Justícia Salarial Policial), que va convocar la manifestació de dissabte a Barcelona en homenatge a l'actuació policial l'1-O, ha esdevingut un nou factor polític i no es pot desvincular de l'estratègia de Ciutadans per esdevenir la gran referència de la dreta espanyola en tots els àmbits enfront un PP en hores baixes. I en tots els terrenys en què el Partit Popular i el taronja competeixen en tensió, el front policial no es pot negligir. Els vincles entre Cs i Jusapol no són un secret per a ningú i la plataforma està jugant un paper important en l'estratègia d'Albert Rivera.
De la plataforma policial encara se'n saben poques coses. En el que tothom està d'acord és que són molt hàbils en comunicació, un tret que també comparteixen amb Ciutadans. La plataforma ha prioritzat l'activisme a les xarxes i, segons fonts coneixedores de l'entitat, disposen de 400 usuaris actius a xarxes, el que permet estendre amb rapidesa els seus missatges. Tenen ja més de 48.000 seguidors a Twitter.
De Palència a Barcelona
Nascut entre un grup de policies de Palència a començaments del 2017, Jusapol ha emergit com una plataforma reivindicativa amb dos braços sindicals, Jupol (Justícia Policial) i Jucil (Justícia per a la Guàrdia Civil) a la Benemèrita. Però no es pot entendre el seu ressò sense el procés. A l'escalf de la ira creixent en sectors de l'espanyolisme més dur, Jusapol ha construït un discurs sindicalista que no amaga un component ideològic d'espanyolisme radical.
No és casualitat que la seva primera gran acció es va produir el 6 d'octubre del 2017, quan va protagonitzar una protesta al carrer de Génova davant de la seu del PP. La vindicació era l'equiparació salarial amb "els cossos autonòmics", però la reclamació es nodria del clima de l'"¡A por ellos!" i la tensió que es vivia en sectors dels cossos de seguretat després de l'1-O, i de la campanya desfermada contra els Mossos des dels cercles polítics i mediàtics madrilenys.
Una manifestació-míting frustrada
El component més partidista de Jusapol es va delatar durant la campanya electoral per les eleccions catalanes del 21-D, convocades per l'executiu de Mariano Rajoy. Jusapol va voler convocar una manifestació per l'equiparació salarial a Barcelona per al 15 de desembre. Però la proposta va trobar resistències en la majoria de sindicats de les forces de seguretat, que van considerar que un acte així a pocs dies d'anar a les urnes tindria un component electoralista.
Finalment, la manifestació per l'equiparació salarial es va fer el 20 de gener. I, de fet, va servir per mostrar el que ja se sabia, les bones relacions entre la plataforma policial i el partit taronja. Albert Rivera i Inés Arrimadas van capitalitzar l'acte i el líder de Cs va fer un discurs al final de la concentració.
Populisme sindical?
El març passat, els principals sindicat policials (SUP, CEP, SPP i FP) van signar un acord amb el ministeri de l'Interior que va suposar un avenç considerable en les condicions laborals dels membres dels cossos de seguretat estatals. L'acord estableix assolir l'equiparació amb les altres policies l'any 2020 i implica un increment salarial de més del 25% en tres anys.
Malgrat això, Jusapol ha dut a terme una campanya molt agressiva contra l'acord, que l'actual govern socialista s'ha compromès a mantenir. Els sindicats majoritaris van voler afegir Jusapol a les converses prèvies a l'acord. Però la plataforma sempre va mantenir un discurs contrari als sindicats, acusant-los d'haver-se deixat "enganyar" i minimitzant els beneficis obtinguts.
Dos noms clau
L'impulsor i cap de Jusapol és Natan Espinosa, un policia de Palència que ha militat anteriorment en diversos sindicats. Però en l'entorn de la plataforma hi ha dos noms clau. Un és l'advocat palentí Luis Antonio Vázquez, que oficia de veritable estratega de l'entitat. Precisament, en les reunions que Jusapol ha mantingut amb altres sindicats policials, Vázquez no només ha estat present sinó que ha dut la veu cantant d'una manera que ha sobtat en els ambients policials.
Un altre nom determinant és el diputat madrileny Miguel Ángel Gutiérrez. No es tracta d'un diputat més. Membre del nucli dur de Rivera al Congrés, és el portaveu de Cs a la comissió d'Interior i ha fet de la seva relació estreta amb Jusapol un dels elements de la seva activitat política. Dissabte, va ser un dels presents a la manifestació que va concloure a la plaça de Catalunya, on va prendre la paraula. Ciutadans creu haver trobat en el món de la Policia i la Guàrdia Civil un bon fil argumental i no pensa deixar perdre l'oportunitat d'enarborar la bandera de les reivindicacions policials. Una protesta salarial que li permet mantenir el focus, alhora, en el seu gran tema: la revolta catalana.
De la plataforma policial encara se'n saben poques coses. En el que tothom està d'acord és que són molt hàbils en comunicació, un tret que també comparteixen amb Ciutadans. La plataforma ha prioritzat l'activisme a les xarxes i, segons fonts coneixedores de l'entitat, disposen de 400 usuaris actius a xarxes, el que permet estendre amb rapidesa els seus missatges. Tenen ja més de 48.000 seguidors a Twitter.
De Palència a Barcelona
Nascut entre un grup de policies de Palència a començaments del 2017, Jusapol ha emergit com una plataforma reivindicativa amb dos braços sindicals, Jupol (Justícia Policial) i Jucil (Justícia per a la Guàrdia Civil) a la Benemèrita. Però no es pot entendre el seu ressò sense el procés. A l'escalf de la ira creixent en sectors de l'espanyolisme més dur, Jusapol ha construït un discurs sindicalista que no amaga un component ideològic d'espanyolisme radical.
No és casualitat que la seva primera gran acció es va produir el 6 d'octubre del 2017, quan va protagonitzar una protesta al carrer de Génova davant de la seu del PP. La vindicació era l'equiparació salarial amb "els cossos autonòmics", però la reclamació es nodria del clima de l'"¡A por ellos!" i la tensió que es vivia en sectors dels cossos de seguretat després de l'1-O, i de la campanya desfermada contra els Mossos des dels cercles polítics i mediàtics madrilenys.
Una manifestació-míting frustrada
El component més partidista de Jusapol es va delatar durant la campanya electoral per les eleccions catalanes del 21-D, convocades per l'executiu de Mariano Rajoy. Jusapol va voler convocar una manifestació per l'equiparació salarial a Barcelona per al 15 de desembre. Però la proposta va trobar resistències en la majoria de sindicats de les forces de seguretat, que van considerar que un acte així a pocs dies d'anar a les urnes tindria un component electoralista.
Finalment, la manifestació per l'equiparació salarial es va fer el 20 de gener. I, de fet, va servir per mostrar el que ja se sabia, les bones relacions entre la plataforma policial i el partit taronja. Albert Rivera i Inés Arrimadas van capitalitzar l'acte i el líder de Cs va fer un discurs al final de la concentració.
Populisme sindical?
El març passat, els principals sindicat policials (SUP, CEP, SPP i FP) van signar un acord amb el ministeri de l'Interior que va suposar un avenç considerable en les condicions laborals dels membres dels cossos de seguretat estatals. L'acord estableix assolir l'equiparació amb les altres policies l'any 2020 i implica un increment salarial de més del 25% en tres anys.
Malgrat això, Jusapol ha dut a terme una campanya molt agressiva contra l'acord, que l'actual govern socialista s'ha compromès a mantenir. Els sindicats majoritaris van voler afegir Jusapol a les converses prèvies a l'acord. Però la plataforma sempre va mantenir un discurs contrari als sindicats, acusant-los d'haver-se deixat "enganyar" i minimitzant els beneficis obtinguts.
Dos noms clau
L'impulsor i cap de Jusapol és Natan Espinosa, un policia de Palència que ha militat anteriorment en diversos sindicats. Però en l'entorn de la plataforma hi ha dos noms clau. Un és l'advocat palentí Luis Antonio Vázquez, que oficia de veritable estratega de l'entitat. Precisament, en les reunions que Jusapol ha mantingut amb altres sindicats policials, Vázquez no només ha estat present sinó que ha dut la veu cantant d'una manera que ha sobtat en els ambients policials.
Un altre nom determinant és el diputat madrileny Miguel Ángel Gutiérrez. No es tracta d'un diputat més. Membre del nucli dur de Rivera al Congrés, és el portaveu de Cs a la comissió d'Interior i ha fet de la seva relació estreta amb Jusapol un dels elements de la seva activitat política. Dissabte, va ser un dels presents a la manifestació que va concloure a la plaça de Catalunya, on va prendre la paraula. Ciutadans creu haver trobat en el món de la Policia i la Guàrdia Civil un bon fil argumental i no pensa deixar perdre l'oportunitat d'enarborar la bandera de les reivindicacions policials. Una protesta salarial que li permet mantenir el focus, alhora, en el seu gran tema: la revolta catalana.