01
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
11:15h
Adam Majó, qui va ser regidor a Manresa del 2007 al 2015 per la CUP, membre del Secretariat Nacional de la formació i conseller comarcal al Bages, serà nomenat aquest dilluns director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat. Segons ha pogut saber NacióDigital, aquest és el nom que ha triat el vicepresident català, Pere Aragonès -de qui en dependrà orgànicament-, per fer-se càrrec d'aquest ens que pretén garantir que els drets civils i polítics es respectin a Catalunya.
Majó exercia fins ara de comissionat del Centre Històric de Manresa, tasca que abandonarà, tal com ja va anunciar, per centrar-se en la nova feina oferta per la Generalitat. L'exregidor va deixar les files de la CUP el novembre passat, després d'un temps de distanciament de la línia política exercida per la formació a nivell nacional.
En una carta feta pública el novembre passat, Majó va reconèixer "incomoditat" i "distància" amb el rol jugat per la CUP en el marc del procés català -sobretot per una dificultat per implicar-s'hi que "ha restat capacitat d'influència i que explica, en part, que hi hagi més presos independentistes de Convergència que de la CUP"-, es desmarcava de la candidatura electoral confeccionada pel 21-D i reconeixia diferències més estratègiques, com en relació a la Unió Europea. Posava així fi a 27 anys de militància a l'esquerra independentista, per bé que, durant aquest període, ja havia protagonitzat alguna polèmica interna, com quan va reconèixer que votaria Oriol Junqueras a les eleccions europees del 2009, malgrat que la CUP propugnava l'abstenció en aquells comicis.
Una reivindicació d'ERC
L'oficina que dirigirà des d'ara va ser una reivindicació d'ERC mentre es negociava la conformació del Govern i ja es va preveure en la composició d'aquest, quan finalment es va constituir. Des de l'inici, se'n va preveure la creació en l'organigrama, depenent de vicepresidència, per bé que fins aquest dilluns no se n'ha nomenat el director.
Una de les dificultats és que el Síndic de Greuges considerava que aquesta figura li podia trepitjar alguna de les seves atribucions. Tot i això, fonts de l'executiu afirmen que l'oficina col·laborarà amb tothom amb competències en aquestes àrees, entre els quals l'ens que dirigeix Rafael Ribó.
Personal propi i oficines territoritalitzades
Així mateix, la nova oficina no ha de comportar un increment notable de la plantilla pública, ja que l'objectiu és que, a més de Majó, només calgui incorporar una a dues persones més. La resta de la feina l'assumiran treballadors públics ja contractats, cosa que implicarà un reordenament intern. L'objectiu del Govern és que l'oficina atengui també la ciutadania a nivell territorial, disposant de bústies o de personal de referències a les dependències ja desplegades a les vegueries.
Aquest nou organisme liderat per Majó s'encarregarà de donar resposta a totes aquelles vulneracions dels drets fonamentals que es denuncien al territori, fent informes, proposant recomanacions i activant els ressorts existents per evitar que aquestes restin impunes. Es perseguiran els atacs als drets civils i polítics, assegura el Govern, vinguin d'on vinguin, per bé que el cert és que és el moviment ultra qui més s'ha activat el darrer any per protagonitzar agressions i atacs contra independentistes. Tot i això, també hauria de donar resposta a aquells casos que l'unionisme denuncia contra aquells que retiren llaços grocs, si s'escau, i per als quals el PP ja va anunciar que obriria una oficina pròpia.
Majó exercia fins ara de comissionat del Centre Històric de Manresa, tasca que abandonarà, tal com ja va anunciar, per centrar-se en la nova feina oferta per la Generalitat. L'exregidor va deixar les files de la CUP el novembre passat, després d'un temps de distanciament de la línia política exercida per la formació a nivell nacional.
En una carta feta pública el novembre passat, Majó va reconèixer "incomoditat" i "distància" amb el rol jugat per la CUP en el marc del procés català -sobretot per una dificultat per implicar-s'hi que "ha restat capacitat d'influència i que explica, en part, que hi hagi més presos independentistes de Convergència que de la CUP"-, es desmarcava de la candidatura electoral confeccionada pel 21-D i reconeixia diferències més estratègiques, com en relació a la Unió Europea. Posava així fi a 27 anys de militància a l'esquerra independentista, per bé que, durant aquest període, ja havia protagonitzat alguna polèmica interna, com quan va reconèixer que votaria Oriol Junqueras a les eleccions europees del 2009, malgrat que la CUP propugnava l'abstenció en aquells comicis.
Una reivindicació d'ERC
L'oficina que dirigirà des d'ara va ser una reivindicació d'ERC mentre es negociava la conformació del Govern i ja es va preveure en la composició d'aquest, quan finalment es va constituir. Des de l'inici, se'n va preveure la creació en l'organigrama, depenent de vicepresidència, per bé que fins aquest dilluns no se n'ha nomenat el director.
Una de les dificultats és que el Síndic de Greuges considerava que aquesta figura li podia trepitjar alguna de les seves atribucions. Tot i això, fonts de l'executiu afirmen que l'oficina col·laborarà amb tothom amb competències en aquestes àrees, entre els quals l'ens que dirigeix Rafael Ribó.
Personal propi i oficines territoritalitzades
Així mateix, la nova oficina no ha de comportar un increment notable de la plantilla pública, ja que l'objectiu és que, a més de Majó, només calgui incorporar una a dues persones més. La resta de la feina l'assumiran treballadors públics ja contractats, cosa que implicarà un reordenament intern. L'objectiu del Govern és que l'oficina atengui també la ciutadania a nivell territorial, disposant de bústies o de personal de referències a les dependències ja desplegades a les vegueries.
Aquest nou organisme liderat per Majó s'encarregarà de donar resposta a totes aquelles vulneracions dels drets fonamentals que es denuncien al territori, fent informes, proposant recomanacions i activant els ressorts existents per evitar que aquestes restin impunes. Es perseguiran els atacs als drets civils i polítics, assegura el Govern, vinguin d'on vinguin, per bé que el cert és que és el moviment ultra qui més s'ha activat el darrer any per protagonitzar agressions i atacs contra independentistes. Tot i això, també hauria de donar resposta a aquells casos que l'unionisme denuncia contra aquells que retiren llaços grocs, si s'escau, i per als quals el PP ja va anunciar que obriria una oficina pròpia.