Especial 1-O: Reportatge

Records del referèndum: com es va viure l'1-O a Tarragona?

Josep Fèlix Ballesteros, Sergi Albarran, Jean-Marc Segarra, i Sergi Feijoo expliquen a NacióTarragona què recorden d'aquell dia

per Jonathan Oca , 30 de setembre de 2018 a les 21:15 |
La policia espanyola fent un cordó de seguretat a l'institut Tarragona l'1-O | Jonathan Oca
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un any després de la celebració del referèndum, volem saber què recorden alguns ciutadans de Tarragona. NacióTarragona ha pogut parlar amb l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el president d'ERC a Tarragona i que va ser agredit l'1-O, Sergi Albarran, l'exdirector de l'Institut Martí i Franquès i actual director dels serveis territorials d'Ensenyament a la demarcació, Jean-Marc Segarra, i Sergi Feijoo, un bomber que va viure en primera persona l'entrada de la policia espanyola a l'Institut Tarragona.

L'1-O va ser un dia inoblidable per als catalans, per diferents motius, i cadascú el va viure d'una manera diferent. Com ho recorden?

 Sergi Feijoo, bomber  

Sergi Feijoo, bomber Foto: S. F.


Sergi Feijoo recorda que aquell dia li tocava treballar. És bomber, anava uniformat i estava de guàrdia. L'1-O va viure en primera persona una càrrega policial a l'Institut Tarragona. Explica que en aquell centre educatiu només hi era ell com a bomber i que ajuda en tot el que podia, en organitzar les meses, les cues de gent i era conscient que si passava alguna cosa, hauria de mediar.

Explica que durant el matí tot va funcionar amb normalitat però "a mesura que anava avançant el dia i vèiem el que passava en altres col·legis electorals, pensàvem que això ens podria passar a nosaltres i que es podia liar ben grossa". De sobte, "de manera inesperada" va arribar la policia espanyola a l'institut. Recorda que els agents van "entrar amb força, desmesurada". Feijoo va intentar parlar amb la policia per intentar mediar però la seva resposta va ser "que em van espentar, em van acorralar i vaig rebre cops de puny al cap". Aquest va ser "el seu cos a cos" amb els agents espanyols.

Feijoo apunta que el fet d'anar uniformat va suposar que molta gent es recolzés amb mi, estava atemorida i perquè veia que les forces de l'ordre, les que t'han de defensar, no hi eren en aquest institut". "Sense voler -afegeix- vaig agafar aquest rol".

"Segurament, si hi hagués hagut algun company més, jo hauria fet de mediador però en aquell moment em vaig sentir agredit i em va sortir de dins", expressa. El bomber va recriminar a la policia la seva acció "desproporcionada". "Van entrar sense cap tipus de mirament, hi havia gent gran, canalla i que entressin d'aquella manera tan cafre", lamenta. Feijoo recorda que "em vaig indignar i els hi deia que estaven bojos, que no entenia què estaven fent ni tampoc de la manera en què ho estaven fent". La seva protesta es produïa a "dos pams de la cara dels agents", apunta.

Un cop estava la policia col·locada, fent un cordó, va canviar el seu rol i va passar a ser el mediador. Després es va encarregar de frenar els ànims de la gent i a evitar nous enfrontaments dins del centre educatiu.

Després que la policia marxés de l'institut i es produís la càrrega a la plaça Imperial Tarraco, Feijoo va anar cap a casa per a refer-se després d'haver rebut els cops de puny al cap. La resta del dia, després de descansar, la va passar anant a diferents col·legis electorals per ajudar en el que fos necessari.

Un any després de la celebració del referèndum, afirma que la ciutadania continua activa i "ara sembla que tot està aturat, no sé si el Govern controla els tempos", conclou.

L'endemà del referèndum, una vintena de bombers van irrompre a la plaça de la Font amb el camió per participar en la concentració de rebuig a la violència policial i van ser rebuts com autèntics herois. Més de 1.000 persones els van ovacionar amb crits de "els bombers seran sempre nostres" i "sou collonuts".
 Sergi Albarran, president d'ERC a Tarragona i ferit durant l'1-O 

Sergi Albarran, president d'ERC Tarragona, va rebre un cop de porra al cap durant l'1-O Foto: Jonathan Oca


Sergi Albarran afirma que "és difícil oblidar el que va passar l'1-O". El president d'ERC a Tarragona recorda aquell dia amb un sentiment "dual". Per una banda, de "tristor i d'impotència per tots els fets i perquè no podies fer més del que feies en aquell moment". Expressa que "no va sortir com tots volíem" perquè hi va haver gent va resultar ferida a causa de les càrregues policials.

El republicà, però, és mostra molt satisfet perquè l'1-O "ens ha presentat a la resta del món, que no ens coneixia, com a un poble pacífic i molt combatiu"."Em sento molt orgullós de ser diferent, de pertànyer a un poble diferent, perquè potser un altre poble, després de la primera càrrega policial, hauria reculat cap a casa espantat per la resposta desmesurada de les forces de l'Estat però nosaltres no ho vàrem fer". I lloa la tasca de la gent quan la policia entrava als col·legis electorals "a cops de porra" per endur-se les urnes, "i les persones que en van poder salvar alguna, les van tornar a treure perquè la gent pogués seguir votant".

Albarran afirma que "ens vàrem guanyar sobradament el dret a ser el que nosaltres vulguem ser, sigui una cosa o una altra. Ens ho hem guanyat i crec que internacionalment ens ho reconeixen" .

El president d'ERC va presentar una denúncia el 2 d'octubre contra la policia espanyola per les agressions que va rebre durant la celebració del referèndum. Albarran va ser colpejat al cap per un agent amb una porra que li va suposar set punts de sutura i quan l'estaven evacuant, acompanyat per uns companys, tots van rebre cops per part de la policia espanyola. En la primera agressió, apunta que "tenim identificats al grup de policies que eren però no a la persona" i pel que fa a la segona, "se sap les persones que em van agredir però encara en procés judicial".

Albarran, però, també està encausat juntament amb set persones més pels fets que van passar el dia del referèndum a la plaça Imperial Tarraco durant un replegament -que va acabar en càrrega- de la policia. El magistrat va comunicar als vuit tarragonins encausats que se'ls investiga per un presumpte delicte de desordres públics i atemptat contra agents de l'autoritat. Precisament són els fets que ha denunciat el directiu d'ERC.
 Jean-Marc Segarra, exdirector de l'institut Martí i Franquès  

Jean-Marc Segarra, exdirector de l'institut Martí i Franquè Foto: Jonathan Oca


Jean-Marc Segarra, exdirector de l'institut Martí i Franquès i actual director dels serveis territorials d'Ensenyament a Tarragona, va rebre una visita de 21 agents de la policia espanyola al centre educatiu un dia abans de la celebració del referèndum. L'1-O i els seus preparatius els recorda amb sentiments agredolços.

Per una banda, afirma que va ser "molt dur per la repressió policial" que va haver-hi i recorda "sobretot el moment que van irrompre a l'institut agents armats i buscant les paperetes i les urnes". Sobre això, denuncia que els policies "van perdre les maneres" i que almenys dos agents "no varen estar a l'altura". Segarra entén l'actuació policial, "perquè ells rebien ordres" i per això, "perdono però no oblido". Per sort, recorda, "tots ens vàrem estar serens i no va passar res". El Martí i Franquès no va rebre càrregues policials el dia del referèndum però durant tota la jornada va ser un dels possibles objectius, per la seva geolocalització, ja que es troba "reixa amb reixa" amb la comissaria de la policia espanyola i on hi havia desenes de furgonetes i centenars d'agents armats, a 300 metres de la subdelegació del govern espanyol i a 150 metres dels jutjats.

El moment dolç va arribar quan "vaig descobrir una Tarragona diferent" pel treball de l'associacionisme, la força de la ciutadania, la tasca dels periodistes i sobretot perquè tenia la sensació que "Tarragona estava adormida". En aquest sentit, afegeix que "sí que ens movem amb la part cultural però creia que políticament no". Segarra destaca que "l'enclavament de Tarragona capital no era un lloc independentista però veure tanta gent mobilitzada i que persones votants de diferents partits es mobilitzessin per votar i per deixar votar va ser magnífic". El director apunta que el millor és que la gent "defensava el poder del poble, el dret a opinar". Aquell dia, apunta, "em vaig fer molt més tarragoní, fa trenta anys que hi visc però em vaig reconvertir en tarragoní per sempre".

Segarra conclou dient que no entén com països "on hi ha hagut armes, com les FARC a Colòmbia, la guerra dels Balcans, Sèrbia, Croàcia, Kosovo han sigut capaços de seure i aquí que hi hagi gent empresonada quan no hi ha hagut cap gota de sang, això sí que no ho perdonaré ni ho oblidaré mai, no puc". I afegeix dient que "rec que ha de ser molt més fàcil poder parlar quan no tens un reguitzell de morts al darrere".
 Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona  

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, és tornarà a presentar a les eleccions Foto: Jonathan Oca


L'1-O del 2017 és un d'aquells dies que tothom recordarem. Les jornades prèvies ja van ser d'una tensió creixent amb declaracions i posicionaments públics, des de tots els àmbits, que poc van contribuir a la calma necessària i a què la jornada pogués transcórrer amb normalitat.

Des de primera hora del dia, vaig estar pendent dels esdeveniments que s'anaven succeint arreu del país. La pressió acumulada des de dies abans, augmentava la tensió en l'ambient. Com alcalde de Tarragona i per tant representant democràtic de tots els tarragonins i tarragonines, vaig optar per defugir dels protagonismes personals i d'aprofitar l'avinentesa per treure'n redits personals. Sabia que el més senzill i agraït hauria estat sortir davant les càmeres de televisió i els mitjans gràfics. No era el moment per a un aprofitament mediàtic.

I per ser conseqüent a la meva manera de ser i pensar, vaig escollir estar al peu del canó i atenent les meves responsabilitats des d'un pla discret, allunyat dels mitjans i dels objectius de les càmeres, comprovant a peu de carrer i en diferents indrets de la nostra ciutat el que estava succeint i fent les gestions necessàries per a què la calma i la normalitat fossin restituïdes al més aviat possible.

En un comunicat emès el dia 2 d'octubre, l'endemà del referèndum, Ballesteros va titllar "d'inacceptables" les accions violentes desproporcionades, però també va qualificar "d'inadmissible fer creure la gent que estan duent a terme un referèndum efectiu, vinculant i amb garanties, quan és una mobilització sense validesa jurídica". El batlle va penjar un vídeo a través del qual opinava sobre l'1-O. 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació