Procés català

El Govern apel·la a la «intel·ligència col·lectiva» per consolidar la victòria de l'1-O

Quim Torra i Pere Aragonès, en un acte de commemoració del referèndum, criden a centrar els esforços en un "nou primer d'octubre" de cara al futur embat amb l'Estat arran del judici contra el procés

per Oriol March , Palau de la Generalitat, 30 de setembre de 2018 a les 13:00 |
Acte al Palau de la Generalitat de record a l'1-O | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acte de reivindicació de l'1-O i contra la repressió al Palau de la Generalitat. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident Pere Aragonès s'han envoltat de representants dels observadors internacionals, de víctimes de la violència policial i d'alcaldes per commemorar l'aniversari del referèndum. Segons Torra, cal "consolidar" la "victòria" que va representar el primer d'octubre, en el qual "es va votar i es va guanyar". Aragonès ha apel·lat a la intel·ligència col·lectiva per tal d'aconseguir seguir sumant cap a la independència, i per anar preparant el futur embat amb l'Estat en forma de judici contra la cúpula del procés.

"Espero que els arribi el nostre escalf i que sàpiguen que el Govern estarà sempre al seu costat", ha apuntat, també en referència a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. "La llança va ser el poble de Catalunya, que ningú mai us arrabassi l'1-O. Que mai ningú us ho pugui prendre. Representa el millor del que hem fet els catalans. Va ser un moment elèctric, que va excedir els independentistes per apel·lar la societat en general", ha reivindicat el president de la Generalitat. "Hem de saber enfrontar-nos a un judici injust, a na farsa, que s'ha construït sota una falsedat immensa: votar no és cap delicte. El delicte és que et peguin per anar a votar", ha ressaltat el dirigent independentista.


Torra ha apuntat que els autors de la violència policial seran "jutjats en tribunals internacionals". Aquell dia, en tot cas, els catalans "van perdre la por". "La terra es torna cel quan perds la por, deia Pau Casals. Un home, si no és lliure, no és res. Per això la idea de la llibertat és an absoluta. L'1-O ens marca la fita per un nou primer d'octubre, amb una cadena de confiances que ho aposti tot a la democràcia", ha apuntat el president de la Generalitat. "Vam votar i vam guanyar, però ara ens necessitem de tots per consolidar aquesta victòria. Hem d'anar a fer la República catalana", ha ressaltat Torra.

"L'1-O ens marca la fita per un nou primer d'octubre, amb una cadena de confiances que ho aposti tot a la democràcia", assenyala Torra

"Més que mai, m'agradaria dir que els companys que són a l'exili i a la presó que som aquí per treballar perquè siguin lliures. No ens aturarem fins que ho siguin i tornin a casa, i aquest llaç [al Pati dels Tarongers] hi serà fins que això no passi", ha apuntat Torra, que també ha tingut un record per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, "dos amics de la convivència que van defensar una idea pacíficament fins a les últimes conseqüències, sense ni un bri de violència". "D'una manera o altra, han de saber que som amb ells, al costat de les famílies. Ells representen part del millor que va representar l'esperit de l'1-O. Una coalició de comunitats entre institucions, Govern, Parlament i ciutadania es van posar d'acord per tirar endavant una idea", ha indicat.

Intel·ligència col·lectiva


Torra ha apuntat que l'any passat Catalunya va prendre la decisió "d'autodeterminar-se", i que la jornada va ser un "èxit extraordinari". "Ens vam proposar votar, i vam derrotar l'Estat. Es van atrevir a portar policies per dur a terme càrregues violentes. L'1-O és un gran dia de victòria", ha ressaltat el dirigent independentista per obrir l'acte. Després ha estat el torn del vicepresident Pere Aragonès, que ha saludat els observadors internacionals que han assistit a Palau. "Dignitat, autodeterminació i intel·ligència col·lectiva", ha resumit Aragonès per definir l'esperit del referèndum de l'any passat, que va aplegar 2,28 milions de vots.

"L'1-O és dignitat i autodeterminació. Vam decidir que aquest país ha de ser un estat independent en forma de República. Hem de seguir batallant", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha apel·lat a aquells ciutadans que no són independentistes però que tenen clar que el futur del país s'ha de decidir a través d'un referèndum. La decisió, ha indicat, "només és del poble de Catalunya". Si l'1-O va ser un exercici "d'intel·ligència col·lectiva", ha apuntat, és perquè la fita conjunta es va aconseguir gràcies a que "cadascú va posar la seva peça del puzzle per fer possible el referèndum"."Davant la complexitat del moment, hem de tornar a reivindicar la intel·ligència col·lectiva", ha assenyalat Aragonès.

La reivindicació dels observadors

Torra ha donat pas als representants dels observadors, en nom dels quals ha parlat Tricia Marwick, expresidenta del parlament escocès. Marwick ha recordat que el dia del referèndum feia un dia de "clima escocès", perquè plovia i feia núvol, i ha assenyalat que l'ambient als col·legis estava completament enfocat a votar. "Vam veure a través de les xarxes que hi havia cops, i en trenta anys no havia vist mai res així", ha apuntat la dirigent escocesa, que ha definit la violència policial com un "atac a la pròpia democràcia".

"Les càrregues policials van ser un atac a la democràcia", assegura Tricia Marwick, expresidenta del parlament escocès i observadora davant l'1-O

L'expresidenta de la cambra escocesa ha fet referència als presos i als exiliats, en especial a Clara Ponsatí, exconsellera d'Ensenyament . "Manté la carrera universitària a Saint Andrews. Em vaig posar en contacte amb ella, la vaig visitar i li vaig recomanar que agafés Aamer Anwar com a advocat", ha apuntat Marwick. "Sempre tindreu el meu suport, i el de la comunitat internacional", ha apuntat una de les observadores del referèndum.

El record de Fonollosa

Eloi Hernàndez, alcalde de Fonollosa -un dels que va patir més la violència policial-, ha recordat com es van protegir les urnes "fins a l'últim moment". Uns setanta agents uniformats van carregar contra els veïns congregats, van esbotzar les portes de les dependències municipals i, al cap d'una estona, es van fer retrocedir els cossos policials que havien impedit que es votés a Fonollosa. La ciutadania va poder fer efectiu el seu dret a vot en pobles propers gràcies al cens universal, anunciat a primera hora de l'1-O.

"L'Estat va desbordar les línies vermelles, Espanya ens ha perdut per sempre", assegura Eloi Hernàndez, alcalde de Fonollosa

"Potser no ens hem fet la idea del que ens va tocar viure. Per què van venir a Fonollosa? Potser no ho sabrem mai. L'Estat va desbordar les línies vermelles, Espanya ens ha perdut per sempre", ha recalcat Hernàndez. "El que ens van fer aquell dia no ho oblidarem mai. Ens quedem amb la part positiva, perquè als pobles hi ha sentiment de pertinença, que vam fer el que tocava, es respira pau", ha destacat l'alcalde del municipi bagenc. "Ens van prendre l'urna, però no la dignitat", ha assegurat Hernàndez, que ha volgut acabar el discurs citant Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural empresonat des de fa quasi un any.

Testimoni dels agredits

En noms dels ciutadans agredits ha pres la paraula Jaume Casamitjana, que ha parlat en nom del miler de ferits. "No faltaré a la veritat si afirmo que cap de nosaltres es podia imaginar que l'1-O seria la jornada que vam viure", ha recalcat Casamitjana, que ha denunciat el "setge" que es va viure davant dels col·legis electorals. Un any després, ha apuntat, la ciutadania és "més solidària". Recordant la jornada, aquesta víctima de l'actuació policial ha rememorat les incògnites sobre les urnes i les paperetes, i ha fet referència a l'arribada de les furgonetes de la Guàrdia Civil a Sant Julià de Ramis, on havia de votar Carles Puigdemont.

"Els cossos policials ja no tenen cap legitimitat a Catalunya", ha apuntat Casamitjana, que ha recordat el cas de Roger Español, que va perdre un ull arran d'una pilota de goma disparada a Barcelona. En tot cas, ha indicat que el millor homenatge és "no fer cap pas enrere", i aconseguir els objectius "de manera cívica i democràtica". "La lluita no és mai en va. Els pobles que es rebel·len contra les injustícies mouen coses inamovibles", ha reivindicat Casamitjana, que ha criticat el "relat" de l'Estat sobre les càrregues. "L'1-O ens carrega encara més de raons, és ple d'herois i heroïnes", ha apuntat.

"No ens podem quedar a mig fer, no hi ha retorn. La realitat ha canviat, i també ho hem fet tots nosaltres", sosté Jaume Casamitjana, víctima de la violència policial

La repressió, ha assenyalat, "encara no ha acabat". "I no ens podem fer enrere", ha destacat Casamitjana, que ha volgut reivindicar la victòria "a les urnes i als carrers" del 2017. "No ens podem quedar a mig fer, no hi ha retorn. La realitat ha canviat, i també ho hem fet tots nosaltres. El dret a l'autodeterminació no l'hem exercit encara de forma efectiva", ha admès el testimoni de la violència policial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació