30
de setembre
del
2018
Actualitzat
a la
1:44h
Aquest dissabte ha mort a Barcelona Macià Alavedra, exconseller del Govern de la Generalitat. Va ser una de les figures clau en els governs de Jordi Pujol, des del principi fins pràcticament el seu final. De 84 anys d'edat, Alavedra, amb un tarannà liberal i pactista, era vidu de la pintora Doris Malfeito i arrossegava problemes de salut, segons fonts properes.
Nascut l'any 1934 a la capital catalana, va marxar a l'exili amb la família en acabar la guerra civil -el seu pare, Joan Alavedra, havia estat secretari personal de Francesc Macià- i en tornar a Barcelona va estudiar dret i militar al Front Nacional de Catalunya. A la Transició va ser un dels fundadors d'Esquerra Democràtica de Catalunya amb Ramon Trias Fargas. El petit partit liberal s'acabaria integrant a CDC. Alavedra va ser diputat al Congrés en les dues primeres legislatures de la democràcia i també al Parlament. Va ser un dels membres de l'anomenada Comissió dels vint, que va redactar l'Estatut de Sau de 1980.
Entre els anys 80 i 90 va ocupar responsabilitats executives com a conseller de Governació (1982-1986), d'Indústria (1987-1989) i d'Economia (1989-1997). En aquest darrer càrrec el va substituir Artur Mas.
Directiu d'empreses públiques
El 1997, després de negociar el pacte del Majestic que va investir president José María Aznar amb els vots de CiU, Alavedra va deixar la política activa i va passar a presidir Autopistes de Catalunya, una empresa pública. També va ocupar càrrecs a la concessionària Abertis. Va formar part del consell de notables de CDC i encara ara mantenia relació amb la família Pujol.
El 2009 se'l va detenir implicat en un cas de cobrament de comissions il·legals i altres delictes de corrupció juntament amb Lluís Prenafeta, home també molt proper a Pujol, i exdirigents del PSC. Va admetre els delictes i pagar una elevada multa (3,2 milions) per evitar la presó i la condemna va ser lleu. L'escàndol urbanístic va fer que desaparegués del debat polític malgrat que, entre bambolines, seguia connectat a l'actualitat.
Nascut l'any 1934 a la capital catalana, va marxar a l'exili amb la família en acabar la guerra civil -el seu pare, Joan Alavedra, havia estat secretari personal de Francesc Macià- i en tornar a Barcelona va estudiar dret i militar al Front Nacional de Catalunya. A la Transició va ser un dels fundadors d'Esquerra Democràtica de Catalunya amb Ramon Trias Fargas. El petit partit liberal s'acabaria integrant a CDC. Alavedra va ser diputat al Congrés en les dues primeres legislatures de la democràcia i també al Parlament. Va ser un dels membres de l'anomenada Comissió dels vint, que va redactar l'Estatut de Sau de 1980.
Entre els anys 80 i 90 va ocupar responsabilitats executives com a conseller de Governació (1982-1986), d'Indústria (1987-1989) i d'Economia (1989-1997). En aquest darrer càrrec el va substituir Artur Mas.
Directiu d'empreses públiques
El 1997, després de negociar el pacte del Majestic que va investir president José María Aznar amb els vots de CiU, Alavedra va deixar la política activa i va passar a presidir Autopistes de Catalunya, una empresa pública. També va ocupar càrrecs a la concessionària Abertis. Va formar part del consell de notables de CDC i encara ara mantenia relació amb la família Pujol.
El 2009 se'l va detenir implicat en un cas de cobrament de comissions il·legals i altres delictes de corrupció juntament amb Lluís Prenafeta, home també molt proper a Pujol, i exdirigents del PSC. Va admetre els delictes i pagar una elevada multa (3,2 milions) per evitar la presó i la condemna va ser lleu. L'escàndol urbanístic va fer que desaparegués del debat polític malgrat que, entre bambolines, seguia connectat a l'actualitat.
Macià Alavedra, arribant a l'Audiència Nacional pel judici del cas Pretòria fa uns mesos Foto: ACN