Va ser un dia que durarà anys. Un dia clau en la nostra història política, una batalla guanyada que no pot convertir-se en anècdota i que ha de ser un graó pujat cap a la República. Un any després no tenim República -no hi ha un horitzó temporal clar i políticament al davant hi ha una nebulosa- i la repressió de l'Estat s'ha fet notar. Però sabem que en la confrontació democràtica, en l'exercici de la llibertat i del dret a decidir, és més fàcil bastir un relat guanyador. Dins i fora de Catalunya.
I per confrontar amb l'Estat i guanyar-se la República, ja sigui votant en un referèndum pactat o per qualsevol altra via unilateral, cal unitat interna entre independentistes i amb tots els demòcrates. S'hi treballa, però incidents desafortunats com els d'aquest cap de setmana, tant dels Mossos amb la seva permissivitat amb la manifestació provocadora de JUSAPOL, com d'Arran ruixant la policia catalana i buscant incidents, no ajuden. I tampoc ho fa que el Govern de Torra es refugiï en la nostàlgia i l'èpica de l'1-O mentre no es capaç de desfer el nus de l'autonomia, el mandat republicà i els efectes de la repressió.
Avui estarem molt atents a les accions dels CDR, a les concentracions de record a l'1-O que es faran per tot el país (aquest cap de setmana ja se n'han fet centenars) i als actes institucionals que protagonitzen la Generalitat però també molts ajuntaments.
Sobre l'1-O, que va arribar després d'una crisi de govern que va fer "saltar" quatre consellers i malgrat l'atac a les institucions catalanes del 20 de setembre, us aconsello llegir el trepidant relat d'Oriol March i Joan Serra Carné. També les opinions de deu analistes, catalans i espanyols, que ha recollit Pep Martí per ser conscients de l'abast d'aquell dia. Els votants van ser els grans protagonistes (seguim recollint els testimonis dels lectors fins avui a la tarda) i molts d'ells van patir violència, que hem reviscut amb impactants testimonis a Sant Carles de la Ràpita, Sabadell, Lleida i Sant Joan de Vilatorrada en un reportatge que signen Albert Segura, Àlvar Llobet, Aina Font i Sofia Cabanes. Sara González ha fet un recull dels cinc vídeos més impactants de la violència policial d'aquell dia, que van fer la volta al món.
Ara, però, ens ve el judici al Tribunal Suprem, que serà al gener. Això pot fer que la sentència no vegi la llum fins després de les municipals i europees. Per saber-ho tot sobre el procés judicial, Aida Morales us ha preparat aquesta guia. I, per acabar les recomanacions del nostre dossier de l'1-O, us deixo amb l'opinió de Germà Capdevila a La veu de Nació i amb la que vaig escriure sobre les lectures d'aquest dia. També les que signen Montserrat Tura, Jordi Costa, Jordi Muñoz i Oriol de Balanzó. Valen la pena.
Vigília a Lledoners. Ahir a la tarda vaig ser a la presó de Lledoners, on vaig poder visitar el líder d'ERC, Oriol Junqueras. A ell i a Raül Romeva, Carles Puigdemont els va encarregar el setembre de 2016 l'organització del referèndum, una tasca en la qual va tenir també un paper clau en el tram final l'anomenat estat major. En vam parlar per complementar el qüestionari d'una extensa entrevista sobre aquest i molts altres assumptes d'actualitat i personals, com ara la seva decisió de presentar-se com a candidat a les europees, que publicarem al llarg del dia d'avui. Vaig sortir-ne quan la tarda queia i començaven a arribar els assistents al multitudinari acte de suport als presos davant del centre. L'escalf els arriba.
Vist i llegit
La Vanguardia, el diari que millor connecta amb l'establishment i els sectors més conservadors de Barcelona, fa per ara una clara aposta per Manuel Valls com a alcalde. La seva portada d'ahir, amb la foto dels Mossos ruixats de colors per la festa holi d'Arran, i on el titular principal era per al candidat de Ciutadans -amb l'encapçalament "Seré l'alcalde del respecte a l'espai públic"- era tota una declaració d'intencions. Valls diu que fa mesos que es prepara per prendre el relleu a Ada Colau, aspiració que comparteix amb Ernest Maragall. A l'entrevista d'Enric Sierra i Sílvia Angulo, però, es trobaven a faltar idees sobre Barcelona i, fins i tot, es negava a respondre temes tan candents com el tramvia per la Diagonal, que se li preguntaven de forma pertinent. Sort que ha de ser el candidat que abordi els problemes reals i deixi enrere el debat identitari. Per ara, només promet mà dura i ser business friendly.
El passadís
Pedro Sánchez va fer la setmana passada una gira americana. Va acabar a Los Angeles. M'expliquen alguns companys que el van acompanyar que han tornat ben emprenyats perquè el president espanyol ha fugit de la premsa tant com ha pogut, cosa que ja és força habitual en ell. Segur que els problemes amb la ministra Delgado i el ministre Duque ho expliquen aquest cop. Una de les darreres visites va ser al LACI de Los Angeles, que és una incubadora d'empreses de tecnologia neta.La idea era visitar-la i reunir-s'hi amb emprenedors. Al final, la visita no va acabar de funcionar perquè, és clar, en dissabte no hi havia ni una ànima treballant i ningú havia previst el petit detall. Sí que va poder-se reunir-se a la sala d'actes del LACI amb personalitats, com ara el director mexicà de cinema Alejandro González Iñárritu. Un dels seus darrers èxits va ser El renacido. Com Sánchez.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1792 va sortir al carrer el primer número del Diari de Barcelona. El rotatiu va néixer com un recull d'informacions portuàries, militars, meteorològiques i comercials i, durant el segle XIX, sobretot a partir del fet que la família Brusi en va adquirir la propietat, el diari es va convertir en el més influent de la ciutat sent la referència dels burgesos de la ciutat. La Vanguardia, nascuda als anys 80 del segle XIX, li va acabar prenent protagonisme i durant el segle XX el Brusi (així se'l coneixia) es va anar esllanguint. Durant la guerra va ser el portaveu d'Estat Català i en la seva etapa final va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona. Va deixar-se de publicar en paper el 1993 i a la xarxa el 2009. En aquest reportatge us vam atansar a la seva història.
L'aniversari
L'1 d'octubre de 1912 va néixer a la ciutat de Palma la sindicalista i política Aurora Picornell, d'ideologia feminista i comunista. És una de les icones de l'esquerra balear i va dur a terme la seva activitat política a les Illes però també a València. Els feixistes la van fer afusellar el 1937 després que fos detinguda el 19 de juliol (el cop d'estat va triomfar ràpidament a Mallorca) i empresonada uns mesos. Picornell ha rebut nombrosos homenatges a la seva ciutat. La seva família també va ser durament reprimida i ella va ser executada amb altres militants d'esquerres. Se les recorda com les Roges del Molinar. Aquí podeu veure un homenatge que se'ls va fer a Porreres en el setantè aniversari de l'afusellament.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi