Entrevista

Oriol Junqueras: «Ens hem d'atrevir a guanyar i això vol dir assumir contradiccions»

El líder d'ERC afirma des de Lledoners que l'independentisme ha après, arran de l'octubre passat, de quines "fortaleses i debilitats" gaudeix i avisa que no té sentit "anar especulant constantment amb fer eleccions" | "L'únic que em preocupa és que l'independentisme perdés la centralitat i retrocedís per tornar a ser una minoria sorollosa, seria el camí més ràpid cap a l'autonomisme", detalla

per Ferran Casas , Presó de Lledoners, 1 d'octubre de 2018 a les 21:00 |
Una pancarta demana la llibertat d'Oriol Junqueras durant la manifestació del 20 de setembre | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Oriol Junqueras (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1969) ja porta 333 dies a la presó. Malgrat tot, segueix ben connectat a la política, exercint com a president d'ERC amb tot el contacte que la reclusió li permet amb la cúpula del partit, i fins i tot es veu amb forces de tornar a ser candidat tot i la manca de llibertat, com ja va passar el 21-D. En aquesta entrevista amb NacióDigital, feta a través d'un qüestionari previ i una posterior visita a Lledoners la vigília de l'aniversari de l'1-O, reflexiona sobre les europees i les municipals, els fets de l'octubre passat, el seu judici i de la resta de represaliats, l'aposta per un referèndum acordat o la política d'aliances amb altres formacions, del PSC a la CUP.

- Vostè ha sorprès aquest cap de setmana oferint-se per encapçalar la llista d'ERC a Europa com una manera "de seguir lluitant". Què ha pesat més en la seva decisió?


- Fa temps que hi reflexiono. I és una reflexió que he compartit. Crec que puc ser útil al capdavant de la candidatura europea i he de reblar el meu compromís.

- Confia que la seva situació tingui impacte en campanya més enllà de Catalunya i Espanya? Personalment, serà més fàcil que la del 21-D, si encara està empresonat?


- Ho hem estat valorant i pensem que sí. Ja fa 11 mesos que soc a la presó, sense judici, acusat d'uns delictes que no he comès. Votar no és cap delicte, un referèndum no és cap delicte ni en el codi penal espanyol. Estic, estem, determinats a seguir lluitant per la democràcia i la llibertat, de manera pacífica i democràtica. Soc republicà i, per tant, vull una República. Soc independentista i, per tant, vull una República catalana. I per damunt de tot, soc demòcrata, per això vull que siguin els ciutadans els que decideixin i que tothom accepti el resultat.

- Són eleccions estatals. Per què votar Junqueras pot ser atractiu fora dels Països Catalans?


- És obvi que el nostre marc de referència i natural és el català. Ara, també hi ha persones que estimen la llibertat arreu i que pensen que cal denunciar la retallada de drets a tot l'Estat i votar-nos pot ser una forma d'expressar-ho. Per això, aquestes europees seran una molt bona oportunitat perquè hi hagi gent als diferents territoris d'Espanya que vulguin treure una targeta vermella al règim del 78. Votar la candidatura republicana catalana serà una opció política que evidenciarà les contradiccions d'un estat on s'ha vist que la separació de poders era inexistent i que no es respectaven els drets civils i polítics més elementals. 

"Aquestes europees seran una molt bona oportunitat perquè hi hagi gent als diferents territoris d'Espanya que vulguin treure una targeta vermella al règim del 78 votant ERC"

- El calendari del judici segurament li permetrà ser candidat i investit eurodiputat, però és molt possible que l'inhabilitin. Com hauria de reaccionar el Parlament Europeu?

- Ara del que es tracta és de seguir lluitant, de seguir denunciant la involució democràtica a l'Estat, de denunciar un judici que no serà just i de defensar amb determinació que els catalans tenim el dret a l'autodeterminació i que els drets ho són quan s'exerceixen. Hem vist, però, com Europa despatxa aquests temes de forma molt diferent. Posar-los davant aquesta realitat també pot ajudar al nostre objectiu i generar més corrents de comprensió.
 

Record a Oriol Junqueras durant l'acte institucional de la Diada. Foto: Adrià Costa


- Amb Junqueras de número u d'ERC, en quines aliances cal pensar al maig? La Crida, bascos i gallecs o en solitari?

- Hi estem treballant però encara és aviat per dir res. Sempre hi havíem anat en coalició amb altres formacions d'altres nacions de l'Estat. El darrer cop va ser diferent. En cada moment farem el que creiem més eficaç i oportú.

- Es compleix un any de l'1-O. Han passat moltes coses des d'aleshores, però com recorda aquella jornada?

- Va ser un dia en el qual vam veure el millor i el pitjor de la condició humana. Em quedo amb el millor, l'actitud de milers i milers de persones que van tenir un comportament cívic i democràtic, pacífic malgrat que se'ls estava pegant. Em quedo amb això.
 
"Em quedo amb el millor de l'1-O, l'actitud de milers de persones que van tenir un comportament cívic i democràtic, pacífic malgrat que se'ls estava pegant"

- El resultat de les urnes va generar un resultat vinculant, tal com van prometre?

- La participació no va arribar al 50% per una campanya de boicot actiu de l'Estat i per una sorprenent violència que es va exercir sobre la ciutadania. Hi va haver urnes i paperetes, però és obvi que no es va votar en condicions de normalitat. No pas per falta de voluntat del Govern. En tot cas, com diu aquell llibre del fotògraf Jordi Borràs i la lletra d'Ovidi Montllor, són dies que duraran anys. Al final, tard o d'hora, la voluntat ciutadana acabarà reeixint, és el que té voler viure en una democràcia.
 
- El Govern s'havia centrat en organitzar la votació i poc en consensuar com implementar el "sí"? Sempre van esperar una mediació o negociació o es miraven de reüll i ningú volia ser culpable d'eleccions?
 

- Honestament, crec que van ser uns dies molt difícils i que tot el que es va fer va ser amb la millor de les intencions. És obvi que vam arribar a l’1-O amb enormes dificultats. Només cal recordar què va passar el 20 de setembre amb les detencions i entrades a la seus del Govern. En aquell moment, a l'octubre, tothom al Govern va considerar que calia apostar prioritàriament per la via de la mediació i això és el que vam intentar aconseguir.

"En aquell moment, a l'octubre, tothom al Govern va considerar que calia apostar prioritàriament per la via de la mediació i això és el que vam intentar aconseguir"

- Vist en perspectiva, què els va fallar en la gestió de l’1 al 27 d'octubre? Què canviaria del que va fer el Govern? Calia proclamar la independència?
 
- Necessitem més perspectiva. En tot cas, com se sol dir, quan la llebre ja és fugida pocs consells pel caçador. Afegeixo que sempre procuro aprendre de les experiències que he viscut per, arribat el cas, fer-les millor.
 
- La República no està implementada i tornen a insistir amb el referèndum pactat, però ara amb presos polítics i exiliats. Va valdre la pena tot el que van fer fins el 27-O?
 
- L'1 d'octubre és una data d'una gran significació. Crec que en això tots hi estem d'acord. Però tant o més, per la seva transversalitat, ens hauríem de fixar en la gent del 3 d'octubre. Aquesta és una majoria molt àmplia i democràticament inqüestionable. El dia tres érem els de l'1-O més la gent que vol que els conflictes es resolguin parlant i negociant i no a cops.Estic orgullós del que hem fet.
 
"L'1-O és una data d'una gran significació. Però tant o més, per la seva transversalitat, ens hauríem de fixar en la gent del 3 d'octubre, una majoria àmplia i democràticament inqüestionable"

- S'ha escrit molt sobre el cap de setmana de la proclamació. Una de les incògnites és, però, on era vostè. Ho podem saber? Té previst donar detalls?

- Era amb la meva família, al Baix Llobregat, i en contacte permanent amb la gent de la meva confiança i els dirigents d'Esquerra.

- Falten uns mesos per al judici de l'1-O, que pot començar al gener. Té cap esperança de rebi una sentència no condemnatòria?

- Lluitarem per la lliure absolució, sens dubte. No contemplo cap més escenari.
 
- Quin marge d'actuació té el govern espanyol per evitar que se'ls condemni o per acabar amb la presó preventiva? La Fiscalia ja va demanar l'alliberament de Quim Forn i el Suprem el va denegar.

- Sincerament, desconec quin marge tenen per moure's. Ells sabran què fan o deixen de fer. En tot cas, ja he resumit la meva posició i entenc que la dels companys i companyes és la mateixa: no acceptem cap pacte de culpabilitat perquè no hem comès cap delicte. Votar no és un delicte i fer un referèndum com el de l'1 d'octubre tampoc, ni en el propi Codi Penal espanyol.
 
"No acceptem cap pacte de culpabilitat perquè no hem comès cap delicte. Votar no ho és i fer un referèndum com el de l'1-O no"

- Creu encertat posar tant el focus en la sentència com un element clau per reactivar el procés cap a la República?

- La qüestió és si el judici serveix o no per posar en evidència la falta de voluntat del govern espanyol per arribar a acords i el caràcter polític de tot el cas. Volen escarmentar la ciutadania per haver votat i ho fan tenint-nos a presó sense judici i inventant-se uns delictes amb penes de fins a 30 anys que Europa els està dient que no existeixen. El judici és i ha de ser una oportunitat per reblar la nostra voluntat d'arribar a acords per fer un referèndum, per conscienciar la ciutadania de quina és l'actitud del govern espanyol i específicament del aparells d'un Estat que involuciona democràticament, i alhora per internacionalitzar la nostre situació i la de Catalunya. 
 
- La legislatura hauria de ser llarga, encara que la sentència fos negativa i els resultats de la negociació amb Madrid no arribin abans?

- El que no té sentit és anar especulant constantment amb fer eleccions. No ajuda ni crec que sigui útil per res anar-ne parlant. En tot cas és una competència que té el president de la Generalitat.
 
- No acceptar una sentència, com avisa que farà Torra, implica convocar eleccions?

-
Aquesta és una pregunta que ha de fer al president Torra.
 

Un adhesiu enganxat a una farola reclama la llibertat d'Orol Junqueras i la resta de presos. Foto: Adrià Costa


- Teresa Cunillera va mostrar-se favorable a indultar-los, en cas d'una sentència condemnatòria, i hi ha qui insinua que això està ja pactat. Pensa demanar un indult, si se'l condemna?
 
- No he comès cap delicte. Mai em puc penedir de desitjar que la gent voti per decidir.
 
- En la defensa que fa de nou ERC del referèndum pactat, quin ingredient pot tenir que el faci prosperar a diferència de la vintena d'ocasions anteriors que l'han reclamat?

- La força per negociar depèn del consens que generi en la nostra societat. Com més ampli és el consens, més capacitat per portar la iniciativa i marcar l'agenda política. Com més suport social tinguem a Catalunya, més difícil els serà ignorar una reivindicació transversal i majoritària. En tot cas, em sembla que tots estem d'acord que el millor seria un referèndum com el d'Escòcia o el Quebec, és el que volíem i si no va ser així és senzillament perquè també sabem que l'estat espanyol no és com Gran Bretanya o Canadà. La voluntat de pactar un referèndum hi ha de ser sempre. De la mateixa manera que la voluntat de decidir és inqüestionable. De fet, ja comencen a admetre que és la gent qui ha de votar i decidir. Altra cosa és que nosaltres proposem un referèndum d'autodeterminació i el govern espanyol no concreta què proposa.

"La força per negociar un referèndum depèn del consens que generi en la nostra societat"

- Quan va deixar de ser el referèndum pactat "pantalla passada", com el definia ERC quan els comuns el defensaven i vostès els preguntaven "com ho fareu"?

- ERC va anar a les eleccions del 2015 en una coalició [Junts pel Sí] que tenia un full de ruta i que va obtenir el 39% dels vots, clarament per sota de les expectatives. De seguida es va fer evident que amb aquest resultat no podíem implementar el full de ruta per falta de legitimitat. I vam assumir la idea del referèndum que ja vam defensar molt clarament a les eleccions espanyoles de maig de 2016. Seguim defensant el mateix. El millor escenari és el d’Escòcia o el Quebec, com també sabem, perquè no podem ser ingenus, quina és l'actitud de l'Estat.
 
En tot cas, ara no venim del no-res. Aprens de les experiències. És obvi que hem après molt de l'octubre, de les nostres fortaleses i debilitats. Qualsevol procés com el nostre passa també per intents fallits. En tot cas, nosaltres som conscients que l'estat espanyol només acceptarà un referèndum en la mesura que nosaltres siguem capaços de condicionar l'agenda política i d'obtenir un reconeixement internacional. Cal que el suport al referèndum acordat sigui tan gran que el faci inevitable. Acabarà sent-ho i no podran dir que no. I les europees són també una important ocasió per projectar això.

"L'Estat només acceptarà un referèndum en la mesura que nosaltres siguem capaços de condicionar l'agenda política i d'obtenir un reconeixement internacional"

- Tot i posar l'accent en el referèndum verificable internacionalment, ERC no descarta "cap via democràtica i pacífica per assolir la República catalana". Si el bloqueig es manté, què farà activar aquest pla B i quan?
 
- Sovint cal parlar menys i treballar més perquè les coses succeeixin. Diria que és un enunciat prou explícit. I, insisteixo, la millor via seria un referèndum pactat, sempre, si no hi és serà senzillament perquè no el volen.
 
- Li arriben a la presó les crítiques d'alguns sectors independentistes per haver abandonat, diuen, el camí cap a la República? Què en pensa?

- Soc optimista. L'únic que em preocupa és que l'independentisme perdés la centralitat i retrocedís per tornar a ser una minoria sorollosa, seria el camí més ràpid cap a l'autonomisme. Som i tenim vocació de centralitat perquè és des de la centralitat que podem precipitar un canvi tan fonamental com el que avui plantegem. Tots els moviments tenen els seus extrems. Ens hem d'atrevir a guanyar i això vol dir que hem d'assumir les contradiccions de les majories àmplies i transversals. Som republicans per definició, venim de lluny, si no vam renunciar a res quan érem una minoria, per quin motiu ho hauríem de fer ara quan som una força molt superior?
 
[Sobre la via unilateral] "Cal parlar menys i treballar perquè les coses succeeixin"

- A la Diada, l'ANC va exigir que el Govern avanci per implementar la República i no ho fiï tot a la mobilització ciutadania. Quin marge d'actuació té l'executiu?

- La mobilització de l'Onze de Setembre demostra la solidesa del moviment independentista i la seva centralitat. Per a mi és el més important.

- El Govern ha de congelar els plans de fer efectiva la independència mentre s'intenta negociar un referèndum amb l'Estat?

- Desconec aquests plans. En tot cas és una pregunta que s'hauria de fer al president Torra.

- Si el govern espanyol no retira les impugnacions a les lleis socials del Parlament, la cambra les hauria de tornar a aprovar?
 
- El Govern prendrà la millor decisió. Per respecte, crec que no he d'intervenir en els tempos i les decisions del Govern
 
"Per respecte, crec que no he d'intervenir en els tempos i les decisions del Govern"

- Per què Ernest Maragall és millor que Alfred Bosch?

- Alfred Bosch ha dit que la millor decisió és proposar a Ernest Maragall de candidat. Si ho diu ell, que era el meu candidat, no en tinc cap dubte que ara és així, la seva opinió és la meva. Ernest Maragall és el millor candidat, un gran candidat. Si l'Alfred hagués decidit ser el candidat ho hauria estat. Però és un home generós, un gran company. Amb el seu gest volent el millor per ERC, ha donat a tothom una lliçó enorme.
 

Un mural a Folgueroles reclama la llibertat de Junqueras i la resta de presos i exiliats. Foto: Adrià Costa


- Caldrà explorar més aliances governamentals amb els comuns, després de les municipals? I amb el PSC s'hi veu o és massa aviat?

- Els exemples de Badalona i Sabadell, entre d'altres, són per ser tinguts molt en compte. Parlar procurem fer-ho amb tothom. El PSC a Badalona va decidir pactar amb el PP i així és difícil plantejar acords. El PSC ve d'abraçar el PP i Ciutadans. Ells hauran de decidir si volen estar al costat dels demòcrates o seguir anant del bracet amb els altres. En tot cas, Barcelona és Barcelona. La capital del país té vida pròpia.  

"El PSC ve d'abraçar el PP i Cs i haurà de decidir si vol estar al costat dels demòcrates o seguir anant del bracet amb els altres"

- Veuria amb bons ulls una coalició amb PDECat/Crida encapçalada per Maragall?

- Ernest Maragall és un gran candidat. És tan bo que un home de la vàlua de l'Alfred Bosch ha apostat per renunciar a liderar la candidatura en favor d'ell. Tinc una opinió al respecte, però em sembla que l'Ernest ja té una visió prou acurada sobre la qüestió. El seu criteri és el meu. No crec que sigui el moment d'especular.
 
- Quin hauria de ser el soci preferent per pactar els pressupostos?

- Tots els que vulguin ajudar a la governabilitat i a que el país se'n surti.
 
- El PSC podria ser un soci pressupostari acceptable?

- Aquesta és una qüestió que hauran de determinar el president Torra i el vicepresident Aragonès.

[El millor soci per als pressupostos?] "Tots els que vulguin ajudar a la governabilitat i que el país se'n surti"

- Ha arribat el moment d'apujar l'IRPF a les rendes altes per aconseguir el suport d'algun grup d'esquerres?

- Fa un parell d'anys vam fer una reflexió en aquest sentit i vam posar l'accent en la pressió fiscal que suportaven les classes mitjanes d'aquest país. També és obvi que aquesta decisió depèn de l'acord intern al si del Govern. Fa dos anys va ser un tema controvertit.
 
- Creu que la decisió de la CUP de passar a l'oposició és definitiva o confia en tornar a trobar una estratègia conjunta?

- Ho desconec. Sempre he pensat que sumar és determinant per guanyar. La CUP haurà de decidir si vol sumar o restar, la decisió és seva. Cal generositat, tenir el cap fred i mirada llarga.

"La CUP haurà de decidir si vol sumar o restar, la decisió és seva. Cal generositat, tenir el cap fred i mirada llarga"

- Com li ha canviat el dia a dia des que és a la presó de Lledoners i no a Estremera?

- El millor és que evita a la família, als amics i als companys uns desplaçaments molt llargs i costosos. La presó segueix sent una presó, però òbviament em sento millor sent a Catalunya.
 
- Xavier García Albiol ha denunciat que reben tracte de favor "greu" i "escandalós", gaudint, per exemple, de més visites de les que serien reglamentàriament permeses. Se'l tracta com a un pres més?

- Exactament igual. Mengem el mateix, fem els mateixos horaris i compartim els espais. Incloses les visites de familiars. Albiol pot demanar venir a passar una temporada aquí si és que ho vol comprovar. Deu parlar per altres casos que li són propers.

"Albiol pot demanar venir a passar una temporada aquí si vol comprovar que se'ns tracta com a uns presos més"

- Com s'imagina el seu primer dia després de sortir de la presó? I el seu futur polític?

-
Al costat de la meva família, portant el Lluc a l’escola. I ara també a la Joana. El meu futur, treballant al servei del país, com sempre. I algun dia tornant a fer classe a la universitat.
 
- Porta gairebé onze mesos en presó. Creu que l'administració ha de millorar les condicions dels reclusos?

- L'administració ha de ser eficaç arreu, també a les presons. Lledoners és un centre penitenciari que té 10 anys. Nosaltres vam tancar la Model, precisament perquè ens semblava que no reunia les condicions.
 

Una pancarta de suport a Oriol Junqueras durant la manifestació del 20 de setembre Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació