El relat desconegut de l'1-O: la setmana que Catalunya va fer l'impossible per votar

Carles Puigdemont convoca una reunió d'urgència de la junta de seguretat per al 28 de setembre. La cita, comunicada amb un dia i mig d'antelació, sorprèn els representants del govern espanyol traslladats a Barcelona. L'1 d'octubre és a la cantonada. El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ultima la interlocutòria que fixarà com han de procedir els cossos policials per impedir un referèndum que és considerat il·legal. El xoc entre el Govern i l'Estat és a punt de produir-se. Aquest és el relat dels dies previs a l'1-O i de la jornada del referèndum, la setmana que Catalunya va fer l'impossible per votar.

26 de setembre: "Hay que ir", missatge de Zoido

A la delegació del govern espanyol del carrer Mallorca s'atén una trucada del Palau de la Generalitat. El Govern cita els representants de l'Estat a una reunió d'urgència de la junta de seguretat al Palau de Pedralbes, que es farà el dia 28 al matí. La convocatòria descol·loca els emissaris vinguts de Madrid, que fa dies que han desplegat recursos policials i dels serveis secrets a Catalunya per impedir la celebració del referèndum. En els escorcolls previs a l'1 d'octubre es requisaran paperetes i targetes censals, però els policies no trobaran les urnes, malgrat l'ampli desplegament d'agents -uns 10.000- que ja fan nit al Port de Barcelona.

Quan coneixen les intencions de Puigdemont, a la delegació de l'executiu espanyol sospiten que el Govern disposa d'informació. No serà fins l'endemà que el moviment s'acabarà d'entendre del tot. A la Generalitat han pres la iniciativa i, des del carrer Mallorca, se succeeixen les trucades amb Madrid per fixar estratègia. Enric Millo parla amb el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido. El missatge del ministre és clar: "Hay que ir".

Millo parla amb Juan Ignacio Zodio sobre la convocatòria de la junta de seguretat, i el ministre li deixa clar que el govern espanyol hi ha d'assistir

La posició de la Fiscalia sobre el referèndum ha quedat fixada en les setmanes anteriors amb vuit circulars, en les quals es considera il·legal l'1 d'octubre, s'exigeix aturar els preparatius i es donen instruccions als tres cossos de seguretat convertits en policia judicial -Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil- que hauran de vetllar per precintar els col·legis. Conegut el missatge del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, el TSJC ultima una interlocutòria amb noves instruccions que seran claus, en les quals també s'exigirà a la Fiscalia que deixi de fer més investigacions i actuacions vinculades amb l'1-O. Abans de la junta de seguretat, la magistrada Mercedes Armas (TSJC) assumeix el protagonisme.

A Palau, la principal incògnita és què farà exactament la Moncloa per aturar-ho tot. "El referèndum es pot fer encara que hi hagi intimidacions i ardor guerrer", proclama el conseller de la Presidència, Jordi Turull, després de l'última reunió ordinària del Govern abans de l'1-O. A dins, al consell executiu, s'hi palpen les expectatives, el temor i la dificultat per predir exactament què passarà aquell diumenge. Al cap de poca estona hi ha prevista una sessió de control al Senat, en la qual Soraya Sáenz de Santamaría carrega amb duresa contra Carme Forcadell per haver-se "saltat" la separació de poders. El Govern ja compta amb assessorament legal per afrontar les querelles interposades -i les que aniran caient-. Des del 12 de setembre, Jaume Alonso-Cuevillas és l'advocat de l'executiu en la causa per l'1-O.

Al vespre, Puigdemont es desplaça cap a L'Hospitalet de Llobregat per participar en un míting del PDECat. El referèndum, diu, "ja no es pot aturar". En paral·lel, a la sala de màquines de Palau es treballa en un recurs d'incompetència per tal d'anul·lar l'ordre de l'Estat segons la qual els Mossos d'Esquadra passen a estar sota el comandament estatal. Amb els piolins agafant forces al Port de Barcelona, el cos de policia catalana és un mar d'informació sobre quina actuació tindran els agents desplaçats. "Els comandaments ja sabien, en aquell moment, que hi hauria càrregues", manté un exalt responsable d'Interior. Cèsar Puig, secretari general del departament, portava setmanes recordant que l'Estat "faria tot el possible" -si cal, ús de la violència- per avortar qualsevol intent de votació. Tenia raó.

27 de setembre: "Aniran a buscar llocs molt poblats"

En l'ambient hi planen tres preguntes cabdals: si hi haurà urnes, què farà l'Estat per aturar el referèndum i què ha de fer l'independentisme el dia següent en cas que s'hagi pogut votar. Aquesta última és, segurament, la que més debat genera. Els whatsapps bullen al PDECat, on ja hi ha moviments per forçar una convocatòria electoral davant la voluntat -que anirà mutant al llarg de les setmanes posterior- de Puigdemont de declarar la independència seguint fil per randa el contingut de la llei que empara l'1-O. Un sector del partit aposta per anar fins al final -pensant, també, en la competència electoral amb ERC- i un altre manté que després de la votació s'ha d'encetar una "negociació" amb l'Estat. La proximitat de la dimensió desconeguda espanta, però ningú apareix públicament a renegar del full de ruta.

Al migdia, a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya, es presenta la Taula per la Democràcia. Jordi Sànchez, president de l'ANC, gaudeix -sense saber-ho- de les últimes setmanes de llibertat. Són molts els presents que s'hi acosten per preguntar si la maquinària és a punt. L'estat major del procés va acordar fa una setmana seguir endavant amb l'1-O fins el mateix dia de la votació, i la incògnita és quin abast tindrà l'actuació policial. Sànchez, en converses privades, admet que és a l'àrea metropolitana on es poden produir càrregues. "Aniran a buscar llocs molt poblats per impactar en el recompte", sosté. Al Govern pensen el mateix. Les accions més contundents es van produir allà on havien de votar bona part dels líders del procés.

La vaga general del 3-O ja porta dies covant-se, i això queda clar en la intervenció de les entitats que conformen la Taula per la Democràcia. No descarten cap tipus de mobilització, la qual cosa s'entén com l'avantsala d'una aturada de país que ja està en coneixement del Govern. El que genera més sorpresa, però, és la difusió interna de les instruccions que l'ANC envia als seus afiliats de cara a la jornada del referèndum. A les set del matí s'ha de ser als col·legis electorals i, si no arriben els materials de votació -urnes, paperetes-, cal mantenir la cua "en senyal de protesta". Agrupacions locals descontentes comencen a pensar en ocupar preventivament les escoles abans d'hipotètics desallotjaments per la força, posant en marxa la llavor que germinaria en els comitès de defensa del referèndum (CDR).

Una de les consignes de l'ANC és clara: "No s'ha d'organitzar una votació alternativa". A Palau, mentrestant, es prepara amb intensitat la reunió de la junta de seguretat de l'endemà. La tensió institucional, disparada, ho impregna tot.

L'últim contacte entre responsables policials de la Generalitat i l'Estat previ a la junta de seguretat del Palau de Pedralbes es produeix el dia abans a la Fiscalia Superior de Catalunya. A la trobada hi participen el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el coordinador policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, així com els caps de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya. Trapero, que es presenta a la reunió havent reclamat un "manament judicial" a la Fiscalia, és l'ultim a arribar i el primer a marxar. La resposta que reclamava el major no es fa esperar.

L'aturada de país es cova des de fa dies; Jordi Sànchez es mostra preocupat per les càrregues policials i boicot al referèndum des de l'àrea metropolitana

La magistrada Mercedes Armas ordena al migdia als tres cossos policials que tanquin els locals o edificis públics que s'utilitzaran per a l'1 d'octubre per tal d'impedir la celebració del referèndum. S'ha d'evitar l'obertura de col·legis electorals i, si se n'arriben a obrir, s'han de tancar. En la interlocutòria dictada des del TSJC també s'especifica que es requisi tot el material vinculat a l'1-O que es vulgui introduir als punts de votació o que ja es trobi en aquests locals. Armas exigeix a Mossos, Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil que actuïn conjuntament i que es donin suport per complir els requeriments judicials. Es perceben les diferències de criteri. Quan veuen les instruccions de la magistrada, a la delegació del govern espanyol hi detecten algunes diferències en relació a les circulars dictades per Maza i especulen amb el moviment de la junta de seguretat que havia fet el dia abans Puigdemont. És a punt de visualitzar-se l'abisme entre els dos governs.

28 de setembre: xoc a Pedralbes entre Puigdemont i De los Cobos

El dia és gris a Barcelona. El cel està ennuvolat quan les delegacions de la Generalitat i de l'Estat arriben al Palau de Pedralbes, seu de la junta de seguretat. Les mesures de seguretat són fortes. Carles Puigdemont arriba a les escales acompanyat del conseller d'Interior, Joaquim Forn. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, se suma a la comitiva. Les absències destaquen més que les presències, perquè no hi ha el ministre Juan Ignacio Zoido, ni el cap de la setena zona de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, ni el comissari cap superior de la Policia Nacional espanyola, Sebastián Trapote, que planten la convocatòria. Les seves funcions queden representades pel coronel Diego Pérez de los Cobos, que ostenta el comandament formal de tots els cossos. El màxim representant de l'Estat en la trobada és el secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto. Enric Millo i el secretari tècnic del ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, completen la comitiva estatal. La reunió constatarà la distància entre els dos executius i no estarà absenta de tensió.

La primera intervenció la formula Puigdemont, en castellà. El president de la Generalitat diu que hi ha una interlocutòria judicial que s'ha de complir. Els emissaris de Madrid miren Millo amb cara de satisfacció. Els agrada el que senten en primera instància, però no sortiran tant contents de la reunió. Puigdemont proposa, en tot cas, que seran els Mossos els encarregats de complir amb el mandat judicial d'impedir la votació i que, si hi ha problemes, ja demanaran ajuda via CECOR -el centre de coordinació- als altres cossos policials.

També parlen Forn i Trapero -que reforcen el relat de Puigdemont-, així com els representants de l'Estat. Es confirma que en la lectura de la interlocutòria no hi ha punt d'entesa. El president català demana garantir la "convivència ciutadana", com detalla el mandat judicial, mentre que Pérez de los Cobos insisteix que no es pot desobeir la llei. El coronel de la Guàrdia Civil, especialment irritat per les paraules de Trapero, exposa els seus dubtes sobre quina serà l'actuació dels Mossos i avisa que seria inacceptable que els agents incomplissin les ordres judicials i permetessin un referèndum "il·legal" a partir de la "inacció policial". Millo reclama que els cossos policials treballin coordinament i interpel·la directament el president de la Generalitat: li reclama que, per complir la interlocutòria del TSJC, "desconvoqui" la votació de l'1 d'octubre. Puigdemont respon que el Govern té molt clar què ha de fer. La reunió acaba en desacord. Quan surt de Pedralbles, De los Cobos contacta per mòbil amb Zoido i li transmet les seves sensacions. Són clares: l'executiu català no pensa desconvocar el referèndum.

De Los Cobos adverteix Puigdemont a Pedralbes que seria "inacceptable" permetre el referèndum a través de la "inacció policial" dels Mossos

A partir d'aquest moment, Trapero té informació suficient per constatar que hi haurà càrregues policials. Així ho fa constar en tres reunions: una amb Puigdemont, una amb el vicepresident Oriol Junqueras i una de conjunta amb els dos màxims dirigents del Govern. D'on li ve la informació? "De comandaments estatals", respon un exdirigent d'Interior. En aquell moment, el major dels Mossos ja és l'únic contacte entre els responsables polítics de l'executiu i la cúpula policial. A partir de l'aprovació de les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum -6 de setembre a última hora-, el contacte "desapareix" entre els comandaments i la conselleria. "Es talla la comunicació", rememora un exalt càrrec.

Jordi Jané, en la seva etapa com a conseller, ja va expressar els seus dubtes sobre la convocatòria del referèndum, i el personal del departament era escèptic cada vegada que Carles Viver i Pi-Sunyer, arquitecte de la desconnexió, demanava informació a Interior sobre la celebració d'una votació com aquesta. La petició d'informes i reclamació de resposta a qüestionaris concrets per part de Pi-Sunyer es va posar en marxa la primavera del 2016, mesos abans de l'aposta oficial pel referèndum de Puigdemont.

En tot moment, el personal encarregat del departament feia èmfasi en què els Mossos, com a policia judicial, tenien el deure de complir amb les resolucions efectuades pels tribunals. Jané va acabar sent substituït per Joaquim Forn, un perfil netament independentista. L'exconseller, a banda, va mantenir contactes amb José Manuel Maza, exfiscal general de l'Estat, i amb membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L'advertència que se li feia en aquestes reunions privades era clara: "Ho farem tot per aturar el procés".

Acabada i païda la tensió de la junta de seguretat, Puigdemont es desplaça cap al Palau de la Generalitat. Allà hi té prevista una rebuda del col·lectiu Obrim les Escoles, que branden les claus dels centres educatius per deixar clar que els espais estaran llestos per a la votació. "Tota la responsabilitat de l'1-O és del Govern", els trasllada el president. De portes endins es treballa a tota màquina en la roda de premsa de l'endemà, convocada al centre internacional de premsa organitzat per Mediapro. La consigna és clara: dotar fins al final de garanties la votació. S'hi vol ensenyar el model d'urna que es farà servir diumenge.

29 de setembre: reunions policials d'última hora

Malgrat la ruptura visualitzada a la junta de seguretat, Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil mantenen les sessions de treball per atendre les instruccions del TSJC. Ferran López, que a finals d'octubre es convertirà en el substitut de Trapero un cop s'apliqui el 155, és qui representa la policia catalana en aquestes trobades a la delegació del govern espanyol a Barcelona. En els dos dies previs a l'1 d'octubre, els tres cossos policials planifiquen com s'ha de repartir l'actuació al territori i quines accions prèvies cal dur a terme. Els col·legis electorals es començaran a omplir de ciutadans divendres a la tarda, després de les jornades escolars. L'Estat és conscient d'aquesta situació i de les conseqüències que implicarien els desallotjaments si l'1 d'octubre els punts de votació estan plens. La intervenció dels antiavalots de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil està prevista com a alternativa, com ja ha comunicat Trapero a Palau.

La intervenció dels antiavalots de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil està prevista com a alternativa als Mossos, com ja ha comunicat Trapero a Palau

En paral·lel, el Govern mostra detalls del referèndum. Transmet que tot està preparat. L'urna arriba al final de la roda de premsa de divendres, quan Jordi Turull, Raül Romeva i Junqueras ja han detallat tots els preparatius de la votació. La idea força és que la gent podrà exercir el seu dret "com sempre", malgrat l'amenaça latent de la intervenció de l'Estat, i que es podrà votar encara que es tanquin col·legis i es requisin urnes. 5.343.358 catalans estan cridats a votar, i que hi haurà 2.315 col·legis electorals disposats arreu del territori, amb 5.249 meses distribuïdes en ells. "En total, 207 d'aquests col·legis estaran a Barcelona ciutat, 824 a la resta de la vegueria de Barcelona, 287 a les comarques centrals, 218 a Tarragona, 203 a Lleida, 99 a les Terres de l'Ebre, 384 a les comarques gironines, i 93 a l'Aran. Entre els responsables de l'administració i coordinadors del dispositius hi ha mobilitzades 7.235 persones implicades.

Els preparatius s'ultimen mentre a l'Avinguda Maria Cristina ja es prepara l'acte final de campanya pel referèndum, en el qual participen tots els partits sobiranistes, inclosos representants de Catalunya en Comú, com Joan Josep Nuet i Jaume Asens. Puigdemont crida a votar "per acabar amb el procés i començar amb el progrés". Només Antoni Castellà, de Demòcrates, i Mireia Boya, de la CUP, insten a omplir les escoles des d'aquella mateixa nit. S'acosta dissabte, dia de reflexió, i encara existeixen dubtes, com per exemple l'eficàcia del recompte i les xifres de participació.

30 de setembre: el vertigen de la vigília

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arriben al centre internacional de premsa amb ganes d'explicar-se. Una frase del president de l'ANC, però, va fer saltar les alarmes: un milió de vots ja seria un "èxit desbordant" en el context actual. Responsables d'Òmnium se'n desvinculen argumentant que és una opinió personal de Sànchez. En aquell moment, les garanties sobre el resultat del referèndum no són absolutes. Aquesta és una de les qüestions que plana sobre una reunió celebrada a Girona amb la presència de Puigdemont, representants de Junts pel Sí i de la CUP. Al llarg de les últimes setmanes s'ha sondejat Jordi Puigneró, en aquell moment secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Tecnologies de la informació, per tal que faci una aplicació mòbil per votar. Es descarta per falta de temps.

En el moment de la reunió ja es coneix l'abast de l'operació policial contra el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), àmpliament celebrada pel portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo. "Suposa l'anul·lació del referèndum", assegura en unes declaracions respostes ràpidament per Turull, que nega la major. Tres vehicles sense rotular de la Guàrdia Civil són els encarregats de frenar un hipotètic pla sobre el vot telemàtic gràcies a una ordre judicial expedida des del TSJC.

Amb el CTTI ocupat per la policia judicial i el govern espanyol convençut que ha desactivat els mecanismes informàtics que permetran recomptar els vots -de les urnes no n'hi ha rastre-, a la nit Enric Millo rep explicacions del secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i del mateix De los Cobos sobre el dispositiu de l'endemà. Els col·legis estan plens de gent i l'Estat manté la idea d'entrar als punts de votació el matí de l'1 d'octubre, requisar el material del referèndum i marxar. Els responsables de l'operatiu no tenen precisió sobre quin tipus d'oposició trobaran, però no confien en l'actuació dels Mossos. Durant tot el cap de setmana, Millo està en contacte permanent amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, tot i que de les qüestions operatives n'informa De los Cobos.

Puigdemont, Junts pel Sí i la CUP es reuneixen a Girona quan queden poques hores pel referèndum, amb el recompte com a incògnita latent

A la nit, quan ja només queden uns minuts per entrar tècnicament en el primer d'octubre, Puigdemont es desplaça cap a l'Escola Verd, on estudien les seves dues filles, per conèixer de primera mà les activitats que s'hi estan desenvolupant per protegir el centre de votació. Se'n va a dormir pensant que l'endemà viurà un -nou- dia històric.

De los Cobos i l'equip procedent de la secretaria d'estat de Seguretat no dormen la nit de dissabte a diumenge. Passen les hores prèvies a l'1 d'octubre treballant a l'edifici de la delegació del govern espanyol. Millo només marxa unes hores a descansar a casa i a les 6 del matí ja torna a incorporar-se a la seu del carrer Mallorca. Els policies allotjats al Port de Barcelona són a punt de sortir. Tot està preparat per entrar als col·legis electorals. Les imatges no tardaran a propagar-se per les xarxes.
1 d'octubre: la indignació de Forn i Trapero

Els Mossos són els primers que fan acta de presència als punts de votació. Quan Millo entra per la porta de la delegació del govern espanyol, parelles d'agents de la policia catalana ja han començat a aparèixer als col·legis per aixecar acta de la situació. La Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil tenen informadors desplegats per controlar les visites "notarials" dels Mossos, que més tard també requisaran urnes selectivament. El compte enrere per l'entrada violenta als col·legis és qüestió d'hores.

La jornada també arrenca molt d'hora al centre internacional de premsa. El Govern compareix per anunciar que es posarà en marxa un sistema de cens universal pensat per sortejar tots els obstacles col·locats per l'Estat. L'alternativa del cens universal s'ha decidit entre divendres i dissabte a la tarda, hores abans de l'inici de la votació. No s'anuncia públicament la nit de dissabte per deixar poc marge de maniobra a l'Estat, que ha entrat al CTTI. Al Govern s'argumenta que l'acció policial dissenyada per Madrid intentarà bloquejar un percentatge important de col·legis electorals a Barcelona.

Per protegir la votació, s'ha instal·lat una antena de recepció de dades a Palau durant la setmana, des d’on es generen fins a 21.000 contrassenyes per a les meses davant dels problemes informàtics. La Generalitat estarà custiodada durant tot l'1-O per bona part del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos d'Esquadra (es despleguen una trentena d'efectius del cos d'elit). A l'executiu es pensa que les dades estaran protegides a Palau, on la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola no gosaran entrar.

S'instal·la a Palau una antena de recepció de dades per assegurar l'activitat de les meses i la recepció de resultats; una trentena d'agents del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos protegiran tot el dia l'edifici de Sant Jaume

L'arrencada a les meses és convulsa tot i l’emoció generada per l'arribada de les urnes, custodiades per una xarxa de ciutadans organitzada de manera clandestina. La protecció de les urnes és el primer gran èxit de la jornada. Però hi ha alguns problemes. Els problemes logístics els pateix en persona el president de la Generalitat, Quim Torra, que forma part d'una mesa. Torra, que en aquell moment no es pensava que acabaria ocupant el principal càrrec del país, desconeix el recorregut de les urnes i fins al vespre no és conscient de l'impacte de les càrregues policials. Al seu col·legi, l'Escola Oficial d'Idiomes de l'Avinguda Príncep d’Astúries, els rumors sobre la intervenció policial precipitaran el recompte.

Els primers cops de porra han començat a les 9.05 minuts del matí. Puigdemont s'havia de desplaçar a primera hora a Sant Julià de Ramis, però després de la intervenció agressiva de la Guàrdia Civil ho descarta i opta per anar cap a Cornellà de Terri i demostrar que el cens universal funciona. Fa el canvi de vehicle sota del Pont dels Vinyers per sortejar l'helicòpter de la policia espanyola que el segueix. Va acompanyat d'una escorta formada pels GEI, el mateix que protegeix Trapero després que comencés a detectar seguiments, presumiblement de la intel·ligència espanyola.

Al migdia, una reunió de l'estat major del procés decideix tirar endavant el referèndum, malgrat que Pascal demana directament a Puigdemont que el freni

De Cornellà de Terri, Puigdemont va cap a Sant Julià de Ramis, on fa una declaració institucional insistint que l'Estat "sempre" es veurà perseguit per la repressió. Després va directe cap al Palau de la Generalitat, on es convoca a les dotze del migdia una reunió de l'estat major per decidir què fer amb la votació. Arriben consellers i també el vicepresident, Oriol Junqueras, que encara no s'ha vist amb el president tot i que els seus equips han creuat missatges. Puigdemont rep un whatsapp de Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, reclamant que aturi la votació davant la violència de les càrregues. En tot cas, però, s'imposa l'opció de seguir endavant. Tres dels dirigents que més aposten per aquesta via són Marta Rovira, Jordi Cuixart i Oriol Soler, el responsable de comunicació de l'òrgan de coordinació sobre l'1-O. Qui expressa més dubtes a la reunió de la sala Torres García és Jordi Sànchez, que en els dies previs ja havia insinuat que calia estudiar altres escenaris, com el de convocatòria electoral.

Quan a Palau s'ha deliberat sobre si mantenir o aturar la votació, Millo ja ha comparegut dues vegades per justificar la intervenció policial i lamentar que els Mossos hagin actuat a partir de directrius polítiques. Això passa en públic, però en privat hi ha hagut molts més moviments. N'hi ha dos d'especialment significatius: una trucada del conseller Forn al delegat del govern espanyol i una reunió al TSJC després d'una queixa del major Trapero. El titular d'Interior, indignat amb la violència policial, contacta amb Millo des de Palau i exigeix aturar els cops de porra als col·legis. La conversa és curta i pujada de to. No tornaran a parlar. Forn no s'ha adonat que els crits s'han escoltat a l'altra costat del pati de Palau. Quan penja, assessors governamentals -d'ERC i del PDECat- l'aplaudeixen de forma espontània. El conseller li ha dit a Millo que ell serà l'últim responsable de la violència de l'1-O.
 
Trapero també considera intolerables les escenes de violència a les portes dels espais de votació, informacions que els Mossos recopilen per canals interns. I el major mou fitxa. Es posa en contacte amb el TSJC per transmetre que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil s'estan excedint. La queixa rep una altra resposta ràpida. Es convoca una reunió d'urgència a l'edifici de l'Audiència de Barcelona -al passeig Lluís Companys- en la qual se cita Trapero i De los Cobos, així com el cap de la setena zona de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, i el cap superior de la Policia Nacional espanyola, Sebastián Trapote. La reunió, que no és plàcida, acaba amb un missatge del tribunal al màxim responsable dels Mossos: en lloc de transmetre queixes hauria de fer el possible per complir un mandat judicial que no s'està complint. Li recorden que el referèndum s'està celebrant.

Trapero es posa en contacte amb el TSJC per transmetre que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil s'està excedint, i es convoca una reunió d'urgència a l'Audiència de Barcelona

A la delegació del govern espanyol hi ha hagut un seguiment exhaustiu del desplegament policial. A banda de les compareixences de premsa de Millo, des de primera hora del matí el contacte per videoconferència amb la Moncloa ha estat continuat. Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, des de Madrid, i els emissaris enviats des de Madrid i Millo han parlat de tot el que ha passat a Catalunya. L'última videoconferència amb la Moncloa es produeix a les quatre de la tarda. A aquella hora, Junqueras ja ha dinat a l'hotel Neri -proper a la plaça de Sant Jaume- i els representants de la CUP se sumen a l'activitat a Palau. Hi acudeixen el diputat Benet Salellas i el dirigent Quim Arrufat.
 
Amb el pas de les hores, les càrregues que s'han produït arreu del territori van remetent. Responsables d'Interior aposten que ho fan per la "imatge internacional projectada", i fins i tot, s'especula amb la possibilitat d’una trucada d’Angela Merkel a Mariano Rajoy per posar-hi fre. Si més no, així ho va revelar el periodista Holger Zschaepitz, editor de Die Welt. Charles Michel, primer ministre belga, i Jeremy Corbyn, líder laborista britànic, també es mostren crítics. L'Europa oficial es manté en silenci, com els retreu Puigdemont al vespre.

Les càrregues generen ferits, que són quantificats pel departament de Salut que comanda Toni Comín. Al final de la jornada, seran més de mil. Millo demana informació dels ferits via ministeri de Sanitat, però la informació no arriba a la delegació del govern espanyol. Millo mai es creu la xifra de damnificats per les empentes i els cops de porra. Hi ha compareixences al centre de premsa per explicar les atencions als ciutadans víctimes de la violència policial. El Govern demana a les instàncies internacionals, especialment la Unió Europea, que es pronunciïn sobre la qüestió. Hi ha comunicació per canal privat, en tot cas.

El conseller d'Empresa, Santi Vila, mentre recorre el Gironès, Osona i el Vallès Oriental per observar el desenvolupament de la jornada, rep el missatge d’un ambaixador europeu establert a Madrid que diu el següent: "Ara es generarà un corrent de simpatia cap a la causa dels catalans, conseqüència d'aquests actes tan bèsties. Però vigileu: això passarà pocs dies i no és excusa per fer cap acció unilateral".

Es produeix una discrepància rellevant a Palau: si aquella mateixa nit cal detallar els resultats del referèndum. La discussió és un dels moments més tensos de la jornada

Cap al vespre, el Govern difon que el referèndum ha mobilitzat tres milions de persones, però que 700.000 no han pogut exercir el dret a vot o bé s’han perdut les paperetes arran de l'acció policial. Tots els consellers es desplacen a Palau per fer-hi una declaració institucional. "Ens hem guanyat tenir un estat", assegura Puigdemont, envoltat de tots els consellers. La declaració de la independència aquella mateixa nit no està damunt la taula, però es comencen a formar dos sectors: un que vol complir la llei del referèndum i proclamar-la la setmana entrant, i els que demanen eleccions. Vila és un dels més actius, juntament amb la cúpula del PDECat formada per Artur Mas i Marta Pascal. També es produeix una altra discrepància rellevant: si aquella mateixa nit cal detallar els resultats del referèndum. La discussió és un dels moments més tensos de la jornada.

L'activitat, però, no ha acabat. El centre internacional de premsa és l’escenari de les compareixences dels encarregats de vetllar pel procés electoral -set experts, presentats al matí, i els observadors internacionals- i del Govern per presentar les dades del recompte. L'executiu disposa de les dades només 20 minuts abans que Junqueras, Turull i Romeva surtin a comunicar-les. De les paperetes no requisades, es fa un còmput total de 2.263.424 vàlides. Els llocs intervinguts per les forces armades estatals representen 770.000 votants, que s'han quedat sense poder participar. D'aquests 2,2 milions, el recompte diu que el "sí" ha guanyat amb 2.020.144 vots, el 90% del total. El "no" es queda amb 176.565 sufragis (7,87%), en blanc voten 45.586 persones (2,03%) i 20.129 són nuls (0,89%).

Millo escolta totes les dades de la votació des del seu domicili de Barcelona. Quan arriba a casa, viu una escena personal complexa. Una de les seves filles el rep plorant, impactada per les imatges que han circulat durant tot el dia, especialment les d'una noia que defensava les urnes a l'Institut Pau Claris i ha denunciat ferides greus a la mà i tocaments als pits. El dia ha estat tens a moltes cases de Catalunya, també a la del delegat del govern espanyol.

La Moncloa no descarta cap escenari la nit de l'1-O i té preparat plans d'actuació que impliquen tots els ministeris, especialment Interior i Defensa; la intervenció de l'exèrcit també es té en compte

L'encarregat de transmetre la situació a la Moncloa és el coronel De los Cobos. La vicepresidenta espanyola és la seva interlocutora. L'Estat té preparat diversos plans en funció de l'actuació de la Generalitat, de "més moderat a menys moderat", com recalquen els coneixedors de l'estratègia. No es descarta cap escenari, tampoc una declaració d'independència immediata. Sáenz de Santamaría coordina la resposta i tots els ministres estant avisats de les ordres que poden arribar de Vicepresidència, especialment a Interior i Defensa. L'actuació de l'exèrcit també es té en compte.

L'independentisme celebra la jornada de resistència, de regust agredolç. Les entitats ja preparen una aturada de país -anunciada per Sànchez i Cuixart des de Plaça Catalunya- que desembocarà en la mobilització massiva del 3 d'octubre. Quedaven 24 dies per a la declaració de la independència i la posterior aplicació de l'article 155.