28
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:20h
La Guàrdia Civil sosté que el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i qui va ser conseller d'Interior durant l'1-O, Joaquim Forn, no van descartar en cap moment un "conflicte armat amb l'Estat", malgrat que aquest fos en "ultima instància". Així es desprèn de diligències entregades al Tribunal Suprem i que consten en el sumari del judici de l'1-O, al qual ha tingut accés NacióDigital.
En aquest, s'argumenta al jutge instructor, Pablo Llarena, que la perspectiva armada era contemplada pel Govern, ja que així ho havien manifestat en diverses ocasions en declaracions públiques els dos dirigents independentistes. En el cas del president català a l'exili, l'Institut Armat destaca les seves declaracions del 29 d'agost del 2017 quan aquest va deixar oberta la possibilitat de crear un exèrcit. En una entrevista ciutadana a Facebook Live, Puigdemont va dir que era "absolutament indispensable" que Catalunya tingués un exèrcit en cas de ser independent.
En el cas de Forn, la Guàrdia Civil s'agafa a les declaracions que aquest va fer l'11 d'octubre del 2017 en una entrevista a Vilaweb on va avisar que, si s'acceptava la nova realitat política, "no hi hauria col·lisió entre policies". Deduïen que, en cas de no acceptació, el xoc hi seria.
Determinació de cara al pas definitiu
El relat policial descriu que la determinació dels llavors president i conseller d'Interior va ser clau per tirar endavant tota la sèrie d'engranatges que van portar a la proclamació de la República. Un fet, destaquen, alimentat per les darreres mobilitzacions de la Diada on, tant els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, com els membres del Govern i els partits independentistes "van animar les masses contra el que entenien que era l'opressió de la justícia espanyola".
En aquest punt, s'indica en l'informe, "ja no és possible distingir entre Govern, Parlament i entitats independentistes". A més, destaca la Guàrdia Civil, l'expresident de la Generalitat Artur Mas "no es va desvincular del procés malgrat la seva inhabilitació". Posteriorment, però, Llarena l'ha deixat fora de la interlocutòria de processament per manca de proves.
Paral·lelament, i en contra del que manifesten -segons el mateix sumari- els membres de la mesa del Parlament processat per desobediència en les seves declaracions en fase d'instrucció, la Guàrdia Civil els acusa de "donar curs" a la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica, posteriorment tombades pel Tribunal Constitucional, que va permetre tirar endavant la votació i la proclamació de la República al Parlament.
El "cop veritablement important"
El mateix informe policial destaca que el "cop veritablement important" als "ideòlegs i executors del procés" van ser els 48 registres que va portar a terme la Unitat de la Policia Judicial el 20 d'octubre per ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. El que va comportar més conseqüències, precisen, va ser el de la conselleria d'Economia, on es va "plasmar novament l'evident organització" dels dirigents.
"Van ser capaços de mobilitzar a la conselleria d'Economia prop de 40.000 persones enfervorides i esperonades per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart", fan constar. Allà, continuen, es van "destrossar tres vehicles logotipats" i van "coartar la llibertat dels membres de la comitiva fins a la matinada".
A partir de llavors, les mobilitzacions van continuar amb un "fustigament a les forces i cossos de seguretat, i el setge als quarters, edificis de l'Estat i hotels" on s'allotjaven membres de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Tota una sèrie d'actes que, en la línia d'accelerar el procés, van tenir un "efecte intimidatori amb l'objectiu de limitar, acovardir i dificultar, si no impedir, les actuacions policials".
En aquest, s'argumenta al jutge instructor, Pablo Llarena, que la perspectiva armada era contemplada pel Govern, ja que així ho havien manifestat en diverses ocasions en declaracions públiques els dos dirigents independentistes. En el cas del president català a l'exili, l'Institut Armat destaca les seves declaracions del 29 d'agost del 2017 quan aquest va deixar oberta la possibilitat de crear un exèrcit. En una entrevista ciutadana a Facebook Live, Puigdemont va dir que era "absolutament indispensable" que Catalunya tingués un exèrcit en cas de ser independent.
En el cas de Forn, la Guàrdia Civil s'agafa a les declaracions que aquest va fer l'11 d'octubre del 2017 en una entrevista a Vilaweb on va avisar que, si s'acceptava la nova realitat política, "no hi hauria col·lisió entre policies". Deduïen que, en cas de no acceptació, el xoc hi seria.
Determinació de cara al pas definitiu
El relat policial descriu que la determinació dels llavors president i conseller d'Interior va ser clau per tirar endavant tota la sèrie d'engranatges que van portar a la proclamació de la República. Un fet, destaquen, alimentat per les darreres mobilitzacions de la Diada on, tant els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, com els membres del Govern i els partits independentistes "van animar les masses contra el que entenien que era l'opressió de la justícia espanyola".
En aquest punt, s'indica en l'informe, "ja no és possible distingir entre Govern, Parlament i entitats independentistes". A més, destaca la Guàrdia Civil, l'expresident de la Generalitat Artur Mas "no es va desvincular del procés malgrat la seva inhabilitació". Posteriorment, però, Llarena l'ha deixat fora de la interlocutòria de processament per manca de proves.
Paral·lelament, i en contra del que manifesten -segons el mateix sumari- els membres de la mesa del Parlament processat per desobediència en les seves declaracions en fase d'instrucció, la Guàrdia Civil els acusa de "donar curs" a la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica, posteriorment tombades pel Tribunal Constitucional, que va permetre tirar endavant la votació i la proclamació de la República al Parlament.
El "cop veritablement important"
El mateix informe policial destaca que el "cop veritablement important" als "ideòlegs i executors del procés" van ser els 48 registres que va portar a terme la Unitat de la Policia Judicial el 20 d'octubre per ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. El que va comportar més conseqüències, precisen, va ser el de la conselleria d'Economia, on es va "plasmar novament l'evident organització" dels dirigents.
"Van ser capaços de mobilitzar a la conselleria d'Economia prop de 40.000 persones enfervorides i esperonades per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart", fan constar. Allà, continuen, es van "destrossar tres vehicles logotipats" i van "coartar la llibertat dels membres de la comitiva fins a la matinada".
A partir de llavors, les mobilitzacions van continuar amb un "fustigament a les forces i cossos de seguretat, i el setge als quarters, edificis de l'Estat i hotels" on s'allotjaven membres de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Tota una sèrie d'actes que, en la línia d'accelerar el procés, van tenir un "efecte intimidatori amb l'objectiu de limitar, acovardir i dificultar, si no impedir, les actuacions policials".