Primícia

El PDECat descarta dissoldre's dins la Crida de Puigdemont

La formació que lidera David Bonvehí mantindrà l'estatus com a partit polític i es presentarà a les eleccions municipals sota la fórmula de Junts per Catalunya

per Oriol March , 27 de setembre de 2018 a les 20:30 |
Carles Puigdemont, en un missatge enregistrat difós davant l'assemblea del PDECat | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'assemblea que va celebrar el PDECat al juliol va ser convulsa, perquè Carles Puigdemont hi va intervenir directament per alinear el partit amb la Crida Nacional per la República, un nou moviment que pretenia aplegar formacions polítiques del país a través d'una aposta per la unitat que hauria de culminar amb la consecució de la República. En aquell moment es va donar per fet que els sigles hereves de l'antiga Convergència s'acabarien dissolent dins la nova plataforma, però l'escenari ha canviat. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, el PDECat "descarta completament" dissoldre's dins la Crida, que aquest matí s'ha presentat públicament i ha avançat que ja ha fet els primers passos per ser un nou partit.

"Estem disposats a col·laborar amb un moviment transversal i aglutinador amb totes les sensibilitats polítiques com és la Crida", ha recalcat internament aquest vespre el president de la formació, David Bonvehí, als quadres territorials del partit. "Això en cap cas suposarà (excepte que ho decideixin els associats) prescindir del partit, que per altra banda es l'eina que ens presentarem a les eleccions municipals amb la fórmula i filosofia de Junts per Catalunya", ha afegit Bonvehí, encarregat de posar-se al capdavant de les sigles al juliol.


Aquest moviment es va produir després de la pressió exercida per Puigdemont a l'hora de prescindir del lideratge de Marta Pascal. "Un cop els fundadors de la Crida decideixin com s'acaba constituint, des del PDECat buscarem la fórmula de poder-hi col·laborar si és possible", ressalta el president del partit en la comunicació a la cúpula de la formació. Ara l'acompanya com a vicepresidenta Míriam Nogueras, impulsada per l'empresonat Jordi Turull i dirigents com Miquel Buch -conseller d'Interior- amb el vist-i-plau de Puigdemont. Nogueras va tenir protagonisme fa dues setmanes quan va anunciar públicament la retirada d'una moció pactada amb el PSOE per encetar el diàleg entre l'Estat i la Generalitat.

"Un cop els fundadors de la Crida decideixin com s'acaba constituint, des del PDECat buscarem la fórmula de poder-hi col·laborar si és possible", trasllada Bonvehí als dirigents del partit

Des que es va presentar la Crida, el 16 de juliol -just la mateixa setmana que havia de desembocar en el congrés del PDECat-, una de les incògnites és quina relació hi haurà entre els dos projectes, units pel lideratge -executiu o moral- de Puigdemont. En un primer moment la intenció del president a l'exili era fer una crida als partits -d'ERC a la CUP-, però cap d'ells s'hi va voler sumar orgànicament. L'antiga Convergència és qui més predisposició hi va posar, però al cap de quinze dies va enviar un missatge clar: serien els associats els qui, individualment, haurien de sumar-se al nou projecte de Puigdemont. Els responsables de la Crida preparen una ponència organitzativa que permetrà la doble militància.

Malestar pel registre


L'anunci d'aquest dijous sobre el registre de la Crida al ministeri de l'Interior com a partit i associació ha generat malestar dins del PDECat. Un destacat alcalde, per exemple, recalcava poc després de conèixer la decisió que "això no era" el que s'havia "pactat" amb Puigdemont. "Sempre havia dit que el nou moviment no seria un partit", assenyalen diversos dirigents consultats, alguns d'ells amb contacte sovintejat amb el president a l'exili. Segons les mateixes fonts, els més "reacis" a la integració orgànica amb la Crida són els alcaldes, que aposten per anar amb la marca de Junts per Catalunya als comicis del maig.

La qüestió sobrevolarà el consell nacional del PDECat d'aquest dissabte a Sant Joan de Vilatorrada, molt a prop de la presó de Lledoners on hi ha reclosos diversos dirigents del partit, com és el cas de Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn. En un primer moment, el plantejament de Puigdemont amb la Crida era la de convertir-la en un "segell" que acompanyés candidatures independentistes -en especial les de Junts per Catalunya arreu del territori-, però ara s'ha fet un pas més amb el registre al ministeri de l'Interior. Els encarregats de fer-ho van ser Toni Morral, Gemma Geis i Ferran Mascarell fa dues setmanes, segons les fonts consultades. Aquest dijous han estat els encarregats de presentar els plans de la Crida, que es fundarà el 27 d'octubre en un acte a Manresa.
 
El proper pas serà el congrés en el qual s'aprovaran les ponències política i organitzativa. La primera corre a càrrec de Jordi Sànchez, empresonat a Lledoners i president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, i la segona portarà el segell de Geis -portaveu adjunta a la cambra catalana- amb la col·laboració d'Agustí Colomines, un dels arquitectes del moviment. El conclave del 6 de desembre se celebrarà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, el mateix lloc on es va fundar el PDECat el juliol del 2016.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació