Informes policials apunten un entramat del Govern, CDR i Mossos per actuar coordinats l'1-O

Un any després del referèndum, la política catalana està a les portes d'un judici que pot marcar un nou punt d'inflexió. La sentència es basarà en el relat sobre la rebel·lió que ha bastit el Tribunal Suprem i en el dels informes policials inclosos al sumari. Una actuació orquestrada i coordinada entre el Govern, els Comitès de Defensa del Referèndum i els Mossos d'Esquadra: així dibuixen informes policials inclosos en el sumari de l'1-O, al qual ha tingut accés NacióDigital, com va ser possible que es celebrés el referèndum ara fa tot just un any.

Els agents policials atribueixen conductes violentes als CDRs i no consideren que la seva existència fos fruit d'una mobilització veïnal espontània, sinó que els defineixen com el "nexe" amb l'executiu català amb la "connivència" de la policia catalana.

"Han estat el nexe entre el Govern de la Generalitat i la societat civil que va constituir els murs populars als col·legis electorals, i que de forma violenta va intentar impedir les actuacions policials", diu en referència als CDRs un informe de la Prefectura Superior de la Policia a Catalunya amb data 4 d'octubre. Afegeix que aquests comitès estaven integrats, entre altres, per "joves amb caputxes i, en alguns casos, amb cascos protectors". Aquesta circumstància, afirma l'informe, "indica que el plantejament original de l'exercici d'una resistència passiva no era cert".

Els documents recullen que els comitès estaven integrats, entre altres, per "joves amb caputxes i, en alguns casos, amb cascos protectors"

El fil conductor dels informes elaborats, tant per la Policia Nacional com per la Guàrdia Civil, és que era el Govern qui estava darrere de la mobilització popular. "Es desprèn una activa participació i cooperació de diversos estaments de la Generalitat en l'organització, principalment dels funcionaris d'ensenyament i dels de seguretat, concretament, dels Mossos d'Esquadra", estableixen.

De fet, el sumari recull com les forces de seguretat de l'Estat van vigilar la policia catalana amb vídeos i fotografies que acrediten, segons el seu relat, la seva "inacció" per impedir la votació i, fins i tot en alguns casos, la seva "col·laboració". En elles s'hi veuen mossos fent vigilància sense carregar a les portes dels col·legis, dialogant amb les persones mobilitzades i, en alguns casos ja de nit, emportant-se les urnes entre aplaudiments.

"Són una mostra inequívoca de l'acord previ i d'una execució concertada i provinent d'instruccions jeràrquiques", conclou el citat informe, que també assegura que es van produir "actes directes de col·laboració" dels Mossos amb el referèndum. En concret, "actuacions per dificultar la tasca" de les forces de seguretat de l'Estat i, fins i tot, agents de la policia catalana "de paisà en vehicles camuflats" que haurien avisat els CDRs de la presència d'agents policials espanyols per garantir el bloqueig dels col·legis abans de la seva arribada. "Aquestes actuacions podrien considerar-se com a elements necessaris per a l'execució del referèndum il·legal", conclou un altre informe amb data 13 d'octubre.

Als atestats policials elaborats sobre la jornada, es subratlla l'actitud "violenta" dels ciutadans aplegats en alguns col·legis. Per contra, asseguren que els agents van utilitzar la "força mínima imprescindible" per impedir la votació. Si bé les càrregues policials en indrets com l'IES Pau Claris o de l'escola Ramon Llull de Barcelona han estat àmpliament acreditades amb vídeos i fotografies, els atestats policials es limiten a fer balanç d'agents amb lesions tot i reconèixer, en el cas de la Ramon Llull, que es van disparar pilotes de goma. És allà on el músic Roger Español va perdre la visió d'un ull.