Poc s'imaginava Quim Torra, aquell divendres 29 de setembre del 2019, que al cap de set mesos prendria possessió com a president de la Generalitat. Com tants milers de ciutadans, Torra va dirigir-se al seu centre de votació -en aquest cas, l'Escola Oficial d'Idiomes de l'Avinguda Príncep d'Astúries de Barcelona- per protegir-lo ja dos dies abans de la celebració del referèndum. "Va anar venint gent, vam sopar junts i els meus fills hi van dormir", recordava la setmana passada el dirigent independentista durant l'entrevista concedida a NacióDigital. Dissabte va tornar a l'escola, va pronunciar una conferència sobre el setge de 1714 -d'altres pares van presentar fotografies d'un viatge a l'Antàrtida- i diumenge, a les cinc del matí, tornava a lloc. Va ser quan es va accelerar tot.
Torra assegura no conèixer el recorregut que van fer les urnes, però sí recorda amb "gran emoció" l'arribada dels receptacles a l'Escola Oficial d'Idiomes. Rememora: "Els primers moments de posada en marxa van ser de gran complexitat, perquè els atacs informàtics se succeïen. Plovia, la gent gran començava a cansar-se, i hi havia una mica d'incertesa". No acaba de ser conscient de l'abast de les càrregues policials perquè, durant l'1-O, només estava pendent de la gestió de la mesa on treballava. "El meu món era aquella escola", insisteix. Només va observar unes imatges de l'escola Infant Jesús, on votava Artur Mas, perquè un dels presents la tenia al telèfon mòbil. Fins al vespre no va ser conscient de tot.
Torra va formar part d'una mesa a l'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona, i recorda amb emoció l'arribada de les urnes al col·legi electoral
Davant de la possibilitat d'una intervenció policial fulgurant que posés en perill el recompte, a les sis de la tarda es decideix col·lectivament "salvar els vots" i tancar la jornada oficial. "Recordo el recompte, sortir fora i viure l'emoció del moment", resumeix Torra. Un cop a casa, davant la televisió, pren consciència de tot. "És un moment d'impacte emocional enorme. Com pot ser que ens hagin enviat fent a fer això? Hi ha un moment de dolor, de plor. I, després, penso que tots vam anar girant-ho, posant en valor que s'havia votat en contra d'un Estat que ens ha enviat policies a atonyinar-nos", posa en valor.
Malgrat ser ja en aquell moment un home ben connectat amb la classe dirigent del país -va ser vicepresident d'Òmnium i director del Born Centre Cultural-, durant l'1-O no va estar en contacte amb Carles Puigdemont. En cap moment va pensar que la independència es declararia aquella mateixa nit, però sí que hi comptava el 10 d'octubre. Per això es va dirigir cap al Passeig Lluís Companys, on les entitats van convocar la ciutadania per celebrar la proclamació de l'estat català a través d'un discurs de Puigdemont al Parlament. El president a l'exili, en aquell moment, va decidir que el millor era suspendre-la per obrir un període de diàleg amb Madrid. La resta és història: empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, fracàs de qualsevol entesa, declaració d'independència i aplicació del 155.
Com s'ha de commemorar aquella jornada de l'1-O? Torra ho té clar: "Demano que en tinguem una idea de victòria. És un gran dia de victòria per als catalans i ens marca el moment fundacional del que estem fent. Jo, almenys, em sento absolutament lligat i compromès amb l'1-O . Si mai veiés que jo no puc aplicar el resultat del referèndum i del 27-O, jo no estaria al davant de la presidència de la Generalitat". Un any després, i amb els efectes de la repressió presents, el repte es presenta encara més complex.
