28
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
10:13h
Un any després, tot passa per l'1 d'octubre. El record agredolç del referèndum -exercici col·lectiu d'autoafirmació mesclat amb violència policial- empelta l'independentisme, que aquest cap de setmana mirarà enrere sense saber encara què l'espera per endavant. Al carrer hi haurà manifestacions -una de l'independentisme i una altra d'homenatge als policies que van intervenir als col·legis que seran simultànies-, es preparen desenes d'actes reivindicatius arreu del territori -només a Barcelona se'n preveuen 54- i el Govern ja ha dissenyat una reunió a Sant Julià de Ramis per dilluns del tot simbòlica, just abans del debat de política general al Parlament, que formalment marcarà l'inici del curs polític a la cambra.
Dèiem que tot passa per l'1 d'octubre perquè el pes específic d'aquella jornada orienta les forces sobiranistes i, alhora, les condiciona. Del referèndum en penja el "mandat democràtic" que l'executiu de Quim Torra diu voler obeir. Del referèndum en deriven, també, les resolucions judicials que mantenen empresonats i exiliats la majoria dels dirigents independentistes. Però l'1 d'octubre és un patrimoni inacabat: del seu resultat en va sorgir una proclamació de la República que mai es va desplegar. Per això l'independentisme persegueix una altra votació, pactada i internacionalment homologable, que ara mateix l'Estat no sembla disposat a concedir.
Mentre acorda com avançar, el conjunt del sobiranisme ha encetat la tardor fent memòria. I la parada amb més càrrega emocional, sens dubte, és la de l'1 d'octubre. A NacióDigital hem preparat un especial sobre el referèndum de fa un any que anirem desgranant aquest cap de setmana. Hi trobareu un relat extens i ple de detalls -alguns encara inèdits- del que va passar en els dies àlgids de la tardor del 2017, des de la junta de seguretat del 28 de setembre fins a la votació del primer d'octubre. El reportatge principal anirà acompanyat d'altres peces amb la veu dels testimonis dels fets i la lectura política d'una desena d'analistes. I recordeu que al diari hem obert un canal de participació perquè ens expliqueu què vau viure i què vau sentir en aquella jornada que, de ben segur, formarà part dels llibres d'història.
La Crida, un partit polític; el PDECat no es dissol. Després de setmanes de treball discret, el moviment polític impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra ha començat a fer camí. Ahir se'n van conèixer més detalls, de calendari i de fons. Ja sabem que l'assemblea fundacional se celebrarà el 27 d'octubre a Manresa, coincidint amb el primer aniversari de la declaració política de la independència, i que el 6 de desembre està programat el primer congrés, per escollir la direcció i definir el rumb polític. Ferran Mascarell també va confirmar davant la premsa que la Crida ha iniciat els tràmits al Ministeri de l'Interior per registrar-se com a associació i com a partit. De fet, segons les fonts consultades per NacióDigital, aquest pas es va fer fa dues setmanes. En els propers mesos hi haurà més concreció de l'horitzó electoral que tindrà l'espai. El que està confirmat és que el PDECat no es dissoldrà dins de la Crida, tot i l'agitació del darrer congrés postconvergent, que va suposar la defenestració de Marta Pascal a instàncies del propi Puigdemont. L'última decisió del PDECat, traslladada per David Bonvehí als dirigents, queda detallada en aquesta informació d'Oriol March que us hem avançat en exclusiva.
Maragall rebat Borrell mentre obre delegacions. El conseller d'Exteriors va ser ahir al número 17 de Fleet Street de Londres, on s'ubica la delegació del Govern a la capital britànica, que ha tornat a l'activitat. És la segona que reobre les portes, després de la de Berlín. Maragall manté el calendari d'activació de seus governamentals a l'estranger malgrat l'ofensiva del Ministeri d'Exteriors, que per via de l'Advocacia de l'Estat ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret de reobertura de les delegacions catalanes. A Maragall no li va agradar el moviment bel·ligerant de Josep Borrell i aquest dijous li va enviar un missatge des de Londres. Pel conseller d'Exteriors, el recurs del ministre se situa en el marc d'"una horrible normalitat". El proper episodi, si res canvia, s'haurà de dirimir als tribunals.
Manuel Valls posa Barcelona al seu servei. Per setmana intensa, la de Manuel Valls. Dimarts, l'endemà de la Festa Major de la Mercè, l'ex-primer ministre francès va anunciar al CCCB que seria candidat a l'alcaldia de Barcelona. L'endemà en va donar més detalls en una roda de premsa en què va anunciar com s'anomenarà la seva marca política ("Barcelona, capital europea"). En aquesta plataforma s'integrarà Ciutadans, però Valls ha insistit aquests dies en la seva condició d'independent, i en la voluntat de sumar més forces i personalitats per ser més que "el candidat de Rivera". El seu discurs, amb tot, s'acobla bé a l'electorat taronja: Barcelona no ha de ser la capital d'una "República imaginària", s'ha d'obrir a la cultura castellana i s'ha de posar ordre a uns carrers cada cop més insegurs. Aquí teniu informació sobre el qui és qui en el seu primer cercle de confiança, un text de Pep Martí.
Vist i llegit
"M'han fet sentir un mal català per no estar d'acord amb el procés". Josep Maria Pou s'esplaiava aquest dijous en una entrevista a El Mundo, en la qual repassava els 50 anys de carrera i també analitzava el moment polític que es viu a Catalunya. Més enllà del titular cridaner, Pou es mostrava crític amb el fet que a Catalunya es visqui "en el terreny de les emocions" en lloc de fer-ho en el de la "raó", però també qüestionava que des de determinats mitjans espanyols es projecti una imatge de confrontació de la societat catalana que no és visible al carrer. L'actor sempre parla clar, també del que veu a Espanya: "És amable amb la corrupció, el seu caràcter ha sigut sempre molt laxe en matèria de moral i lleis". Pou estrenaEl reino, un film dirigit per Rodrigo Sorogoyen amb un repartiment de luxe i que ha rebut elogis a Sant Sebastià, mentre continua triomfant amb Moby Dick. I que duri.
El nom propi
José Manuel Villarejo personifica el costat més fosc dels aparells de l'Estat. Després de posar contra les cordes la Zarzuela per les revelacions sobre Corinna -l'amiga de Joan Carles I-, l'excomissari de la Policia Nacional continua agitant la política espanyola amb la informació aconseguida en una trajectòria policial del tot opaca. Del degoteig d'àudios del dinar del 2009 entre la ministra de Justícia, Dolores Delgado, Baltasar Garzón i el mateix Villarejo, ja han transcendit les paraules despectives de Delgado al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska i que la titular de Justícia tenia coneixement de les trobades de jutges i fiscals amb menors en un viatge a Colòmbia. També s'ha fet públic -publicat en primícia pel digital Moncloa.com- que l'excomissari va muntar un servei de prostitució a principis dels anys 90 per aconseguir informació de polítics i membres de consells d'administració de grans empreses. Villarejo li va explicar a la ministra que els resultats obtinguts els qualificava com a "informació vaginal". La conversa del dinar, enregistrada per Villarejo, ha erosionat Delgado i ha constatat que a les clavegueres de l'Estat fa anys que s'hi opera. Probablement, la ministra no serà l'última que en sortirà esquitxada. Ja ho escrivia Iñigo Sáenz de Ugarte en una crònica parlamentària a eldiario.es: "Las cloacas policiales ponen perdidas las alfombras del Congreso".
La frase de la setmana
"He pagat tots els meus impostos i no hi ha hagut estalvi fiscal". La frase és de Pedro Duque, el quart ministre de Pedro Sánchez que afronta una situació complicada que no té res a veure amb l'activitat política. Va haver dimitir Màxim Huerta (Cultura), li va passar el mateix a Carmen Montón (Sanitat), Dolores Delgado (Justícia) encara surfeja la polèmica i ara és el ministre de Ciència i Innovació qui ha de donar explicacions sobre els immobles de la seva propietat i la societat instrumental amb la qual gestionava aquest patrimoni. En resposta a la informació publicada per Ok Diario, Duque insistia aquest dijous que no va constituir una societat per no pagar impostos sinó per facilitar la gestió de les cases, i negava que el camí seguit fos èticament reprovable. El ministre compta amb el suport del president espanyol, que acumula ensurts amb els titulars sobre aspectes de la vida privada dels membres del seu executiu. Ni en el viatge a Estats Units Sánchez ha pogut estar tranquil.
Els imperdibles
Com explicàvem, els pròxims dies estaran marcats per la commemoració del primer aniversari de l'1 d'octubre. Seran dies d'alt contingut reivindicatiu i de mobilitzacions, però si teniu la possibilitat de buscar unes hores de pausa, hem pensat en algunes recomanacions per aprofitar les estones de sofà. En Víctor Rodrigo, que cada setmana us proposa sèries que valen la pena veure i d'altres que us podeu estalviar, ha optat aquest divendres per una mirada retrospectiva. Planteja que redescobriu dos títols de culte: Los Soprano i Downton Abbey. De la primera no en fa falta presentació. La segona, que et transporta a la vida plaent de l'aristocràcia britànica de principis del segle XX -amb mansió i servei-, és un regal de sis temporades. Si amb les sèries no en teniu prou, aquí teniu cinc suggerències d'activitats per arreu del país. Bon cap de setmana!
Dèiem que tot passa per l'1 d'octubre perquè el pes específic d'aquella jornada orienta les forces sobiranistes i, alhora, les condiciona. Del referèndum en penja el "mandat democràtic" que l'executiu de Quim Torra diu voler obeir. Del referèndum en deriven, també, les resolucions judicials que mantenen empresonats i exiliats la majoria dels dirigents independentistes. Però l'1 d'octubre és un patrimoni inacabat: del seu resultat en va sorgir una proclamació de la República que mai es va desplegar. Per això l'independentisme persegueix una altra votació, pactada i internacionalment homologable, que ara mateix l'Estat no sembla disposat a concedir.
Mentre acorda com avançar, el conjunt del sobiranisme ha encetat la tardor fent memòria. I la parada amb més càrrega emocional, sens dubte, és la de l'1 d'octubre. A NacióDigital hem preparat un especial sobre el referèndum de fa un any que anirem desgranant aquest cap de setmana. Hi trobareu un relat extens i ple de detalls -alguns encara inèdits- del que va passar en els dies àlgids de la tardor del 2017, des de la junta de seguretat del 28 de setembre fins a la votació del primer d'octubre. El reportatge principal anirà acompanyat d'altres peces amb la veu dels testimonis dels fets i la lectura política d'una desena d'analistes. I recordeu que al diari hem obert un canal de participació perquè ens expliqueu què vau viure i què vau sentir en aquella jornada que, de ben segur, formarà part dels llibres d'història.
La Crida, un partit polític; el PDECat no es dissol. Després de setmanes de treball discret, el moviment polític impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra ha començat a fer camí. Ahir se'n van conèixer més detalls, de calendari i de fons. Ja sabem que l'assemblea fundacional se celebrarà el 27 d'octubre a Manresa, coincidint amb el primer aniversari de la declaració política de la independència, i que el 6 de desembre està programat el primer congrés, per escollir la direcció i definir el rumb polític. Ferran Mascarell també va confirmar davant la premsa que la Crida ha iniciat els tràmits al Ministeri de l'Interior per registrar-se com a associació i com a partit. De fet, segons les fonts consultades per NacióDigital, aquest pas es va fer fa dues setmanes. En els propers mesos hi haurà més concreció de l'horitzó electoral que tindrà l'espai. El que està confirmat és que el PDECat no es dissoldrà dins de la Crida, tot i l'agitació del darrer congrés postconvergent, que va suposar la defenestració de Marta Pascal a instàncies del propi Puigdemont. L'última decisió del PDECat, traslladada per David Bonvehí als dirigents, queda detallada en aquesta informació d'Oriol March que us hem avançat en exclusiva.
Maragall rebat Borrell mentre obre delegacions. El conseller d'Exteriors va ser ahir al número 17 de Fleet Street de Londres, on s'ubica la delegació del Govern a la capital britànica, que ha tornat a l'activitat. És la segona que reobre les portes, després de la de Berlín. Maragall manté el calendari d'activació de seus governamentals a l'estranger malgrat l'ofensiva del Ministeri d'Exteriors, que per via de l'Advocacia de l'Estat ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret de reobertura de les delegacions catalanes. A Maragall no li va agradar el moviment bel·ligerant de Josep Borrell i aquest dijous li va enviar un missatge des de Londres. Pel conseller d'Exteriors, el recurs del ministre se situa en el marc d'"una horrible normalitat". El proper episodi, si res canvia, s'haurà de dirimir als tribunals.
Manuel Valls posa Barcelona al seu servei. Per setmana intensa, la de Manuel Valls. Dimarts, l'endemà de la Festa Major de la Mercè, l'ex-primer ministre francès va anunciar al CCCB que seria candidat a l'alcaldia de Barcelona. L'endemà en va donar més detalls en una roda de premsa en què va anunciar com s'anomenarà la seva marca política ("Barcelona, capital europea"). En aquesta plataforma s'integrarà Ciutadans, però Valls ha insistit aquests dies en la seva condició d'independent, i en la voluntat de sumar més forces i personalitats per ser més que "el candidat de Rivera". El seu discurs, amb tot, s'acobla bé a l'electorat taronja: Barcelona no ha de ser la capital d'una "República imaginària", s'ha d'obrir a la cultura castellana i s'ha de posar ordre a uns carrers cada cop més insegurs. Aquí teniu informació sobre el qui és qui en el seu primer cercle de confiança, un text de Pep Martí.
Vist i llegit
"M'han fet sentir un mal català per no estar d'acord amb el procés". Josep Maria Pou s'esplaiava aquest dijous en una entrevista a El Mundo, en la qual repassava els 50 anys de carrera i també analitzava el moment polític que es viu a Catalunya. Més enllà del titular cridaner, Pou es mostrava crític amb el fet que a Catalunya es visqui "en el terreny de les emocions" en lloc de fer-ho en el de la "raó", però també qüestionava que des de determinats mitjans espanyols es projecti una imatge de confrontació de la societat catalana que no és visible al carrer. L'actor sempre parla clar, també del que veu a Espanya: "És amable amb la corrupció, el seu caràcter ha sigut sempre molt laxe en matèria de moral i lleis". Pou estrenaEl reino, un film dirigit per Rodrigo Sorogoyen amb un repartiment de luxe i que ha rebut elogis a Sant Sebastià, mentre continua triomfant amb Moby Dick. I que duri.
El nom propi
José Manuel Villarejo personifica el costat més fosc dels aparells de l'Estat. Després de posar contra les cordes la Zarzuela per les revelacions sobre Corinna -l'amiga de Joan Carles I-, l'excomissari de la Policia Nacional continua agitant la política espanyola amb la informació aconseguida en una trajectòria policial del tot opaca. Del degoteig d'àudios del dinar del 2009 entre la ministra de Justícia, Dolores Delgado, Baltasar Garzón i el mateix Villarejo, ja han transcendit les paraules despectives de Delgado al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska i que la titular de Justícia tenia coneixement de les trobades de jutges i fiscals amb menors en un viatge a Colòmbia. També s'ha fet públic -publicat en primícia pel digital Moncloa.com- que l'excomissari va muntar un servei de prostitució a principis dels anys 90 per aconseguir informació de polítics i membres de consells d'administració de grans empreses. Villarejo li va explicar a la ministra que els resultats obtinguts els qualificava com a "informació vaginal". La conversa del dinar, enregistrada per Villarejo, ha erosionat Delgado i ha constatat que a les clavegueres de l'Estat fa anys que s'hi opera. Probablement, la ministra no serà l'última que en sortirà esquitxada. Ja ho escrivia Iñigo Sáenz de Ugarte en una crònica parlamentària a eldiario.es: "Las cloacas policiales ponen perdidas las alfombras del Congreso".
La frase de la setmana
"He pagat tots els meus impostos i no hi ha hagut estalvi fiscal". La frase és de Pedro Duque, el quart ministre de Pedro Sánchez que afronta una situació complicada que no té res a veure amb l'activitat política. Va haver dimitir Màxim Huerta (Cultura), li va passar el mateix a Carmen Montón (Sanitat), Dolores Delgado (Justícia) encara surfeja la polèmica i ara és el ministre de Ciència i Innovació qui ha de donar explicacions sobre els immobles de la seva propietat i la societat instrumental amb la qual gestionava aquest patrimoni. En resposta a la informació publicada per Ok Diario, Duque insistia aquest dijous que no va constituir una societat per no pagar impostos sinó per facilitar la gestió de les cases, i negava que el camí seguit fos èticament reprovable. El ministre compta amb el suport del president espanyol, que acumula ensurts amb els titulars sobre aspectes de la vida privada dels membres del seu executiu. Ni en el viatge a Estats Units Sánchez ha pogut estar tranquil.
Els imperdibles
Com explicàvem, els pròxims dies estaran marcats per la commemoració del primer aniversari de l'1 d'octubre. Seran dies d'alt contingut reivindicatiu i de mobilitzacions, però si teniu la possibilitat de buscar unes hores de pausa, hem pensat en algunes recomanacions per aprofitar les estones de sofà. En Víctor Rodrigo, que cada setmana us proposa sèries que valen la pena veure i d'altres que us podeu estalviar, ha optat aquest divendres per una mirada retrospectiva. Planteja que redescobriu dos títols de culte: Los Soprano i Downton Abbey. De la primera no en fa falta presentació. La segona, que et transporta a la vida plaent de l'aristocràcia britànica de principis del segle XX -amb mansió i servei-, és un regal de sis temporades. Si amb les sèries no en teniu prou, aquí teniu cinc suggerències d'activitats per arreu del país. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?