ENTREVISTA

Miquel Buch: «Hem de garantir la llibertat d’expressió de tots, ens agradi o no el que diuen»

El conseller de l'Interior afirma que els Mossos no han d'actuar "sota el focus" del biax polític sinó "complint i fent complir la llei". Denuncia que Espanya segueix "basant-se en la imposició" i per tant "és possible que t'empresonin per fer el que toca, com li va passar al govern legítim"

per Ferran Casas / Aida Morales, 27 de setembre de 2018 a les 21:47 |
Miquel Buch | Adrià Costa
Entre la llei i la política. La cartera d'Interior va recaure, abans de l'estiu, a les mans d'un pes pesant del PDECat. Miquel Buch (Premià de Mar, 1975), afí dins al partit al president a l'exili, Carles Puigdemont, va entomar la responsabilitat de dirigir un dels departaments més complexos. Intervingut pel 155, Buch va recollir el llegat de l'exconseller empresonat Quim Forn, qui avui dia es recorda -entre llaços grocs- amb diversos cartells a l'interior de la conselleria. Buch va ser l'alcalde de Premià fins finals del 2017 i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), fet que li ha costat estar investigat per desobediència.

La política i la tensió al carrer centren la conversa amb NacióDigital. Explica que no pensa en una "tardor calenta políticament parlant". A ell, però, les actuacions dels Mossos desmuntant l'acampada de la plaça de Sant Jaume o les actuacions dels grups ultres ja li han costat severes crítiques de la CUP. Buch marca distàncies amb els cossos policials espanyols, que no tenen el mateix concepte de la llibertat d'expressió.



- Com vau trobar la conselleria després de la intervenció de l'Estat?

- Estem recomponent. El 155 passa factura i no el solucionarem d'un dia per l'altre, no serà gens fàcil. El que ha fet l'Estat és l'atac a l'autogovern més important en democràcia. Ha sigut la retallada democràtica més important de la seva història. Això ha provocat danys: Trapero està encausat judicialment i el conseller Forn està a la presó. I una sèrie de plans, despeses i inversions que s'haurien d'haver fet, no s’han fet. Anem a remolc. I també hi ha l'estat anímic de la gent. I una situació així passa factura. Ens hi vam posar ràpid a posar-hi solució. El 26 de juny vam aprovar una partida per les hores extres. Per tant, 24 dies després de ser conseller d’Interior ja aprovàvem aquesta despesa que el 155 havia decidit no pagar. I la pagarem tard, a l'octubre o novembre com hem acordat amb els sindicats. 

- Comptava que el major Trapero rebutgés la seva restitució en el càrrec?


- Hi havia un 50% de possibilitats, però és del tot comprensible. I a més, destaco una vegada més la seva professionalitat per sobre dels interessos personals que pugui tenir qualsevol persona. Ell va transmetre que no volia ser un problema pel cos, i entenia que la seva causa judicial seria més perjudicial que beneficiosa pel cos. 

"Trapero va transmetre'm que no volia ser un problema pel cos i que la seva causa judicial seria més perjudicial que beneficiosa"

- Sabia que després de la declaració d’independència va escriure una carta posant el cos a les ordres del TSJC i la Fiscalia?

- Jo, com que és un assumpte judicial, el respecto i per tant no hi entro. En cas que fos cert i que tot això fos veritat, faria la valoració corresponent quan pertoqui. 

- Quan era president de l’Associació Catalana de Municipis va exercir una clara defensa de la independència i va demanar "tirar pel dret". Fins a on està disposat a arribar per la República?  Sobretot tenint en compte que el seu predecessor en el càrrec és a la presó i vostè està imputat per desobediència al TSJC.

- La violència judicial forma part de l’estratègia de l'Estat. Espanya, tal com planteja la nostra voluntat de marxar, no ho fa democràticament, sinó amb una imposició que fruit de la seva història i d'anar guanyant territoris així, a base d’imposar-se. Per tant, entra dins de les possibilitats que algú, la Justícia, l’Estat o qui sigui, t'empresoni. Que et castigui d’una manera o altra per fer el que realment et pertoca fer, que és el que va fer el govern legítim que és a la presó o a l’exili.
 

Miquel Buch. Foto: Adrià Costa


- L’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem també investiguen l’actuació dels Mossos al voltant de l’1-O. Van actuar sempre bé?

- Va quedar palesa la diferència entre uns i altres. Una policia que aspira a ser democràtica, o una que aspira a altres coses. Recordem l'"a por ellos". Jo crec que aquí hi ha la diferència. I puc dir que aquest país està molt orgullós dels Mossos perquè, no l’1 d‘octubre, sinó cada dia, vetllen perquè la democràcia sigui el nostre sistema polític.

- I què pot fer per defensar-los? Hi ha sensació d'indefensió. L’amenaça d’intervenció dels Mossos és constant i l’excúpula està processada per sedició.

- Jo en els processos judicials, ara per ara, no hi entro perquè no em toca. I no només tenim el major Trapero encausat sinó força agents i comandaments encausats per l’1-O. Què puc fer? Donar la cara per ells. I explicar permanentment que allò que van fer és el que els hi pertocava fer: complir el mandat judicial que tenien, a diferència d'altres cossos. Quan veus que hi ha partits que es dediquen a malparlar dels Mossos i dir que és una policia que no és democràtica, evidentment cal demostrar la falsedat estratosfèrica d'allò que estan explicant. Precisament, els Mossos són una policia democràtica i perquè ho són, són molt apreciats, com demostra l'últim CEO. Per tant, cal assenyalar les falsedats d’alguns polítics que busquen la crispació i terrenys que no són el democràtic ni el dialèctic de debat, sinó els de la mentida, les fake news.


"En cap cas la tardor serà calenta. Si de cas animada dialècticament"

- Entrem en el que s'ha batejat com una tardor calenta. Com actuaran els Mossos? I si es veuen obligats a tornar a actuar com a policia judicial sota les ordres dels tribunals espanyols? Com gestionarà aquesta contradicció?

- Primer, tardor calenta ho demostra la temperatura i el termòmetre que és calent i estem a la tardor. A partir d’aquí no vull pensar en res més. En tot cas, serà animada dialècticament. Però en cap cas calenta. Ens regim bàsicament pels principis democràtics i per les discussions on cal i on toca, no com altres que pretenen crear un relat de violència, de malestar o d’incomoditat entre la societat catalana. Dit això, jo parteixo de la premissa que la policia no ha de ser notícia, però no a Catalunya, sinó arreu. Per tant, el que ha de fer la policia és treballar des de l’absoluta tranquil·litat i sense tenir el focus de pressió mediàtic i polític. L’altra cosa és que la policia actuï bé o malament, i treballem perquè sigui millor. I si alguna persona s’extralimita, actuar amb totes les garanties que tenim. Però la policia no ha d’actuar dins del focus polític, ha d’actuar amb absoluta tranquil·litat de complir la llei i fer-la complir.

- Vulguin o no els Mossos són noticia i actors. Aquest cap de setmana hi ha manifestacions de policies espanyols i es pot generar tensió. Com es gestionarà?
 
- En un país com el nostre hem de garantir la llibertat d’expressió. Quan jo parlo que és una policia democràtica, vull dir que hem de garantir la llibertat d’expressió, t’agradi o no t’agradi. A partir d’aquí, si uns es volen expressar lliurement amb un discurs o una ideologia antagònica a la del Govern, la respectarem, no farem com d’altres. Que hi hagi grups o una colla de persones que volen assenyalar la policia en funció de qui es manifesta i qui no, jo crec que s’equivoquen de dalt a baix. Perquè jo aspiro que aquest país sigui democràtic i que tu, per molt diferent que pensis de mi, tens dret a manifesta-ho. Que jo surti de l’estat espanyol on s’empresona els polítics per donar la veu al poble per anar a un país en el qual no es permeti la llibertat d’expressió, em sembla que és sortir del  foc per caure a les brases. Si hem de sortir d’un Estat que quarta la llibertat d’expressió per fer una república que la quarta, no té sentit. De fet, un valor republicà és poder-se expressar amb naturalitat i normalitat. 
 

Miquel Buch Foto: Adrià Costa


-Però aquesta llibertat d’expressió és sobre la qual s'emparen grupuscles ultres com els GDR, que han provocat aquesta sensació d’impunitat. 

- Fets delictius en passen cada dia i de tota índole a Catalunya i a tot el món: ideològics, furts, robatoris... I no hi ha impunitat per a ningú. Qualsevol que travessa la llei, la policia el persegueix. Però és molt complicat, per no dir impossible, tenir un policia a cada carrer. Per tant, passen coses a tot arreu. Ara, d'això a dir que hi ha impunitat contra els que pensen diferents, hi ha molta diferència. No hi ha impunitat per a ningú. 

"No hi ha impunitat per a ningú però tampoc podem tenir un policia a cada carrer"

- No té marge per fer més sobre l'actuació dels anomenats GDR o sobre el que ha passat amb algunes manifestacions convocades per Ciutadans?

- De fet, hi ha les 14 identificacions aquest estiu i fixeu-vos com respon el Fiscal. Qui pot fer més són els grups parlamentaris que es dediquen a atiar el foc i explicar mentides de la realitat que està passant en aquest país. És demostrable que quan algun grup polític cau a les enquestes o té una incomoditat política determinada, intenta capgirar la situació per crear debat. La setmana passada va venir un diputat a aquest departament per parlar amb el conseller. Volia parlar amb mi? No. Perquè sap perfectament que un conseller té una agenda i un horari i, per tant, no és avui per avui. Aquell diputat va entrar gravant-se a ell mateix i a l’altra banda del carrer tenia 10 o 15 mitjans. No volia parlar, el que volia era un xou mediàtic. Per tant, mentre hi hagi grups parlamentaris i partits a qui preocupi ben poc la convivència i que es preocupin més per les enquestes electorals, és difícil combatre contra això. 

"Quan veiem una persona que pot ser perillosa, que va amb la cara tapada, que va de nit, cal trucar la policia. No ens hi hem d'enfrontar, no hem de caure en la trampa

- Però això conviu amb gent que se sent insegura. 

- Doncs no s’han de sentir insegurs. El que han de fer és el que ja fem normalment, que és que quan es veu una persona que pot ser perillosa, que va amb la cara tapada, que va de nit, cal trucar la policia. Jo no m’hi he d’enfrontar, no he de caure en la trampa que m’estan posant tots aquest partits o ciutadans que busquen brega i escalfar els ànims. Cal trucar la policia i deixar que la policia actuï.

- Què passa quan dins d’aquests grups que volen buscar brega hi ha agents de la Guàrdia Civil o de la policia nacional?

- Aquí qui ha d’actuar són els seus responsables, com jo actuaria en el cas dels Mossos. Nosaltres tenim dues maneres d’actuar. Si es considera que és un possible delicte penal, el que fem és posar-ho en mans del jutge. Si considerem que és un delicte administratiu, s’activa l’organització del Departament d’Interior per buscar la via administrativa de sancionar, suprimir o el que sigui. 

- Vostè ha parlat amb la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, o amb el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, del cas de Jordi Borràs o dels insults a diputats d’ERC?

- En vam parlar amb el ministre. Els Mossos tenen un departament que és la Divisió d’Assumptes Interns. Quan hi ha un acte que no està sobre la taula d’un jutge, actuen ells. Quan entra en el camp de jutjat, el que fa la divisió és guardar l’expedient, esperar que el jutge es pronunciï i en funció de la sentencia, actuar. Com que el cas concret del Jordi Borràs i altres s’han posat sobre la taula del jutge i ha d’emetre el veredicte o la sentència, jo entenc que el ministre, el responsable de la Guàrdia Civil o de la policia nacional, actuaran en funció d’aquesta sentència. 
 

Miquel Buch Foto: Adrià Costa


- Pot pressionar al govern espanyol per prendre mesures?

- El ministre és jutge. Potser si depengués de mi, que no depèn, recomanaria la separació del cos momentàniament, o una sèrie de mesures cautelars a l’espera de la sentència. Es podria fer o no. En el cas d’Espanya, no s’ha fet. Malauradament demostra una vegada més la poca voluntat de solucionar les coses.

- Interior ha decidit separar el recorregut de les manifestacions independentista i de policies espanyols de dissabte perquè poden produir "alteracions de l'ordre públic amb perill per a persones o béns". Els preocupa aquest xoc buscat?

- Allò important no és si ens preocupa o no. L'important és que nosaltres hem de garantir que el dret de manifestació -que no és el conseller d'Interior qui el dona o el treu- es dugui a terme en un marc de convivència i de seguretat per a les persones i els béns en l'espai públic. I aquesta és la base de la nostra actuació.

"Jo apartaria momentàniament del cos agents implicats en casos de violència ultra. Espanya no ho fa i això demostra poca voluntat de solucionar les coses"

- Amb el ministre també va parlar de la presència excepcional d’agents de la Guàrdia Civil a Catalunya fins el 30 d’octubre. Com es justifica?

- L’estat espanyol, davant de les seves obligacions i competències, incrementa els dispositius policials. Jo fins aquí, res a dir-hi. Quan algú interpreta o vol fer veure que estan aquí per preservar la seguretat ciutadana és quan dic que això és competència de la Generalitat. Això depèn de nosaltres. Si veniu a fer això, ja us en podeu tornar per on heu vingut perquè no ens cal. Ho farem nosaltres. No tenen per què actuar en el camp de la seguretat ciutadana, i en el cas que ens passés alguna cosa, els Mossos han demostrar per activa i per passiva ser un gran cos policial que pot actuar amb total normalitat. 

- En aquest mandat ha aconseguit una fita històrica, que és la representació del cos al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Ja està plenament satisfet amb això?

- Encara queden més passes. L’Europol ens fa falta perquè allà és on hi ha un traspàs real d’informació. Al CITCO hi volem ser perquè allà es comparteix la informació tant per un costat com per l’altre en matèria de seguretat, terrorisme i crim organitzat. Perquè mentre hi va haver el govern del PP, això va ser impossible. Per altra banda, aquest dimarts hi ha hagut la reunió d’economia on s'han reclamat els milions d’euros que deu el govern espanyol en matèria de Mossos. I mentre ens deguin diners, no podem estar satisfets perquè això està regulat i aprovat.

"Ara hem de buscar aliats internacionals perquè ens ajudin en aquest procés. És que si no, quina alternativa dona Europa?"

- Passem a l'actualitat política. Hem conegut el contingut del llibre que ha escrit el president a l’exili, Carles Puigdemont, on demana que intervingui la mediació internacional i que es pugui celebrar un referèndum pactat. Això és també el que durant els darrers mesos ha estat demanant ERC. 

- M’agradaria aclarir que d’ofertes de diàleg, Puigdemont en va fer fins no acabar. Es va fer gairebé pesat, i en contra d'allò que molta gent reclamava, va dir que l'única solució passava pel diàleg fins que l’Estat una vegada més va dir que no. No era la voluntat de Puigdemont ni d’un govern que estava tocat del bolet, sinó que hi va haver dos milions de persones que hi van posar la cara, tot i saber que els venien a pegar. En clau de rebel·lió democràtica va ser molt important. El poble es va rebel·lar democràticament, no amb les armes, sinó democràticament. Ara hem de buscar aliats internacionals perquè ens ajudin en aquest procés. És que si no, quina alternativa dona Europa a un territori que democràticament porta anys i panys manifestant-se i demostrant amb les urnes que vol fer un referèndum?
 

Miquel Buch Foto: Adrià Costa


- Entén, doncs, que la via internacional és el fet diferencial que pot donar una nova expectativa?

- Algú, tard o d’hora, vindrà i dirà que no vol formar part del club d’estats d’Europa mentre Espanya tingui aquests tics antidemocràtics. Això acabarà passant. Quan passarà? No ho sé, però acabarà passant. Que el ministre Borrell expliqui que el procés català ha malparlat de la qualitat democràtica d’Espanya és que estan realment preocupats. Però no és que nosaltres haguem malparlat, sinó que en un món globalitzat, sabem què passa a l’altra punta del món. Quan el president de l’estat espanyol se’n va al Canadà i diu que està molt bé el que fan els canadencs però que Espanya amb Catalunya no, això ho veu tot el món. Son ells mateixos els que van dilapidant la seva pròpia marca. 

- Creu que s’hauria de recuperar el treball entorn les anomenades estructures d’Estat?

- El que no podem deixar de fer és tenir clar que el nostre objectiu és que la gent voti. I si els catalans decideixen que sí, cal tenir preparada alguna cosa. Això s’ha de tenir estudiat, pensat i s’ha de proposar a la ciutadania perquè acabi decidint quin és el camí nou. Són graons que hem d’anar superant. Sortir del foc per caure a les brases és del gènere tonto. Hem de tenir-ho pensat, no sé si s’han de dir estructures d’Estat o ha de tenir algun altre nom. 

"Si els catalans volen ser estat, cal tenir preparada alguna cosa. No sé si n'hem de dir estructures d'Estat o d'alguna altra manera

- Procés constituent potser?

- El president ja ha proposat que comenci a haver-hi el debat. És normal que entre nosaltres pensem com volem ser per ser millors. Perquè si al final demanem als catalans que decideixin quin ha de ser el futur i diuen que sí, ha d'anar de baix a dalt. I com que ens ho creiem, cal dir que potser acabem construint un país que no és el que compartim en aquest moment, però és el que ha decidit la majoria. I a més, hem de comptar amb una cosa, que és que tenim tot el dret del món a equivocar-nos.

- Tot aquest procés coincideix amb el judici al Tribunal Suprem. Malgrat el canvi de govern a Espanya, ara no es veu cap canvi de posició de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat. Confia que això es mantingui fins al final o que hi pugui haver algun canvi?

- Sobre el judici, jo crec que el nostre objectiu és demostrar aquí i a fora que és polític. Demostrar-ho per activa i per passiva amb els autos del jutge en qüestió que ha anat fent que és: a tu t’envio a la presó per si algun dia comets algun delicte, i com que tu no vols ser diputat, a tu no t’envio a la presó. Els presos estan treballant la defensa. Nosaltres hem de demostrar que és un judici polític, però no aquí, a tot arreu. I demostrar que és un procés polític i un judici polític a unes persones que l’únic que van fer va ser posar les urnes. No van fer ni un cop d’estat, no van fer sedició, no van cometre el delicte de rebel·lió. L’únic que van fer va ser posar unes urnes al poble perquè la gent votés. Que l’estat espanyol continuï amb una societat anestesiada, que se la truca un cop cada quatre anys per decidir qui vol ser el president. Però nosaltres aspirem a una societat rica culturalment, que crida, que protesta, que planteja nous reptes i que els polítics els assumeixin.

"Pel que fa als presos hem vist molt gestos i bones paraules, però res de res"

- I creu que el PSOE pot influir en una rebaixa de penes?

- Ara per ara hem vist molts gestos i bones paraules, però res de res. I en algun cas la fiscal escollida pel PSOE ha anat més enllà del que havia fet el fiscal escollit pel PP. 
 

Miquel Buch Foto: Adrià Costa


- Sembla que tampoc hi ha mà estesa en l’escorta de Puigdemont que s’ha denegat malgrat que la Generalitat insisteix que és un dret. Quin és el proper pas?

- A Catalunya hi ha una llei que garanteix la seguretat del tots els expresidents. Per tant, ara mateix el ministre Borrell impedeix que el conseller d’Interior compleixi una llei. I si fos una cosa llei, doncs mira, però estem parlant de la seguretat d’una persona. Per tant, el ministre Borrell juga a això, a crear inseguretat a un ciutadà que té tot el dret perquè hi ha una llei que garanteix que se l’ha de protegir. Per tant, el ministre Borrell està jugant amb foc. 

- La relació amb el govern espanyol té entrebancs, com també n'hi ha amb l’Ajuntament de Barcelona arran del conflicte amb els narcopisos. El 14 de setembre es va fer una reunió de seguretat on Ada Colau va insistir en la necessitat de més mossos al carrer. Vostè va dir que no calia i que hi havia altres mesures. Quina realitat s’han de creure els ciutadans?

- El que s’han de creure és el que vaig explicar i la mateixa alcaldessa reconeix. Ella no ho vol explicar, però ho reconeix. I és que hi ha altres camins, per exemple, quan explica que l’Ajuntament multarà amb 900.000 euros. Són solucions que no passen per tenir més mossos al carrer. No només se soluciona un problema dient a l'altre que me'l solucioni. 

"El PDECat no s'ha d'integrar a la Crida. La Crida no ha de ser un refugi de partits, sinó de persones"

- Fa dos mesos del congrés del PDECat on el gran tema va ser la integració a la Crida. En quin punt de procés es troba?

- Jo entenc que el PDECat no s‘ha d’integrar a la Crida. La Crida no ha de ser refugi de partits, sinó que ha de ser un refugi per a persones. Sempre s’ha plantejat com un moviment que intentava representar l’1-O, no intenta representar els partits polítics, sinó representar aquell esperit, que és quan el poble s’uneix amb un objectiu clar que és preservar la democràcia i la llibertat. Si això ho sabem fer ben present en altres camps que com el polític, jo crec que haurem fet un pas més i haurem après.

- Cal que la Crida sigui a les municipals?

- És molt prematur i jo crec que fins que no estigui constituït, no es decidirà. Les municipals són a tocar i costa. Ara, aquest país ha demostrat fer coses extraordinàries amb molt poc temps. Realment extraordinàries com és que ningú trobi les urnes. I hem estat capaços de muntar una candidatura de Junts per Catalunya en dos dies i des d’una habitació d’hotel, per entendre’ns. Jo crec que no es pot descartar res, ara, tot dependrà de qui hi hagi, qui es vulgui integrar en la Crida i qui sigui qui decideixi cap a on ha d’anar aquest moviment.
 

Miquel Buch Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació