La formació hereva de Convergència està disposada a formar-ne part però no sembla que el nou subjecte hagi de tenir presència a les municipals. Als comicis del maig, el PDECat s'hi presentarà com a Junts per Catalunya i intenta aconseguir alguna coalició amb ERC, si més no a Barcelona. Per ara només els nacionalistes (que, per cert, ahir va veure com s'obrien els tràmits per expulsar-lo de la família liberal europea pels casos de corrupció i, sobretot, per les pressions de Ciutadans) han acceptat integrar-se a la Crida mentre que ERC, la CUP i Demòcrates s'ho miren amb respecte però volen preservar el seu espai.
Sabem que Sànchez està cridat a ser-ne el líder i que Puigdemont i Torra ajudaran, però no des de primera fila. El president a l'exili agafarà aviat les regnes del Consell de la República, i el màxim dirigent de la Generalitat està centrat en la feina a Palau amb el procés constituent situat el centre de la legislatura. Més enllà del discurs que pugui articular la Crida (JxCat i ERC estan ara en el frame del referèndum pactat en un intent d'acorralar Pedro Sánchez, més enllà dels esforços verbals de sectors propers a Puigdemont per mantenir viva la flama d'una República immediata) caldrà veure quines complicitats suma. La data triada per posar-se en marxa, a les portes de l'1-O, no és casual.
Recordar l'1-O i mirar endavant. El primer d'octubre ja és a tocar. I, com no pot ser d'altra manera, parlarem molt d'aquesta victòria col·lectiva de l'independentisme. D'entrada, us deixo una anàlisi del politòleg Toni Rodon sobre la relació entre les agressions policials el dia de referèndum i el resultat del 21-D. La seva tesi, ben lògica, és que el moviment ha de recordar de forma propositiva i no amb malenconia. Aquests dies, en tot cas, cal recordar sensacions, anècdotes i històries d'aquella jornada. A NacióDigital volem que els lectors ens les expliqueu. Envieu-nos textos d'uns 1.000 caràcters amb espais (unes 160 paraules) a publicitat@naciodigital.cat, si pot ser amb alguna foto i dient d'on sou. Les millors tindran premi!
La importància del corredor mediterrani. Ahir es van reunir a Madrid el ministre de Foment, José Luis Ábalos, i el conseller de Territori, Damià Calvet. El primer va reconèixer el dèficit d'infraestructures i va afirmar que prendria mesures en temes com les Rodalies. Un des grans temes pendents és el corredor mediterrani, clau en el desenvolupament econòmic del país. Avui el ministre participa en una trobada a Barcelona amb Calvet, el president del País Valencià, Ximo Puig, el govern de Múrcia i representants patronals de tots els territoris implicats i internacionals. Costa d'entendre que ni Quim Torra ni Pere Aragonès hagin fet un forat a l'agenda per ser al Palau de Congressos.
Vist i llegit
Santiago Segurola és una de les plomes més respectades de la premsa esportiva. A El País obria un debat interessant. Vinculava el poc pes geogràfic i demogràfic de determinats països europeus a la pèrdua de pes dels seus clubs en les competicions europees. És el cas de l'Ajax d'Amsterdam o de l'Estrella Roja de Belgrad. Els holandesos no només tenen tres Copes d'Europa sinó que també són els inventors del futbol total amb Rinus Michels a la banqueta i Johan Cruyff al camp. La competitivitat de les grans lligues fa ara competitius els seus clubs a Europa. Menys lligues nacionals i més europees potser resoldrien la situació i tornarien clubs històrics a dalt de tot.
El passadís
El nom d'Enric Crous torna a aparèixer com a possible candidat a president de la Cambra de Comerç de Barcelona. L'empresari, que gaudeix de prestigi en els àmbits econòmics, actual conseller delegat de Cacaolat (abans a Damm), torna a ser pressionat per sectors diversos perquè es llanci a la cursa per a la successió de Miquel Valls. Crous és ben vist per l'entorn sobiranista i també per persones properes al món maragallià. Si finalment el convencen per concórrer, es veurà les cares amb el financer Carles Tusquets, qui gaudeix del suport de Valls, president sortint. També han anunciat la seva candidatura l'advocat Ramon Masià i Josep Maria Torres, vinculat a la Pimec. Si Crous finalment es presenta, les eleccions a la Cambra experimentaran un gir inesperat.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2015 se celebraven eleccions al Parlament. L'independentisme els va donar un aire plebiscitari (El vot de la teva vida era el lema de la coalició Junts pel Sí) que l'unionisme va acabar acceptant durant una campanya excepcional que va desembocar en una participació històrica (només la va superar el 21-D) en uns comicis a la cambra catalana. Les forces del "sí" (Junts pel Sí i la CUP) van obtenir més del 47% dels vots mentre que CSQEP, que en campanya es va negar a posicionar-se, es va quedar amb el 9%. L'unionisme (Cs, PSC i PP) va arribar al 38%. El paper clau de la CUP va apartar Artur Mas de la presidència, que va recaure en el també convergent Carles Puigdemont, i de la DUI es va passar al referèndum de l'1-O per donar al "sí" un plus de legitimitat. En el debat públic el resultat i la seva operativitat encara és discutit a dia d'avui, igual que el 21-D. Aquí el vídeo de campanya de la coalició vencedora.
L'aniversari
El 27 de setembre de l'any 1948, avui fa 70 anys, va nàixer a Mataró l'actor de cinema i teatre Joan Pera, un dels més populars de l'escena catalana. Ha excel·lit en el gènere de la comèdia i participat en telesèries d'èxit, com el Doctor Caparrós amb Joan Capri, i durant anys va tenir en cartell al Teatre Borràs La extraña pareja amb Paco Morán. Pera també ha fet doblatge: el seu personatge més popular és Woody Allen, que li va donar un paper d'extra en una de les seves pel·lícules. Aquí podeu recuperar una de les seves actuacions de La extraña pareja.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi