Especial 1 d'Octubre

Entre el fracàs de l'Estat i l'inici d'un temps inacabat: deu mirades sobre l'1-O

Mercè Barceló, Josep Ramoneda, Jordi Muñoz, José Antonio Zarzalejos, Javier Aroca, Carme-Laura Gil, Bel Olid, Miquel Puig, Oriol Bartomeus i Marina Garcés expliquen a NacióDigital què va significar per a ells el referèndum

per Pep Martí , 29 de setembre de 2018 a les 07:07 |
Les deu veus consultades per NacióDigital per fer balanç, un any després, de l'1-O | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Què va ser l'1-O? Què va significar? És un abans i un després en la història recent de Catalunya? Amb la perspectiva que dona el primer aniversari del referèndum, NacióDigital ha preguntat a deu figures de la societat catalana i espanyola d'un ampli ventall que valorin què va representar aquella jornada, sens dubte, històrica.

"Una formidable manifestació popular", "un dia que ens va fer sentir més dignes", "un dia que convida l'independentisme i l'Estat a aprendre la lliçó", "un fet que obre un temps inacabat", "el dia en què el sobiranisme va subestimar l'Estat", "el moment en què l'Estat va patir tres fracassos"... Aquestes són algunes de les reflexions que ens aporten Mercè Barceló, Josep Ramoneda, Jordi Muñoz, José Antonio Zarzalejos, Javier Aroca, Carme-Laura Gil, Bel Olid, Miquel Puig, Oriol Bartomeus i Marina Garcés.


Mercè Barceló: "S'ha generat una confiança en la força de la gent"

Per a la jurista Mercè Barceló, catedràtica de dret Constitucional de la UAB i membre del Col·lectiu Praga, el valor efectiu de l'1-O l'havien de determinar els seus actors: la classe política, les associacions civils i la ciutadania. "Possiblement, va ser la ciutadania, la que va anar a votar -tant li fa si va optar pel "sí" o pel "no"-, la més convençuda del seu paper. I el va jugar a fons, encara que en aquesta defensa de drets civils s'afectés el propi dret a la integritat física per la violència absolutament desproporcionada desfermada per la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil".

 

Mercè Barceló Foto: Adrià Costa


Segons Barceló, de l'1-O el que ha quedat més és "aquesta actitud i presa de consciència, la de formar part d'una societat pacífica, madura i potent", i en la qual s'ha generat una "confiança plena en la força de la gent".  


Josep Ramoneda: "L'independentisme ha d'aprendre la lliçó, però l'Estat també"

El filòsof Josep Ramoneda afirma que "l'1-O serà un episodi que quedarà pel retaule dels grans moments de l'independentisme". "Altra cosa és que sigui font de legitimitat. Com a referèndum, no va reunir les condicions necessàries ni els resultats van ser suficients", sosté. Ramoneda considera que "el sobiranisme ha d'aprendre la lliçó, però l'Estat també".
 

Josep Ramoneda Foto: Adrià Costa


El filòsof i periodista creu que l'1 d'octubre l'independentisme va arribar al màxim del seu potencial, fet que va suposar una gran demostració de forces, però que amb això no n'hi ha prou: "Cal canviar d'estratègia". Un canvi d'estratègia que obliga també l'Estat. Recorda la frase del pensador polonès Odo Marquard ("la política racional és el que evita l'estat d'excepció") per reclamar que la política entri en joc: "S'esgota el temps".

Jordi Muñoz: "Un gran acte de confrontació amb el tancament autoritari de l'Estat"

L'analista i investigador en ciència política de la UB Jordi Muñoz creu que amb el pas del temps s'anirà veient clara la dimensió de l'1-O. "Fou un potentíssim acte polític útil d’afirmació de la subjectivitat política catalana, de radicalitat democràtica i de confrontació amb el tancament autoritari de l'Estat. Un gran esdeveniment polític amb molta potència de deslegitimació de les institucions de l'estat", recalca. Per a Muñoz, també va ser "un gran moment d’internacionalització del conflicte, i a nivell més micro també de construcció i enfortiment de les xarxes ciutadanes capil·lars".
 

Jordi Muñoz Foto: Adrià Costa


L'investigador a la UB considera que l'1 d'octubre va convertir-se, per al moviment independentista, en un moment "d'aprenentatge i d’adquisició d’habilitats". "Per dir-ho en el llenguatge clàssic de l'anarcosindicalisme d'aquest país, podríem considerar un gran exercici de gimnàstica revolucionària", indica. Segons ell, "més útil com a pràctica destituent que com a instrument de legitimació d’una nova institucionalitat".

Miquel Puig: "O solució democràtica o solució autoritària"

Per a l'economista Miquel Puig, l'1-O no va ser un mandat que legitimés una proclamació d'independència" perquè les condicions creades pel govern espanyol ho van impedir. Però l'1-O sí que va ser "una formidable manifestació popular que va posar la independència sobre la taula". "Es tracta d'un punt de no retorn: fins que Espanya no resolgui aquesta vindicació no recuperarà la normalitat política", assenyala.
 

Miquel Puig Foto: Adrià Costa


Puig creu que la sortida del bloqueig polític només té dues opcions: "L'Estat ha d'elegir entre una solució democràtica o una solució autoritària". Sobre la proposta de Pedro Sánchez d'un referèndum per un nou Estatut, Puig assenyala que és una sortida "hàbil" perquè és una solució democràtica que defuig l'opció de la independència. "Però no la veig gens fàcil perquè toparà amb un front contrari a Madrid; ni els seus no el deixaran portar-la a la pràctica", diu.

Carme-Laura Gil: "Aquell dia ens vam sentir molt dignes"

L'exconsellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil considera que "l'1-O va cristal·litzar una voluntat col·lectiva". "Un esdeveniment que jo no hagués pensat que succeiria mai. Aquell dia vam reavaluar el vot. Mai el vot va tenir un significat tan enorme, va quedar clar que el sufragi és el fonament de la democràcia. Això ens va fer sentir molt dignes i crec que això és un dels elements més transcendents d'aquell dia", recalca.
 

Carme-Laura Gil Foto: Adrià Costa


En un altre sentit, Gil afirma que va ser també un moment molt decebedor, en comprovar realment els enormes dèficits democràtics de l'Estat, especialment per la "violència emprada contra gent pacífica, una cosa que fan els estats totalitaris". L'exconsellera creu, amb tot, que l'1 d'octubre no és exatament un mandat, ja que un mandat "exigeix un calendari i uns responsables de complir-lo, i allò va ser una gran expressió de voluntat".  

Bel Olid: "Els polítics no van estar a l'alçada"

Per a l'escriptora Bel Olid, l'1-O va mostrar "la mobilització i la capacitat autoorganitzativa popular que va deixar en evidència els dirigents polítics". "Això també es va veure el 3-O. Fins aleshores, semblava que la gent i els responsables polítics treballaven conjuntament", resumeix. Olid assegura que sense la gran voluntat de participació de la gent, que va anar a votar i a defensar els col·legis, "no hagués estat possible". "Però els polítics no van estar a l'alçada", lamenta un any després.
 

Bel Olid Foto: Adrià Costa


L'escriptora posa un exemple recent a l'actitud dels dirigents polítics: "Ho acabem de veure amb el desallotjament dels acampats a la plaça de Sant Jaume. Primer hi va el president Torra a saludar-los, i tot seguit hi envia els Mossos a desallotjar-los. És un acte d'hipocresia".   

J. A. Zarzalejos: "L'Estat va tenir tres fracassos, polític, operatiu i estratègic"

El periodista José Antonio Zarzalejos, exdirector del diari ABC i un dels més analistes més escoltats a l'estat espanyol, creu que l'Estat i els independentistes haurien de reflexionar sobre l'1-O. "L'independentisme va sortir erosionat en la seva reputació des dels plens del setembre. Els qui no som catalans hem d'incidir en si l'Estat va fracassar o no", insisteix.
 

José Antonio Zarzalejos Foto: Europa Press


Zarzalejos assenyala tres fracassos de l'Estat aquell dia: "Hi va haver un fracàs polític, pel fet de no preveure i evitar abans, el setembre, que s'avancés en el referèndum. Un fracàs operatiu, quan el mateix 1-O no van impedir la celebració. I, finalment, un fracàs estratègic, ja que al comprovar que, malgrat tot, la gent anava als col·legis, no s'havia d'enviar la policia sinó que s'havia de declarar la consulta com a no vàlida".    

Oriol Bartomeus: "Hi va haver gent que l'1-O es solidaritzar amb els veïns més que amb la independència"

El politòleg i profesor de la UAB Oriol Bartomeus creu que l'1-O va significar "coses molt diferents per persones diferents". "Per a l'independentisme, va ser un dia intensíssim que va viure entre l'eufòria i el drama. També hi va haver un sector de gent que va pensar que ja era hora que l'Estat intervingués. I per d'altres va ser un dia de sentiments enfrontats, persones que no pensaven anar a votar però se sentien propers a molts dels qui ho van fer. Tot plegat ofereix un quadre molt complex de l'1-O", traça Bartomeus.
 

Oriol Bartomeus. Foto: O. B.


El politòleg considera que l'1-O "potser no va modificar la correlació de forces política, però va ser un moment de gran emotivitat". "Hi va haver gent que va anar als col·legis no tant per afegir-se a l'independentisme sinó per solidaritzar-se amb els seus veïns", diu. Segons Bertomeus, l'1-O va ser la culminació d'aquella tardor tensa i, a partir d'aleshores, "l'ebullició inicia un reflux". 

Javier Aroca: "L'Estat va ser subestimat"

L'advocat i analista Javier Aroca creu que "l'Estat va ser subestimat per l'independentisme, que no va valorar prou la capacitat de reacció dels poders de l'Estat". Aroca demana al sobiranisme una reflexió autocrítica i destaca que els procediments més estrictes de la democràcia no van ser respectats per l'independentisme. L'advocat manté que no és "equidistant" i mostra les seves simpaties pel dret a decidir dels catalans.
 

Javier Aroca, una mirada diferent sobre Catalunya. Foto: youtube


Aroca subratlla com a element que quedarà de l'1-O "la desproporció de l'Estat, des de la violència policial al patriotisme judicial i l'actuació de molts mitjans de comunicació". L'analista reclama "llum" i que tots els actors en pugna facin un esforç de reconeixement de l'altre: "És important no tenir una visió total i tancada de l'altra part. Ni l'independentisme és uniforme ni tots els espanyols són iguals".   

Marina Garcés: "Un esdeveniment que obre un temps inacabat"

La filosofa Marina Garcés defineix l’1-O com "una acció col·lectiva descomunal que converteix la reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació en un acte d’autodeterminació". Garcés subratlla el que va representar pel que fa a una nova relació entre la gent: "No només testimonia la negació d’un dret, sinó que fa efectiva la seva realització. La clau d’aquest salt és la confiança: poble a poble, barri a barri, escola a escola, gent que es coneixia i gent que no, gent mobilitzada i gent que no, gent que tenia clar que volia votar i gent que no confia l’una en l’altra i fan junts una acció política d’una radicalitat que feia molt de temps que no es vivia", ressalta.
 

Marina Garcés Mascareñas a l'entrevista per NacióDigital Foto: Jordi Jon Pardo


Un any després, quins efectes ha tingut? Per a la pensadora, "les conseqüències d’aquesta acció no es resumeixen en una data més a sumar al calendari de la història". "L'1 d'octubre és un esdeveniment que obre un temps inacabat i una exigència política que demana persistència i molta imaginació", apunta Garcés.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació