CAS NÓOS

El TS rebutja l'incident de nul·litat demanat per Urdangarin i confirma la pena pel cas Nóos

L'exduc de Palma i altres condemnats van al·legar "falta de base lògica" però el tribunal diu que si s'ha vulnerat algun dret han d'acudir al Tribunal Constitucional

per Redacció , 26 de setembre de 2018 a les 16:13 |
L'exduc de Palma Iñaki Urdangarin a les portes de l'Audiència de Palma | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat interposats per les defenses d'Iñaki Urdangarín, Diego Torres, Ana María Tejeiro, l'Institut Nóos d'Investigació i la resta de condemnats pel "cas Nóos" contra la sentència de la Sala Penal dictada el passat 8 de juny, que va confirmar les condemnes dictades en l'anomenat "cas Nóos". L'exduc de Palma i altres arrestats van al·legar "falta de base lògica" en la sentència, però el tribunal diu que si s'ha vulnerat algun dret han d'acudir al Tribunal Constitucional.

En la sentència, el Suprem va condemnar Urdangarín a 5 anys i 10 mesos de presó, 5 mesos menys que la pena imposada al febrer per l'Audiència de Palma, pena que ja està compliment. El Suprem considerava en la sentència que l'exduc de Palma va usar la seva "situació privilegiada" de membres de la Casa Reial com a "trampolí" per als seus negocis. Els magistrats van rebaixar en 5 mesos la pena a Urdangarin per considerar que no va ser autor d'un delicte de falsedat documental.


El Suprem el condemna per malversació, prevaricació, frau a l'administració, dos delictes fiscals i tràfic d'influències i li aplica l'atenuant de reparació del dany per haver ingressat ja imports per fer front a les responsabilitats exigides. Finalment, haurà de pagar una multa de 512.553 euros (la mateixa imposada per Palma). També l'inhabilita de manera absoluta durant 7 anys i 6 mesos. A Diego Torres també li va rebaixar la pena de vuit anys i mig a cinc anys i vuit mesos de presó.

L'incident de nul·litat 


Ara, en una interlocutòria, la sala explica que en aquests escrits s'al·leguen qüestions estranyes al que ha de constituir l'estricte contingut propi d'un incident de nul·litat d'actuacions, ja que no s'ataquen decisions noves adoptades pel Tribunal Suprem en resoldre els recursos de cassació. L'incident de nul·litat en seu cassacional, afegeix la sala, està reservat a lesions de drets fonamentals directament atribuïbles a la sentència de cassació i que no hagin pogut ser denunciats prèviament.
 

El duc de Palma, Iñaki Urdangarin, en la seva entrada als jutjats de Palma el 23 de febrer del 2013 per declarar pel cas Nóos. Foto: Reuters / ACN


En aquest sentit, afirma que la nul·litat d'actuacions, segons la llei, "no pot esdevenir un suposat recurs de súplica per entrar en dialèctica amb el tribunal i rebatre els arguments que hagi pogut exposar en la seva sentència o manifestar les legítimes discrepàncies amb ella". Tampoc està concebut, segons la interlocutòria, com una via excepcional que brinda a la jurisdicció ordinària una oportunitat d'esmenar una decisió vulneradora d'un dret fonamental que abans no va poder denunciar-se.

A més, indica que en l'incident de nul·litat ni es poden replantejar temes ja suscitats i resolts ni qüestions no atribuïbles a l'última sentència quan el defecte identificat resideixi en la sentència d'instància i no s'hagi reclamat la seva correcció en cassació. El tribunal conclou que les queixes plantejades en aquests incidents "són un intent de perllongar o allargar (i en algun punt, ampliar extemporàniament) el debat de cassació"




 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació