25
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
26
de setembre
a les
10:14h
Manuel Valls ja és candidat a l'alcaldia de Barcelona. Aquest dimarts, al CCCB, ha fet la seva primera declaració sobre el projecte de ciutat que defensa. Ho ha fet en un acte al mirador del centre que té cabuda per a 130 persones i que ha quedat àmpliament desbordat. Un fet si més no curiós, ja que l'anunci de Valls havia generat una forta expectació i l'espai era evidentment insuficient havent-se anunciat com "un acte cívic" i amb més d'un centenar de periodistes acreditats.
Valls ha dibuixat una ciutat en decadència, tot assegurant que Barcelona ha baixat en quasi tots els rànquings. Ha criticat la gestió d'Ada Colau, sense esmentar-la, dient que es va prometre una construcció massiva d'habitatge social i que només s'ha lliurat un de cada 22 pisos promesos. Ha assenyalat que "el turisme necessita una millor gestió" i que s'han vist "escenes de gran violència respecte als turistes". Valls ha afirmat que la ciutat encapçala "el rànquing de les ciutats espanyoles amb més delinqüència". Tots els missatges pretenien desacreditar l'acció de govern de l'alcaldessa, avui convertida en rival.
Un alcalde de llei i ordre
Més enllà de frases tòpiques entorn "la lluita contra el canvi climàtic, la gestió de la mobilitat, la recuperació de la cultura i la lluita contra la pobresa" -i de frases sense desenvolupar, com quan ha expressat que vol "proposar un nou renaixement urbanístic"-, Valls ha focalitzat dos temes: la seguretat ciutadana i el vincle de Barcelona amb Espanya. "De cap manera podem permetre que el nom de Barcelona s'associï a narcopisos, top manta o delinqüència", ha clamat l'exprimer ministre francès. "Hi ha inseguretat als barris", ha assegurat. Valls ha recordat que va ser ministre de l'Interior . Quant a propostes en aquest terreny, ha afirmat que vol "acabar amb aquests problemes donant confiança a la Guàrdia Urbana i promovent la cooperació més estreta amb les forces de seguretat estatals i els Mossos d'Esquadra, i amb el conjunt de la ciutadania".
Una Barcelona més espanyola
L'alcaldable ha fet una referència indirecta a Ada Colau quan ha dit que el procés ha deixat la ciutat en una cruïlla que no es pot superar amb "una equidistància forçada". Per ell, Barcelona ha de ser "governada pensant en ella mateixa" i no al servei de projectes que no tenen res a veure amb "la vocació de la seva ciutat". Però ha anat més lluny. Valls ha afirmat que "caldrà reforçar, i molt, els nexes culturals amb la resta d'Espanya i, evidentment, amb el món castellanoparlant". El candidat ha defensat que la ciutat "ha de parlar a 500 milions de persones que comparteixen la nostra llengua", en referència al castellà. I en castellà ha conclòs: "Quiero ser el candidato de la cultura".
Valls també ha recordat el seu origen en el socialisme i el fet de ser "un home d'esquerres amb principis i valors republicans". Ha estat l'únic gest envers el seu passat. Pocs minuts després, s'ha dirigit "a la gent d'esquerres i de dretes, si és que això encara vol dir alguna cosa". D'aquí que ha anunciat la creació d'una plataforma ciutadana que reuneixi totes les forces que li donin suport. En aquest moment ha citat Ciutadans, però afegint que vol que s'hi sumin més partits. El seu ha estat un discurs conservador però amb contínues referències a l'ambigüitat ideològica.
Valls ha dibuixat una ciutat en decadència, tot assegurant que Barcelona ha baixat en quasi tots els rànquings. Ha criticat la gestió d'Ada Colau, sense esmentar-la, dient que es va prometre una construcció massiva d'habitatge social i que només s'ha lliurat un de cada 22 pisos promesos. Ha assenyalat que "el turisme necessita una millor gestió" i que s'han vist "escenes de gran violència respecte als turistes". Valls ha afirmat que la ciutat encapçala "el rànquing de les ciutats espanyoles amb més delinqüència". Tots els missatges pretenien desacreditar l'acció de govern de l'alcaldessa, avui convertida en rival.
Un alcalde de llei i ordre
Més enllà de frases tòpiques entorn "la lluita contra el canvi climàtic, la gestió de la mobilitat, la recuperació de la cultura i la lluita contra la pobresa" -i de frases sense desenvolupar, com quan ha expressat que vol "proposar un nou renaixement urbanístic"-, Valls ha focalitzat dos temes: la seguretat ciutadana i el vincle de Barcelona amb Espanya. "De cap manera podem permetre que el nom de Barcelona s'associï a narcopisos, top manta o delinqüència", ha clamat l'exprimer ministre francès. "Hi ha inseguretat als barris", ha assegurat. Valls ha recordat que va ser ministre de l'Interior . Quant a propostes en aquest terreny, ha afirmat que vol "acabar amb aquests problemes donant confiança a la Guàrdia Urbana i promovent la cooperació més estreta amb les forces de seguretat estatals i els Mossos d'Esquadra, i amb el conjunt de la ciutadania".
Una Barcelona més espanyola
L'alcaldable ha fet una referència indirecta a Ada Colau quan ha dit que el procés ha deixat la ciutat en una cruïlla que no es pot superar amb "una equidistància forçada". Per ell, Barcelona ha de ser "governada pensant en ella mateixa" i no al servei de projectes que no tenen res a veure amb "la vocació de la seva ciutat". Però ha anat més lluny. Valls ha afirmat que "caldrà reforçar, i molt, els nexes culturals amb la resta d'Espanya i, evidentment, amb el món castellanoparlant". El candidat ha defensat que la ciutat "ha de parlar a 500 milions de persones que comparteixen la nostra llengua", en referència al castellà. I en castellà ha conclòs: "Quiero ser el candidato de la cultura".
Valls també ha recordat el seu origen en el socialisme i el fet de ser "un home d'esquerres amb principis i valors republicans". Ha estat l'únic gest envers el seu passat. Pocs minuts després, s'ha dirigit "a la gent d'esquerres i de dretes, si és que això encara vol dir alguna cosa". D'aquí que ha anunciat la creació d'una plataforma ciutadana que reuneixi totes les forces que li donin suport. En aquest moment ha citat Ciutadans, però afegint que vol que s'hi sumin més partits. El seu ha estat un discurs conservador però amb contínues referències a l'ambigüitat ideològica.